Som aquí en
una acció més de protesta contra unes
polítiques que estan portant a la misèria a una part important de la població,
que estan retallant tot el que és social, estan liquidant drets conquerits
després de moltes lluites al llarg del segle XX, que estan destruint vides, enfonsant
famílies i aniquilant l’esperança dels joves.
Polítiques que estan abocant a l’atur a milers de ciutadans cada dia, traient-els-hi
la dignitat del treball i els mitjans de subsistència.
Ens parlen de
crisi econòmica, com si ens parlessin d’un problema creat per els ciutadans;
motivat per haver viscut massa bé, gastat més del que teníem i estirat més el
braç que la mànega. Menteixen. No som davant d’una crisi econòmica de les que
de manera cíclica són inherents al capitalisme, som davant de la crisi del
mateix sistema capitalista, perquè el que està en crisi i provoca tota aquesta
misèria és haver abandonat el tradicional sistema productiu creador de feina i
de riquesa per convertir-se en una gran estafa mitjançant l’enginyeria
financera, l’especulació sense cap regulació, els fons d'inversió sense saber
en què s’inverteix, el robatori de les preferents, etc.
