LA POBRESA, UNA VIOLACIÓ DE LA DIGNITAT HUMANA

Vivim en un mon, en una societat, en un estat, en un país, en una ciutat, on el Drets Humans estan patint una regressió molt greu. Només cal mirar l’informe recent, presentat fa un mes, del Síndic de Greuges de Catalunya i l’Institut de Drets Humans de Catalunya.

Crec que la pobresa és la pitjor crisi de drets humans que patim en aquests moments, ja que afecta a centenars de milions de víctimes a tot el món. Estem en un escenari en què les persones que la viuen tenen més possibilitats de patir violacions de drets humans i en que, alhora,les violacions del drets humans provoquen i agreugen la pobresa. És un cercle pervers i sense fi que es retro alimenta.

Més de 950 milions de persones se’n van al llit cada nit amb fam, 1.000 milions viuen en assentaments precaris, cada minut mor una dona per complicacions derivades de l’embaràs, 1300 milions de persones no tenen accés a una assistència mèdica bàsica; 2.500 milions no tenen accés a serveis sanitaris adequats, i per aquests motius moren cada dia 20.000 nens i nenes.

Les persones que pateixen la pobresa estan atrapades en un cercle d’exclusió, violència, inseguretat i manca de veu i protagonisme.

S’enfronten diàriament a amenaces contra la seva seguretat i la de la seva família, i estan sobreexposades a la violència estatal i a la dels grups armats. Probablement casa seva, les seves pertinences i el seu mitjà de vida no estan protegits per la llei. No poden accedir a una protecció social mínima en cas de malaltia o de pèrdua del seu mitjà de vida.

Dones i nenes estan especialment exposades a la violència i pateixen un doble rebuig: tant la família com la societat les exclouen dels processos de presa de decisions i els neguen qualsevol poder.

Amb massa freqüència, es tracta a les persones que viuen en la pobresa amb menyspreu o indiferència. Les seves opinions no es tenen en compte. Se'n reprimeixen els seus esforços per organitzar-se i no se’ls permet informar-se sobre qüestiones vitals per a les seves comunitats. Ja sigui perquè se les silencia deliberadament o perquè la indiferència les fa emmudir, el resultat és que no tenen veu.

A Terrassa, segona o tercera ciutat més important de Catalunya, l’administració no dóna informació, ni molta ni poca, gens, i només tenim les dades que ens aporten les  entitats que treballen a les trinxeres com Caritas que fa uns dies va treure unes dades interessants en el seu Informe Anual.

Segons Caritas de Terrassa, 2 de cada 3 persones que han atès al 2016 ja havien estat usuàries en anys anteriors. La pobresa, segons aquesta entitat, es cronifica, cada vegada és més greu i costa més sortir-ne, requerint (una mateixa persona o família) més ajudes i un acompanyament més llarg. Per això, el lema de la darrera memòria, es “Atrapats en la precarietat” i s’il·lustra amb la fotografia d’un laberint d’on és difícil trobar la sortida.

Com en exercicis anteriors, les xifres són alarmants: Càritas ha atès 14.174 llars, 46.064 persones, que han rebut 64.500 serveis (són un 49% d’ajudes més respecte l’anterior exercici). Tots aquests programes estan valorats en 4,5 milions d’euros.

A l’àmbit territorial de Terrassa (Matadepera, Ullastrell i Viladecavalls), el nombre de llars ateses ha estat de 2.590, amb 8.010 persones beneficiades amb 11.672 ajudes.

Una altra dada preocupant és que en el 64,82% de les llars ateses hi ha infants i en el 22,03% d’aquestes els infants estan a càrrec d’una mare sola.(La pobresa té rostre de dona). Aquest percentatge ha crescut 6 punts en un exercici.

Les persones en situació de vulnerabilitat ateses es troben a l’atur en un 55% dels casos, però el 43,38% d’usuaris de Càritas Terrassa en edat laboral són pobres malgrat treballar.

