HAKIM BEY: «ZONA TEMPORALMENT AUTÒNOMA: "MARXAR CAP ALS CROATAN"»

Hakim Bey

Zona Temporalment Autònoma [V]

«...aquesta vegada, tanmateix, vinc com a victoriós Dionís, que convertirà el món en una festa... No és que tingui gaire temps...».

Nietzsche (de la seva darrera carta «de bogeria» a Còsima Wagner)

No aspirem a definir el TAZ ni a elaborar dogmes sobre com pot ser creat. La nostra aposta és més aviat que ja ha estat creat, que serà creat i que s'està creant. Per tant ens sembla més valuós i interessant fer un cop d'ull a alguns TAZ del passat i del present, i especular sobre les manifestacions futures; a través de l'evocació d'uns pocs prototipus serem capaços de calibrar l'abast potencial del complex, i potser fins i tot de besllumar un «arquetipus». En lloc d'assajar una mena d'enciclopedisme, adoptarem la tècnica d'anar picotejant d'aquí i d'allà, un mosaic de besllums, començant de forma prou arbitrària al segle XVI i XVII als assentaments del Nou Món.

L'obertura del «Nou» Món fou concebuda des de l'inici com una operació ocultista. El mag John Dee, conseller espiritual d'Elizabeth I, sembla ser que va inventar el concepte d'«imperialisme màgic» i en va infectar una generació sencera; Richard Halkyut [escritor, geògraf i historiador anglès] i Walter Raleigh [marí, escriptor, cortesà i polític anglès] van caure sota el seu embruixament, i Raleigh va utilitzar les seves connexions amb l'«Escola de la Nit» —una camarilla de pensadors, aristòcrates i adeptes avançats— per  promoure les causes de l'exploració, de la colonització i de la cartografia. La tempestat[1] fou una peça de propaganda d'aquesta nova ideologia, i la colònia Roanoke fou el seu primer experiment a tall d'aparador.

Des del punt de vista alquimista, el Nou Món s'associava a la matèria prima o hylé, l'«Estat de Naturalesa»,[2] innocència i tot possibilitats («Virgin-ia»), un caos o incompletesa que l'adepte podria transmutar en «or», és a dir, en perfecció espiritual alhora que en abundància material.

Però aquesta visió alquímica està també conformada en part per una fascinació ben real per allò que està incomplet, una furtiva simpatia envers ell, un sentiment d'anhel per la seva forma informe, la qual va prendre com a focus el símbol de l'«indi»: «l'Home» en estat de naturalesa, sense corrompre per cap «govern». Caliban, l'Home Salvatge, s'allotja com un virus a la màquina mateixa de l'Imperialisme Ocultista; els animals / humans de la selva són investits de bell antuvi amb el poder màgic del que és marginal, del menyspreat i del pària. D'una banda, Caliban és lleig, i la Naturalesa és una «jungla udolant»; d'altra banda, Caliban és noble i lliure, sense cadenes, i la Naturalesa és un Edèn. Aquesta fissura a la consciència europea antecedeix la dicotomia romàntic / clàssic; arrela en l'Alta Màgia Renaixentista. La descoberta d'Amèrica (Eldorado, la Font de la Joventut) la va cristal·litzar; i es va precipitar en els esquemes concrets de la colonització.

A escola se'ns deia que els primers assentaments a Roanoke van fracassar; els colonitzadors desapareixien, deixant enrere només el missatge críptic: «He marxat cap als croatan». Informes posteriors sobre «indis d'ulls grisos» van ser descartats com a llegendes. El que havia succeït realment, suggerien els llibres de text, era que els indis havien massacrat els colons indefensos. Tanmateix, «el país dels croatan» no era Eldorado; era el nom d'una tribu veïna d'indis amistosos. Sembla ser que l'assentament simplement s'havia traslladat des de la costa fins als Great Dismal Swamp i havia estat absorbit per la tribu. I els indis d'ulls grisos eren reals: encara són allà, i encara s'anomenen a si mateixos croatan.

Per tant, la primeríssima colònia al Nou Món va triar rescindir al contracte amb Pròsper (Dee / Raleigh / l'Imperi) i anar amb Caliban, a raure amb els homes salvatges. Van desertar. Van esdevenir «indis», «van fer-se nadius», van optar pel caos en lloc de les misèries abominables de servir els plutòcrates i intel·lectuals de Londres.

