«ELS CATALANS DE FRANCO»

On són els qui el van plorar amb llàgrimes amargues la nit 20-N de 1975? Qui els representa políticament? Per què tantes i tants repeteixen que Franco va lluitar contra els catalans i que va ser tot el poble català el qui va perdre la guerra civil?

Tot i que al juliol de 1936 Catalunya rebutja l'aixecament militar, són molts els catalans que se senten afins —per ideologia, per càlcul polític o per interessos— a tot allò que el general Franco representa, i des del primer moment nombroses famílies catalanes s'uneixen a la causa dels sublevats, ja sigui passant-se a l'altra zona, o bé esperant el seu triomf. La denominació catalans de Burgos, aplicada al grup fundador del setmanari Destino, té a Catalunya una notable força social, cosa que permet a Franco, a partir de 1939 i fins a 1975, governar el territori català amb singular comoditat i mitjançant persones catalanes. A mesura que passen els anys, el col·laboracionisme amb el Règim s'incrementa amb personalitats de tots els sectors professionals. L'aparició tardana d'una oposició antifranquista, inclús en els rengles de la burgesia, no atenua l'esmentat col·laboracionisme, que porta a bastants dels seus membres a formar part del Govern. Aquesta obra aborda, per primera vegada, la història dels qui durant gairebé quaranta anys —militars, eclesiàstics, polítics, empresaris, periodistes, professionals de tot tipus— van constituir des dels fronts més diversos un ferm puntal del general Franco a Catalunya i des de Catalunya. (Text de la contraportada del llibre «Els catalans de Franco».)

Tot i l’opinió estesa entre alguns adolescents i iaios sobre que tots els espanyols roben als catalans així, en conjunt, sense matisos— i tot i alguna opinió vomitiva i vomitada com la d’un sociòleg terrassenc que creu que el gran problema de Catalunya són els «sindicalistes xarnegos» —vaja, el xarnegos en general—, a qui caldria cremar a la foguera, hi ha persones que opinen que són les classes privilegiades les que roben a les classes populars en conjunt, sense discriminar per ètnies, i que el gran problema de Catalunya són els oligarques autòctons que pensen que Catalunya serà de dretes o no serà.                         

                       
Potser Ignasi Riera, autor del llibre Els catalans de Franco, és un d'aquests «impertinents» i potser per aquesta impertinència seva —i per altres coses— no es reedita el seu llibre. Llegiu almenys un fragment de la cloenda: 
                      

No és, aquest, un llibre lineal. Ben al contrari: hi desfilen personalitats d'àmbits distints, amb tractaments específics i mirant tothora de presentar-los a partir d'allò que d'altres han escrit sobre ells. Perquè el llibre no vol ser original i sí un element d'estímul a la recerca dels fons documentals que esperen l'interès dels investigadors per tornar a incorporar-se al debat actiu.

Qui va ser català de Franco? Quins graus de compromís va tenir cada un dels ressenyats amb el règim del General?

Ja entre les hipòtesis de treball insistia en aquesta: el franquisme va durar molts anys i, com explica Edmon Vallès en la seva esplèndida història gràfica del franquisme a Catalunya, va anar evolucionant des de dins, en gran part per les pressions externes, pel canvi de conjuntura socioeconomicopolítica com també per la força creixent de l'oposició interior.

Afegiria, a més, que molts van creure en la tàctica de l'entrisme pur o d'una col·laboració circumstancial, amb la voluntat de fer que les coses canviessin des de dins, amb la injecció de tècnica i de racionalitat com a mesura per fer variar el règim franquista. Com que aquest no és un llibre destinat a analitzar comportaments ni a emetre judicis per dir qui ha estat innocent i qui és declarat culpable, ens limitem a dir que sí, que hi ha hagut des de la voluntat d'uns d'aprofitar-se del sistema fins a la bona fe d'altres, que es limitaven a anar tirant, a una distància plausible de la maquinària repressiva del franquisme.

En tot cas, crec que el suport al règim del general Franco a Catalunya li va arribar, en primer lloc, de segments importants de la burgesia catalana, disposada a claudicar davant qui sigui per tal d'acabar amb una República que donava ales als treballadors i que permetia actuacions arbitràries.

El segon gran suport el va rebre Franco, a Catalunya, per part de l'Església catòlica, des de la seva jerarquia fins als ordres religiosos —com la Companyia de Jesús— més perseguits en temps republicans. [...]

El tercer suport a la pervivència del Règim compta amb la repressió dels funcionaris, substituïts per nous personatges, clarament franquistes i que se saben a Catalunya per dret de conquesta. Els estudis sobre la persecució als mestres republicans, la seva depuració i el seu exili forçós, té, com a contrapartida, que aquests van ser substituïts per agents actius del franquisme realment existent.

