Mostrando entradas con la etiqueta Habitatge. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Habitatge. Mostrar todas las entradas

lunes, 21 de abril de 2014

LA PLUSVÀLUA, UN IMPOST QUE CASTIGA ALS DESNONATS PER LA BANCA


Les persones i famílies que han perdut el seu habitatge i s’han trobat forçats a donar el seu habitatge a les entitats financeres per tal de fer front als seus deutes, es troben amb una segona i desagradable sorpresa dins del seu particular camí cap a l’exclusió social. Com si no n’hi hagués hagut prou amb la dura i impune garrotada executada pel banc, després els hi espera la insensible maquinària de l’Estat i la dels Ajuntaments, encapçalada pel Ministeri d’Hisenda, que els obligarà  a pagar l’impost de la PLUSVÀLUA, o sia, l'IIVTNU (Impuesto local sobre Incremento de Valor de los Terrenos de Naturaleza Urbana).

La dació en pagament o qualsevol altra fórmula d’execució hipotecària pot posar de manifest un increment patrimonial, que encara que no es converteixi , ni molt menys, en cap ingrés efectiu per la persona desnonada (ja que els recursos obtinguts serviran per pagar el deute del banc), sí que generen obligacions fiscals que empitjoren, més encara, la situació ja prou deteriorada dels afectats i les seves famílies.




Els bancs, normalment,  es neguen a assumir aquest pagament o altres relacionats amb les conseqüències fiscals de l’operació de dació o execució i li passen l’estocada final,  al “desnonat” que, per altra banda, ja no te cap interès per a ells. De fet quin interès humà pot tenir una entitat financera, un ens “capitalista” que només ha nascut per lucrar-se a costa dels treballadors i les treballadores ?

miércoles, 11 de septiembre de 2013

LA PAH I LA LLUITA PEL DRET HUMÀ A UN HABITATGE DIGNE



Des de l’any 2009 la PAH ( la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca), un moviment social transformador que està fent historia, està donant exemple, dia  a dia, de que SÍ ES POT canviar la societat si ens ho proposem TOTS I TOTES JUNTES, SENSE DIVISIONS, NI FISSURES, denunciant que les execucions hipotecàries massives, violen el dret a la defensa i el dret a la tutela judicial efectiva, i suposen la violació sistemàtica dels Drets Humans; que els desallotjaments forçosos, sense cap alternativa habitacional i les condemnes  a deutes perpetues, són violacions flagrants de les obligacions internacionals  que te el Regne d’Espanya  en matèria de Drets Humans.

Mitjançant processos d’autoorganització de les persones afectades i el desenvolupament de dinàmiques de solidaritat, recolzament mutu i lluita col·lectiva, la PAH  articula de forma pràctica la defensa dels Drets Humans, aturant centenars de desnonaments, aconseguint milers de dacions en pagament i lloguers socials

domingo, 11 de noviembre de 2012

TAULA RODONA. HABITATGE: DRET SOCIAL O PRODUCTE MERCANTIL? - 4


Guillem Fernández a la taula rodona sobre habitatge.


HABITATGE: DRET SOCIAL O PRODUCTE MERCANTIL?

Quarta part de la taula rodona organitzada per Cultura – 15M Terrassa amb la participació de Francesc Argemí «Franki», Ferran Morillas i Guillem Fernández, moderats per Mireia Cama.

Terrassa, dissabte 20 d’octubre de 2012


(Podeu veure la quarta part de la taula rodona 
al vídeo enllaçat a sota.)



TAULA RODONA. HABITATGE: DRET SOCIAL O PRODUCTE MERCANTIL? - 3




Francesc Argemí a la taula rodona sobre habitatge.


HABITATGE: DRET SOCIAL O PRODUCTE MERCANTIL?

Tercera part de la taula rodona organitzada per Cultura – 15M Terrassa amb la participació de Francesc Argemí «Franki», Ferran Morillas i Guillem Fernández, moderats per Mireia Cama.

Terrassa, dissabte 20 d’octubre de 2012



(Podeu veure la tercera part de la taula rodona 
al vídeo enllaçat a sota.)

Habitatge: dret social o producte mercantil? - 3




TAULA RODONA. HABITATGE: DRET SOCIAL O PRODUCTE MERCANTIL? - 2



Ferran Morillas a la taula rodona sobre habitatge.


HABITATGE: DRET SOCIAL O PRODUCTE MERCANTIL?

Segona part de la taula rodona organitzada per Cultura – 15M Terrassa amb la participació de Francesc Argemí «Franki», Ferran Morillas i Guillem Fernández, moderats per Mireia Cama.

Terrassa, dissabte 20 d’octubre de 2012



(Podeu veure la segona part de la taula rodona 
al vídeo enllaçat a sota.)


TAULA RODONA. HABITATGE: DRET SOCIAL O PRODUCTE MERCANTIL? - 1




D'esquerra a dreta: Guillem Fernández, Ferran Morillas, Francesc Argemí i Mireia Cama.

HABITATGE: DRET SOCIAL O PRODUCTE MERCANTIL?

Primera part de la taula rodona organitzada per Cultura – 15M Terrassa amb la participació de Francesc Argemí «Franki», Ferran Morillas i Guillem Fernández, moderats per Mireia Cama.

Terrassa, dissabte 20 d’octubre de 2012



(Podeu veure la primera part de la taula rodona 
al vídeo enllaçat a sota.)




martes, 16 de octubre de 2012

HABITATGE: DRET SOCIAL O PRODUCTE MERCANTIL?






HABITATGE: DRET SOCIAL O PRODUCTE MERCANTIL?

Taula rodona al Centre Cívic Montserrat Roig
Avinguda de Barcelona, 180 – Terrassa

Participaran:
Francesc Argemí «Franki», Ferran Morillas i Guillem Fernández

Moderadora: Mireia Cama

Dissabte 20 d’octubre a partir de les 10.00 del matí
Organitza: Cultura – 15M Terrassa



El dret a l'habitatge és un dret social àmpliament reconegut. Està inclòs en tractats internacionals com ara la Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i la Carta Social Europea. També està reflectit a les legislacions dels països europeus, la majoria dels quals inclou el dret a l'habitatge en les seves constitucions —a l'article 47 de la Constitució espanyola, per exemple—, però la realitat és que els diferents estats eviten fer referències concretes sobre aquest compromís adquirit i ni especifiquen si una persona pot invocar el seu dret a un habitatge en cas de no poder obtenir-ne un amb els seus propis mitjans ni, encara menys, expliquen com podrien fer-ho.

En el cas concret del rudimentari i minvant Estat del Benestar assolit a Espanya, l’administració no ha considerat mai el dret a gaudir d’un habitatge digne des del punt de vista dels drets socials, sinó des d’un punt de vista economicista segons el qual pesava més el cantó de la balança corresponent al mercat immobiliari que el cantó que corresponia a la ciutadania.