Allà on d'antuvi hi havia hagut l'«illa Tortuga», Amèrica començà a existir, i els croatan es van mantenir incrustats a la seva psyché col·lectiva. Fora, més enllà de la frontera, encara prevalia l'Estat de Naturalesa (això és, sense Estat), i dins de la consciència dels colons l'opció del salvatgisme sempre estava a l'aguait, la temptació d'abandonar l'Església, els treballs a la granja, la instrucció, els impostos —totes les càrregues de la civilització— i «marxar cap als croatan» d'una manera o altra. A més a més, a mesura que s'anava traint la Revolució a Anglaterra, primer de la mà de Cromwell, després de la de la Restauració, onades de protestants radicals navegaven o eren transportats al Nou Món (el qual ara s'havia convertit en una presó, en un lloc d'exili). Antinomistes [cristians lliurepensadors], familistes [comunistes cristians], quàquers vagabunds, Levellers[3], Diggers[4], i Ranters[5] foren introduïts a les ocultes ombres del món salvatge, i es van apressar a abraçar-lo.

Anne Hutchinson i els seus amics només són els antinomistes més coneguts (és a dir, els de classe social més alta) —al haver tingut la mala sort de trobar-se al mig de les disputes polítiques de la Colònia de la Badia de Massachusetts—, però existia clarament una branca més radical del moviment. Els incidents que narra Hawthome a The Maypole of Merry Mount són plenament històrics. Sembla ser que els extremistes van decidir renunciar al cristianisme completament, i retornar al paganisme. Si haguessin reeixit en unir-se amb els aliats indis, el resultat hauria estat una religió sincrètica antinomista / cèltica / algonquina, una mena de santería nord-americana del segle XVII.

Els membres de les diferents sectes pogueren prosperar sota les administracions més fluixes i corruptes del Carib, allà on els interessos rivals dels europeus deixaren moltes illes deshabitades o fins i tot sense reclamar. Barbados i Jamaica particularment deuen haver estat enclavaments de molts extremistes, i crec que a la «utopia» bucanera de l'illa de Tortuga hi ha influències dels Levellers i dels Ranters. Ara, per primera vegada, gràcies a Exquemelin[6], podem estudiar amb èxit el Nou Món proto-TAZ amb certa profunditat. Fugint dels abominables «beneficis» de l'Imperialisme, com ara, l'esclavisme, la servitud, el racisme i la intolerància, de les tortures del reclutament forçós i de la mort en vida de les plantacions, els bucaners van adoptar les maneres dels indis, es van casar amb els caribs, van acceptar els negres i els espanyols com a iguals, van rebutjar tota nacionalitat, van escollir els seus capitans democràticament, i van restaurar l'«Estat de Naturalesa». Es van declarar «en guerra contra tot el món», van navegar per tot arreu per tal de saquejar, sota uns contractes de comú acord anomenats «Articles», els quals eren tan igualitaris que cada membre rebia un part completa i el capità normalment només una part més un mig o un quart. Les fuetejades i els càstigs estaven prohibits, i les disputes es resolien mitjançant el vot o per un duel d'honor.

[...]

[1] Obra teatral de Shakespeare protagonitzada per Caliban i Pròsper.

[2] Expressió emprada pels teòrics del contracte social (Hobbes, Locke, Rousseau, etc.) per descriure un estat de coses en què no hi ha autoritat política establerta. 

[3] Els Levellers constituïen un moviment d'activistes radicals durant la Revolució anglesa. Els seus objectius giraven al voltant de les garanties de la reforma del sufragi, la tolerància religiosa i la compensació d'una àmplia sèrie de càrregues socials i econòmiques.

[4] Els Diggers eren un grup de comuners agraris que, inspirats en les idees radicals de la tradició cristiana, equiparaven la propietat privada amb el pecat original.

[5] Els Ranters eren els membres d'una secta radical anglesa que negaven l'autoritat del clergat, de les Escriptures i del ministeri eclesiàstic, animant a escoltar a Jesucrist dins de cada persona.

[6] Alexandre Olivier Exquemelin va ser venut com a esclau a l'illa deTortuga a 1666. Va aprendre durant el seu captiveri l'ofici de cirurgià i, en qualitat de tal, va abraçar la llei de la Costa i es va unir als pirates.