El quart suport ve de l'invent del Sindicato Vertical: tant els dirigents sindicals més de base com els jerarques sindicals tenen clara la missió d'anorrear fins a la darrera petja l'important moviment obrer català.

Una altra eina del franquisme van ser els càrrecs públics, nomenats digitalment i des de dalt: governadors civils, alcaldes, diputats provincials i procuradors a Corts.

Són, a més, el sector més greument responsable del manteniment del franquisme a Catalunya, amb un suport explícit, jurat, a les consignes de tot allò que Franco significava a Catalunya.

La premsa, emmordassada, censurada, va comptar també amb devots professionals de l'adulació, disposats tothora a afalagar el vencedor i a perpetuar-ne el domini.

Hi hauria, finalment, molta gent anònima, cansada, inicialment, pels estralls i les misèries de la guerra... que va haver de suportar una terrible postguerra i que es va anar adaptant a les trapelleries necessàries per subsistir.

El reportatge de Sebastià Sorribas sobre la vida al Xino als anys 40 continua essent, ara i avui, un instrument vàlid per analitzar els comportaments de tantes i de tants que van dir que sí amb el cap encara que haguessin dit que no amb el cor. O a l'inrevés.

En fi, tant de bo que alguns historiadors i es plantegessin continuar la tasca que, entre altres catalans amb dignitat, han fet persones com Ignasi Riera; tant de bo que alguns historiadors terrassencs posessin noms i fets als terrassencs de Franco.

Per acabar, per si algú no ha entès el missatge, aquí teniu una llista d'alcaldes franquistes. Cerqueu xarnegos o sindicalistes i traieu conclusions!

ALCALDES DEL PERIODE FRANQUISTA (1939-1979)

A LES PRINCIPALS POBLACIONS CATALANES

ARENYS DE MAR

- Jaime Ferrer-Calbetó Ferrer (1939-1952). Farmacèutic.

- Jose Maria Pons Guri (1952-1957). Advocat.

- Joaquín Doy Guri (1958-1972). Advocat.

- Mariano Salmerón López (1972-1979). Comptable.

BADALONA

- Miguel Sotero Llull (1939-1940). Sabater.

- Salvador Serentill Costa (1940-1945). Propietari.

- Luís Maristany Polanco (1945-1954). Advocat.

- Santiago March Blanch (1954-1961). Industrial i comerciant

- José Torras Trias (1961-1964). Enginyer industrial.

- Felipe Antoja Vigo (1964-1974). Propietari d'una agència de viatges

- Isidro Caballería Pla (1974-1977). Químic.

- Alfonso Ramos Cruz (1977-1979). Metge.

BARCELONA

- Víctor Felipe Martínez (1939). Capità de la Legió.

- Miguel Mateu Pla (1939-1945). Industrial i financer.

- José María de Albert y Despujol (1945-1951). Industrial i propietari.

- Antonio María Simarro Puig (1951-1957). Advocat.

- José María Porcioles Colomer (1957-1973). Notari i advocat.

- Enrique Masó Vázquez (1973-1975). Enginer industrial i empresari.

- Joaquín Viola Sauret (1975-1976). Advocat.

- José María Socías Humbert (1976-1979). Advocat

BERGA

- Andrés Bartrina Arissó (1939). Industrial i propietari.

- José Pla Gener (1939-1940/1954-1958). Farmacèutic i propietari.

- Estanislao Boix Guitart (1940-1951). Director d'escola.

- José María Vilardaga Pujol (1951-1954). Farmacèutic, advocat i propietari.

- Juan Noguera Sala (1958-1979). Pèrit mercantil i propietari.

CORNELLÀ DE LLOBREGAT

- Lorenzo Marigó Poblet (1939-1940).

- Mariano Medina Clavero (1940-1945). Capità de la Guàrdia Civil.

- Ramon Gaya Massot (1945-1951). Propietari i industrial fonedor.

- José Rius Carreras (1951-1969). Industrial saboner.

- José María Ferrer Panadés (1969-1978). Advocat.

- Juan Seijo Viñas (1978-1979).

GIRONA

- Juan Tarrús Bru (1939). Oftalmòleg.

- Alberto de Quintana Vergés (1939-1946). Advocat.

- Antonio Franquet Alemany (1946-1957). Militar.

- Pedro Ordís Llarch (1957-1967). Metge.

- José Bonet Cufí (1967-1972). Llicenciat en Ciències.

- Ignacio de Ribot y de Balle (1972-1979). Advocat.

GRANOLLERS

- Francisco Sagalés Corderas (1941-1947). Rendista.

