 |
| Acudit de Joan J. Guillén |
Any
rere any, Finlàndia, Dinamarca, Suècia i Nova Zelanda ocupen les millors
posicions en l'Índex de la percepció de la corrupció, que publica
l'organització Transparència Internacional. Aquests quatre països, doncs, poden
ser considerats els menys corruptes del món. Però, a banda l'interès propi de
la classificació de l'índex, paga la pena de mirar d'entendre quins factors hi
allunyen la corrupció. Per identificar-los, hem pres de referència estudis
d'experts en la lluita contra la corrupció i n'hem extret les principals conclusions.
Lleis
eficients i robustes
Els països menys
corruptes tenen una tradició legislativa forta, que es remunta molts decennis
enrere. L'estructura legislativa té una orientació bàsica, acordada i
respectada pels partits parlamentaris. Això evita que l'alternança
governamental malmeti l'estabilitat de les lleis més significatives contra la
corrupció. Per exemple, la primera llei de llibertat de premsa finlandesa és
del 1919. I aquest és un dels aspectes fonamentals del rigor democràtic:
garantir una bona informació als ciutadans. Un altre exemple de la tradició
legal d'aquests països és el principi d'accés públic als documents oficials de
Suècia, que data del 1766. Per tant, la continuïtat i la tradició legal a favor
de la transparència és un factor fonamental en la lluita contra la corrupció.