Prop del 10% de les famílies viuen en llars ocupades, fet sobre el qual el director general de Càritas Diocesana de Terrassa, Salvador Obiols, ha afirmat: "Els preus del lloguer i els subministraments cars són una nova forma de desnonar".

Referent a nacionalitats, el grup més nombrós és el de les persones extracomunitàries, amb un 52,30%, mentre que els espanyols suposen el 46%.

"Estem creant una societat grisa i fosca. Hem perdut molts drets i les famílies cauen en un pou del qual la sortida és molt difícil".

Desprès d’això que més es pot dir? Mentrestant el govern català es distreu intentant mobilitzar a la societat perquè anem a votar pel Dret a Decidir. Gasta unes energies impressionants en aquest tema i s’oblida de que la gent esta patint i molt, i que potser hi hauria de ser prioritari eradicar la pobresa

I el Govern Municipal també es distreu buscant la “vareta màgica” de la Participació Democràtica de la gent, com si això fos tan difícil, però clar deuen necessitar una Participació Democràtica que els hi garanteixi seguir tenint el control del poder... (i per tant  de democràtica en tindrà ben poc).

En fi, queda la societat civil, queda la consciencia i responsabilitat que tinguem, cadascú de nosaltres, ciutadans i ciutadanes, per assumir el paper de mobilitzar-nos ja per fer possible una revolta a favor dels Drets  a Terrassa, sinó ja sabem el que passarà: Milers i milers de persones vivint en la INDIGNITAT!

Nosaltres podem DECIDIR!

Joan Tamayo Sala

Advocat / Activista pels DDHH /ESPAI DRETS

EL QUE AMAGUEN LES DADES SOBRE LA POBRESA FEMENINA

Dijous 2 de març de 2017, a les 19:00h

«Què amaguen les dades sobre la pobresa femenina?», 

a càrrec de l'economista Sergi Cutillas 
i de la sociòloga Iolanda Fresnillo.

Amics de les Arts i Joventuts Musicals

Carrer Sant Pere, 46, primera planta - Terrassa

http://www.elcritic.cat/blogs/feminismecritic/2016/11/04/el-que-amaguen-les-dades-sobre-la-pobresa-femenina/

El que amaguen les dades sobre la pobresa femenina

Aquesta setmana (primera de novembre de 2016) s’han fet públics els resultats d’un informe encarregat per CCOO de Catalunya a un equip d’iQ sobre la feminització de la pobresa. A continuació us en seleccionem algunes dades que conviden a pensar.

Primera dada. Els indicadors convencionals diuen que pràcticament no hi ha desigualtat de gènere en la pobresa. Com és possible que la taxa de risc de pobresa dels homes sigui d’un 18,9% i la de les dones d’un 19%? Resulta més desconcertant encara quan recordem que la bretxa en els salaris és de gairebé un 25% i la de les pensions contributives és encara més alta, tal i com mostra el gràfic següent.

La raó no té a veure amb el món real, sinó amb la manera com es comptabilitza quan s’és pobre i quan no. Per calcular el risc de pobresa de les persones en l’Enquesta de Condicions de Vida es calcula primer els ingressos conjunts de les llars enquestades; i posteriorment es divideix aquesta quantitat entre els seus membres, amb una correcció en funció del nombre d’adults i criatures de la mateixa. Aquesta forma càlcul dóna per suposat que en una mateixa llar tots els seus membres es reparteixen de forma igualitària els ingressos que hi entren. Un dels problemes d’aquest supòsit és que, com que en la major part dels casos les llars estan composades (com a mínim) per un home (que guanya més) i una dona (que guanya menys o no guanya res), el resultat és que s’assigna estadísticament una part de les rendes masculines a les dones (un regal estadístic que podríem discutir si es produeix a la vida real). Després d’haver fet aquesta operació estadística, les institucions públiques estadístiques presenten les dades les dades desagregades per sexe (“risc de pobresa en els homes” i “risc de pobresa en les dones”), tot conduint a la conclusió que no hi ha desigualtats de gènere en la pobresa (!!).