- Francisco Camps Puntas (1947-1950). Metge.

- Jaime Raich Serra (1950-1953). Ramader.

- Carlos Font Llopar (1953-1962). Industrial.

- Joaquín Trullás Cunillera (1963).  Enginyer industrial.

- Francisco Llober Arnán (1964-1979). Veterinari.

L'HOSPITALET DE LLOBREGAT

- José Wenceslao Marin López (1939).

- Enrique Jonama Darnaculleta (1939-1944 i 1945-1952). Comerciant.

- José Puig Miracle (1944-1945). Gestor.

- José Taya Solanes (1952-1956). Majorista carnisser.

- Ramon Solanich Riera (1952-1966). Metge.

- José Matías de España Muntadas (1962-1973). Enginyer industrial.

- Vicente Capdevila Cardona (1973-1977). Advocat.

- Juan Perelló Masllorens (1977-1979). Director d’empresa química.

IGUALADA

- José María Lladó Bausilí (1939-1941 i 1955-1956). Fabricant tèxtil.

- Francisco Matosas Roca (1941-1951). Propietari i apoderat de banca.

- Francisco Llansana Torrents (1951-1955). Pèrit i fabricant tèxtil.

- Jaime Costa Roch (1956-1957). Tècnic en pells.

- José Singla Morera (1957-1963). Farmacèutic.

- José Antonio García Urgelés (1963-1971). Advocat.

- Ramon Grau Vilaseca (1971-1979). Apoderat i administrador.

LLEIDA

- Valentín Martín Aguado (1938-1939). Capità d'infanteria.

- Ramon Areny Batlle (1939-1941). Empresari.

- Juan José Arnaldo Targa (1941-1943).

- Víctor Hellín Sol (1943-1952). Perit mercantil.

- Blas Mola Pintó (1952-1957). Industrial i propietari.

- Francisco Pons Castellà (1957-1967). Farmacèutic.

- Juan Casimiro de Sangenís Corriá (1967-1974). Farmacèutic i propietari agrícola.

- Miguel Montaña Carrera (1974-1976). Advocat.

- Ernesto Corbella Albiñana (1976-1979). Advocat.

MANRESA

- Domingo Prunés Miquel (1939-1943). Procurador de tribunals.

- Juan Montardit García (1943-1945). Metge.

- Juan Prats Pons (1945-1958). Industrial i perit industrial.

- José Moll Vall (1958-1964). Empresari de transports.

- Ramon Soldevila Tomasa (1964-1975). Advocat.

- Ramon Roqueta Roqueta (1975-1979). Industrial vinater.

MATARÓ

- Juan Brofau Cusidó (1939-1940). Industrial tèxtil.

- José Martí Pascual (1940-1946).

- Joaquín Boter de Palau (1946-1948). Propietari i empresari agrícola.

- Antonio Cabot Bover (1948-1952). Industrial.

- Emilio Albó Franquesa (1952-1955). Empresari de comerç.

- Pedro Crespo Gil (1955-1972). Industrial.

- Antonio Martí Coll (1972-1973). Advocat.

- Francisco Robert Graupera (1973-1977). Enginyer de monts.

- Francisco Salas Moret (1977-1979). Veterinari.

SABADELL

- Eduardo Tormo García (1939). Jutge municipal.

- Esteban María Relat Corominas (1939). Metge.

- Ramon Albareda Masip (1939-1940). Jardiner.

- Juan Mari Corominas (1940-1942). Advocat.

- José María Marcet Coll (1942-1960). Industrial tèxtil.

- Antonio Maria Llonch Gambus (1960-1965). Industrial tèxtil.

- José Burrull Bonastre (1965-1976). Comerciant paperer.

- Ricardo Royo Solé (1976-1979). Industrial tèxtil.

SANT ADRIÀ DEL BESÒS

- Juan Maymó Bruguera (1941-1942). Dependent mercantil.

- José Sabater Ferruz (1942-1952). Industrial.

- Javier Casellas Fábregas (1952-1961). Intendent mercantil.

- José Narbon Noet (1961-1966).Tècnic i propietari metal·lúrgic.

- Francisco Roqueta Prat (1966-1973). Industrial cartoner.

- Juan Oller Valls (1973-197?). Propietari agrícola.

- Miguel Blasco Badía (197?-1979). Aparellador i contractista d'obres.

SANT BOI DE LLOBREGAT

- Benito Puig Vilaplana (1939-1940 i 1945-1951). Propietari agrícola.

- Arturo Ferran Forns (1940-1945). Aparellador.

- Jaime Ferrer Poblet (1951-1961). Advocat.

