Ciència, ètica i ecologia social
Va ser en la primera meitat del s. XX quan el
científic d'origen ucranià Vladimir Vernadsky va encunyar el terme Tecnosfera per
referir-se al conjunt d'artificis que la nostra espècie ha creat per modificar
l'entorn. És potser en aquest moment històric (començaments del passat segle)
quan la Humanitat pren més consciència del paper transformador del medi ambient
i de la seva responsabilitat davant la Natura, és a dir, quan ens trobem davant del
naixement de l'ecologia moderna.
L'ecologia moderna no la podem entendre sense la
gran contribució de Murray Bookchin, pensador nord-americà vinculat al moviment
llibertari, qui va posar sobre la taula a la fi dels anys 60 del s.
XX el terme d'Ecologia Social. Aquesta escola de l'ecologisme, segons paraules
seves, estudia l'equilibri dinàmic entre les societats humanes i l'entorn
natural. Aquests dos punts, equilibri i dinamisme, són de vital
importància a l'hora d'entendre les relacions que els éssers humans establim
amb la Natura. No podem quedar-nos en
allò que és estàtic, el món es mou i nosaltres amb ell, per això seria
un absurd, des de l'òptica de l'Ecologia Social, el conservadorisme. A lo que hem
d'encaminar-nos, una vegada s'hagi produït el canvi o transformació, és a que aquest sigui harmònic.
L'Ecologia Social no és únicament un plantejament
teòric que entén d'una determinada manera les relacions entre la nostra espècie
i la Natura, sinó que a més té una implicació política que troba la seva
manifestació en el Municipalisme Llibertari; model d'organització territorial
basat en l'autonomia (del municipi), en la seva autogestió i en la seva lliure
federació. Podríem dir, a grans trets, que aquesta idea no és nova, trobem el
seu rastre en les col·lectivitats anarquistes en les quals es va implantar el
comunisme llibertari allà per l'any 1936. Sigui com sigui, el Municipalisme
Llibertari és un intent d'actualitzar ja no només el pensament anarquista, sinó
també ecologista.
Però ja que parlem d'Història, aprofundim una
mica més en ella. Ens trobem amb que el sentiment ecològic ve des de lluny; per
posar només un exemple, fixem-nos en els aixecaments ludistes, que entre 1811 i 1817 es
van rebel·lar contra un incipient industrialisme que trencava amb les bases del
món agrari.
Avui en el s. XXI aquest corrent de pensament
està viva en la Noosfera Social d'Occident, malgrat que la tecnologia ho
envolta tot, i, potser precisament per això, moltes persones han arribat a
postures que la sociologia moderna coneix amb el nom de primitivistes. A grans trets aquest corrent ideològic podria ser
definit com el rebuig frontal contra tot progrés
científic o tecnològic.
Per realitzar un debat seriós sobre la tecnologia
hem de centrar-nos en la societat de control, és a dir en la dominació, o el
que és el mateix, la pèrdua cada vegada més creixent de la llibertat personal i
per tant de la diversitat que cada individu confereix al conjunt de la societat
en favor d'una massificació uniformista.
Si entenem que l'empobriment de la diversitat és
un dels principals factors entròpics d'una espècie, hem de començar per delimitar
quines són les fronteres entre opcions ètiques dins la tecnologia. Existeix una tècnica evolutiva i
una altra que no ho és, definides per la seva funció i motivació; del que en
realitat parlem a l'hora de definir-les són els conceptes de dominació o d’alliberament,
d'enriquiment humà o d'empobriment de la nostra espècie.
Aquí arribem a la conclusió que no tot progrés tècnic-científic, és això, un
progrés, perquè ho sigui hem de mesurar-ho en termes ètics; el per què i el
com, com ens recorda Murray Bookchin en el seu llibre L'Ecologia de la Llibertat.
Aquestes són prerrogatives per rebutjar o assumir una ciència o una tècnica. És
en aquest punt quan perden consistència segons quins postulats primitivistes que es queden ancorats en
una visió, de vegades, simplista de la realitat, ja que simplifiquen un debat
ric en matisos. No es tracta de tornar al salvatge,
deixant a un costat tota artificialitat; això és impossible, des del neolític
hem modificat l'entorn, d’allò que es tracta és d'avançar en l'equilibri
dinàmic, base de l'Ecologia Social. Ens cal trobar les arrels del tecnopoder
per desarticular-ho, alhora que desmitifiquem certs postulats tècnics i
científics, perquè tècnica i ciència estiguin al servei de la Humanitat.
Naturalment en l'actual règim capitalista aquesta desarticulació del tecnopoder,
aquest servei a la Humanitat, és impossible, entre altres coses perquè qualsevol
progrés tecnològic únicament té una
finalitat, la consolidació del poder per part de les classes dirigents i el
guany econòmic.
Àlex Alfaro Blanco
Barcelona, gener del 2016
Asociación de Ecología Social Libélula Verde
No hay comentarios:
Publicar un comentario