El truc és que en realitat, quan mirem aquestes dades, no estem observant individus amb rendes per sota del llindar de la pobresa (comparats amb la resta d’individus), sinó individus que viuen en llars per sota del llindar de la pobresa –comparades amb la resta de les llars. La consideració de les llars com unitat de mesura té sentit des de diversos punts de vista. Però l’atribució estadística als individus de les rendes de les seves llars invisibilitza totalment les desigualtats econòmiques de gènere dins de les famílies, i aquest és un fenomen clau per a entendre les desigualtats socials en el seu conjunt. És com si les estadístiques diguessin que tant se val si els ingressos els fan els homes o les dones, ja que finalment els diners beneficien de forma igual a tots els membres de cada família. Però de debò creiem que el tren de vida i el control dels recursos és igual per un marit/pare de família que que per a la esposa/mare de famíla si el primer guanya un sou superior o fins i tot l’únic sou de la llar? Aquesta forma de càlcul, a més, té altres problemes, com l’ocultació de la pobresa de joves no emancipats, per exemple. Es tracta d’un vel estadístic que ha estat extensament estudiat per investigadores i investigadors de la Càtedra d’Inclusió Social de la Universitat Rovira i Virgili , que han proposat calcular, complementàriament a la Taxa de Risc de Pobresa convencional, la Taxa de Risc de Pobresa sota supòsit d’Autonomia. I aquesta és la proposta que apliquem a continuació.

Segona dada. Si mesuréssim els ingressos de manera individual i no familiar, trobaríem que gairebé 1 de cada 2 dones viu per sota del llindar de la pobresa, gairebé el doble que els homes. Sí, si en comptes de considerar la renda que hem assignat als individus a partir dels ingressos de les seves respectives llars, consideréssim la guanyada de forma individual per les persones adultes, resultaria que les dones tenen gairebé el doble de possibilitats de ser pobres que els homes. Això sense moure’ns del discutible llindar de pobresa, que està definit com el 60% de la renda mediana de Catalunya (vegeu la quarta dada que us volem presentar).

Feu una ullada al gràfic, perquè les dades parlen per sí soles.

Tercera dada. Els tres col·lectius que de promig tenen ingressos més baixos són les dones joves, després els homes joves, i finalment les dones grans. Els tres amb ingressos més alts són els homes de mitjana edat, els grans i els que tenen entre 30 i 44. Si mirem les rendes mitjanes individuals i considerem no només el sexe, sinó també l’edat, les dades comencen a confirmar algunes sospites. Els tres perfils amb major renda mitjana amb dades de 2014 (les darreres disponibles) són masculins. Els guanyadors, com de costum, són els homes de 45 a 64 anys, que cobren de mitjana 21.691 euros nets anuals. La sorpresa, però, ve en comprovar que, possiblement gràcies als efectes de la crisi, els homes majors de 65 (els jubilats) són el segon col·lectiu amb major renda mitjana: 19.137,50 euros, per davant dels homes entre 30 i 44, que cobren de mitjana 17.528,40 euros nets anuals. Per contra, les perdedores en aquest rànquing de rendes mitjanes són les dones de menys de 30, amb 4.996,6 euros anuals; seguides dels homes d’aquesta mateixa franja d’edat, que cobren de mitjana 7.082,80 euros anuals, i finalment, per les dones majors de 64, que cobren 10.213,6 euros anuals. Sí, entre les més pobres hi ha les dones de la mateixa franja d’edat que els homes amb la segona renda mitjana més alta. Així, la desigualtat econòmica de gènere entre la població major de 65 és la més flagrant.