- José Milá Gelabert (1961-1969). Tècnic Industrial.

- José Figueras Torras (1969-1973). Industrial tintorer.

- José Sebastián Gabarró Casanovas (1973-1976). Comerciant.

- Juan Martí Lladó (1976-1979). Agricultor i propietari.

SANT FELIU DE LLOBREGAT
- Juan Sans Martí (1939-1940 i 1941-1945). Fuster i propietari.

- Enrique Sabaté Roca (1940-1941).

- Antoni Batllari Comas (1941). Propietari agrícola.

- Jaime Sans Font (1944-1945).

- Miguel Ribas Ricart (1945-1947). Propietari.

- José Monmany Amat (1947-1957). Propietari.

- Pedro Miras Blay (1957-1970). Fabricant i professor d’ebenisteria.

- José Antonio Oliveras Bou (1970-1973). Propietari agrícola.

- Joaquín Armengol Grané (1973-1978). Pèrit agrícola.

- Manuel Díaz Dieste (1978-1979). Pèrit industrial.

SANT SADURNÍ D'ANOIA

- Antonio Llopart Rovira (1939-1942). Propietari agrícola.

- Francisco Coca Gregorio (1942-1945). Tècnic industrial.

- José Mestres Manobens (1945-1946). Industrial del cava.

- Juan Miró Galofré (1946-1958). Industrial del cava.

- Francisco Oliver Garriga (1958-1960). Industrial.

- Claudio Casanovas Santacana (1960-1966). Sastre.

- Constantino Vidal Sanchis (1966-1971). Metge i propietari.

- José María Raventós Blanch (1971-197?). Industrial del cava

SANTA COLOMA DE GRAMANET

- Manuel Badía Brandía (1939-1940). Metge.

- Francisco Badiella Dinarés (1940-1942 i 1949-1950). Industrial saboner.

- Antonio Corominas Cots (1942-1945). Industrial.

- Narciso Font Ros (1945-1949). Industrial i propietari.

- José Mas Roger (1950-1954). Mestre i contractista d'obres 
- Luís Mutlló Salgot (1954-1959). Industrial.

- Víctor Jové Minguillón (1959-1965). Fabricant de gèneres de punt.

- Antonio Romero Tutusaus (1965-1970). Empresari.

- Juan Porta Bussoms (1970-1975). Pèrit tèxtil i industrial.

- Blas Muñoz Blaya (1975-1979). Industrial i propietari d'habitatges de lloguer.

TERRASSA

- José Homs Bages (1939-1940). Industrial textil.

- Joaquin Amat Llopart (1940-1945). Industrial tèxtil.

- José Ventalló Mesa (1945-1947). Industrial tèxtil.

- Alfonso Vallhonrat Cata (1947-1951). Industrial tèxtil.

- Pedro Matalonga Feliu (1951-1953). Industrial tèxtil.

- José Clapés Targarona (1953-1964). Industrial tèxtil.

- Miguel Onandía Nunell (1964-1970). Industrial tèxtil.

- José Donadeu Cadafalch (1970-1976). Gestor.

- Domingo Jofresa Bellsola (1976-1979). Perit mercantil.

VIC
- José Salas Molas (1939). Advocat.

- José Vilaplana Pujolar (1939-1940). Farmacèutic.

- Manuel Comella Mora (1940-1941). Industrial.

- Manuel Riera Comella (1941-1947). Industrial.

- Juan Puicerver Vilaseca (1947-1952). Comerciant.

- José María Costa Velasco (1952-1959). Industrial.

- Antonio Bach Roura (1959-1975). Industrial de materials de construcció.

- Antonio María Sadurní Albañá (1975-1979). Propietari.

VILAFRANCA DEL PENEDÉS

- Juan Francesch Sabaté (1919-1941). Comerciant.

- Manuel Benach Torrents (1941-1944). Advocat i propietari.

- Pablo Cerdà Rovira (1944-1952). Advocat i propietari agrícola.

- Manuel Guilamany Poch (1952-1961). Procurador als tribunals.

- Luis Melo García (1961-1972). Metge.

- Luís Pallarola Cuyás (1972-1975). Comerciant.

- Pedro Martí Domingo (1975-1979). Economista.

VILANOVA I LA GELTRÚ

-Santiago Díaz Moyano (1939-1941). Militar.

- Eduardo Pascual Fábregas (1941-1943). Metge.

- Manuel Navarro Carreras (1943-1946). Fabricant.

- Antonio Ferrer Pi (1946-1969). Industrial i advocat.

- Miguel Benavent Seguí (1969-1976). Farmacèutic.

- José Piqué Tetas (1976-1979). Gerent.

- José Lleó Ventura (1979). Industrial.