Quarta dada. Existeixen 181.493 homes i 191.248 dones que viuen en llars pobres i s’han fet invisibles al llarg de la crisi. Si heu mirat amb deteniment el gràfic anterior, potser us haurà cridat l’atenció la poca variació dels nivells de pobresa en el període de major daltabaix econòmic i de pèrdua de benestar que recordem en el nostre país. Efectivament, el risc de pobresa ronda el 19%, igual que abans de la crisi. Així doncs, on són els seus efectes? De nou, ens trobem davant d’un vel estadístic. I és que la Taxa de Risc de Pobresa és una mesura relativa. El seu llindar es calcula, com ja hem dit, a partir de la renda mediana d’una població donada. És a dir, prenem com a referència aquella renda que deixa la meitat de la població més rica per sobre i la meitat més pobra per sota. A partir d’aquí, considerem que les llars o persones que ingressen el 60% o menys d’aquesta renda pateixen risc (risc?!) de pobresa. El problema és que la renda de referència ha baixat en aquests anys. Ha baixat prou com per a que l’any 2008 el llindar estigués en 10.040 euros l’any i el 2014 estigui a 9.667 euros. Això fa que, per mer efecte estadístic i sense guanyar un euro més, hi hagi persones que han deixat de ser considerades pobres, són els i les pobres invisibles. I quantes persones són? Si apliquéssim el llindar de pobresa pre-crisi (descomptant l’IPC) faríem visibles 181.493 homes i 191.248 dones pobres més que els que mostren avui les estadístiques, i això sense moure’ns del càlcul convencional familiar.

Cinquena dada. L’ocupació no garanteix el benestar econòmic: entre les persones amb ingressos baixos hi ha persones amb feina. De cada 100 homes amb feina, gairebé 15 cobren rendes de pobresa; de cada 100 dones ocupades, les pobres són gairebé 26. Com es pot comprovar al següent gràfic, la pobresa (individualment considerada) de la població ocupada va més enllà de l’anècdota, i està fortament marcada per la desigualtat de gènere. A falta de més investigació, la gran causa de la feminització de la pobresa en l’ocupació és la xacra de la parcialitat, que en la major part no és volguda i afecta avui a un 22% de les dones i un 7% dels homes. En aquest punt cal recordar que sous baixos avui impliquen pensions baixes demà.

Una darrera reflexió. Cal mirar més enllà de la pobresa monetària: la dependència econòmica, la precarietat vital i la marginació també estan marcades pel gènere. Volem acabar amb una reflexió de major abast. L’estimació del risc a la pobresa hauria de contemplar tant aspectes materials com no materials, simbòlics i culturals. Per això, l’estudi de la pobresa des de la perspectiva de gènere hauria de ser multidimensional, i no basat gairebé de forma exclusiva en el nivell d’ingressos. En el millor dels casos la multidimensionalitat es capta a la Taxa Arope amb l’accés a alguns bens materials i per la relació a la llar amb el mercat de treball. Per a poder conèixer altres mecanismes d’empobriment que impliquen dependència econòmica, precarietat vital, marginació social i fins i tot desempoderament, caldria que l’estadística oficial incorporés dades noves. Parlem de dades que ens informin sobre la disposició de temps de descans, sobre si es pateix algun tipus de violència familiar i/o masclista, sobre si es té accés a serveis de cures infantils, per a la vellesa o malaltia, o sobre quin és el temps dedicat a tasques de cura. Aquest darrer element és clau, perquè actualment no sabem fins a quin punt les dones (o els homes) pateixen una sobrecàrrega de treball que, a més d’esdevenir un empitjorament de la qualitat de vida, impedeix accedir a uns ingressos suficients fruit de la participació del mercat de treball.

A dia d’avui no disposem de la major part d’aquesta informació. Però amb les dades que sí tenim ja podem apuntar que la dependència econòmica i la falta d’autonomia està feminitzada. També ho està la precarietat vital i la falta de seguretat econòmica i vital. Però la marginació i l’aïllament és un fenomen més patit pels homes que per les dones. I en això, també els rols de gènere fan la diferència.

Juli Carrere, Helena Castellà, Sergi Cutillas, Iolanda Fresnillo i Maria de la Fuente

(Article publicat a Crític el 4 de novembre de 2016)

INFORME URGENT SOBRE LA POBRESA INFANTIL A TERRASSA

Avui 20 de novembre se celebra a tot el món el dia internacional de la infància. Enguany es commemora el 25è aniversari de la Convenció dels Drets de la Infància, que van ser proclamats per l’ONU, i que consolida que els infants són ciutadans amb drets i deures.

Sabem però que avui dia, i cada cop més, la pobresa va en augment, i que els nens i nenes d’arreu del món, degut a ser el col·lectiu més vulnerable, són els més damnificats. També passa això a Terrassa. L’Observatori dels Drets Socials vol denunciar en un dia com avui aquest alarmant augment de la pobresa infantil a Terrassa i a tota la societat en general. Ho fa a través d’un informe amb dades contundents: un de cada quatre menors catalans està en risc de pobresa, Catalunya per sobre de la mitjana europea en risc de pobresa infantil, o que existeixen a l’Estat Espanyol 714.000 famílies amb nens on tots els membres es troben a l’atur. Citem íntegrament aquest informe exhaustiu de l’OBDST, el qual conté a més demandes adreçades a l’Ajuntament de Terrassa, per tal que incrementi els esforços per evitar aquest drama de la pobresa infantil, com ara actuar a través de plans integrals i no amb mesures aïllades, com ara aules obertes a l’estiu, bancs d’aliments o ajudes puntuals de mecenes esportius.

L’OBSERVATORI DELS DRETS SOCIALS DE TERRASSA DENUNCIA 

L’ALARMANT AUGMENT DE LA POBRESA INFANTIL A TERRASSA I A LA SOCIETAT

Els professionals i ciutadans i ciutadanes de l’OBDST vol denunciar davant les Administracions i els poders econòmics de la ciutat :

1. UN DE CADA QUATRE MENORS EN RISC DE POBRESA

El 26,4% dels catalans menors de 16 anys es troba en risc de pobresa, un percentatge 8,8 punts superior al que es va registrar l’any 2008. Així ho recull l’Estadística de distribució personal de la renda i de risc a la pobresa de l’IDESCAT.

2. LES DADES DE RISC DE POBRESA INFANTIL MÉS ALTES D’EUROPA

Tot i que la pobresa infantil està augmentant a tot Europa, els percentatges de risc de pobresa infantil difereixen molt entre països. Mentre que a Dinamarca o Finlàndia se situen sobre el 10%, a Espanya, Grècia o Itàlia se situen per sobre del 25%. Així ho afirma un informe de la Comissió Europea

3. EL RISC DE POBRESA INFANTIL S’HA INCREMENTAT EN 8,8 PUNTS RESPECTE 2008

Tots els indicadors existents mostren un important increment de la pobresa infantil des de l’inici de la crisi. D’acord amb les dades de l’IDESCAT la taxa de risc de pobresa infantil va ser del 26,4% l’any 2011, 8,8 punts més que la de l’any 2008.

4. L’ESTAT ESPANYOL ÉS EL PAÍS AMB MÉS DESIGUALTAT DE L’EUROZONA

L’anomenat coeficient de GINI serveix per a mesurar el grau de desigualtat d’un país. Pren valors de 0 a 100, on 0 és màxima igualtat i 100 màxima desigualtat. L’estat espanyol es troba actualment al 34, la dada més alta des de que es recullen registres (l’any 2000). La dada només és superada per Letònia, que obté un 35,2. 

5. 13,7% MENORS DE 18 ANYS EN LLARS AMB NIVELL DE POBRESA ALTA

L’alt nivell de pobresa fa referència als infants que viuen en una llar amb uns ingressos per sota del 40% de la mediana. L’any 2010 els infants en aquesta situació representaven el 13,7% del total. La dada s’ha incrementat en més de 4 punts percentuals des de 2008 i és el més elevat de la Unió Europea després de Romania i Bulgària. (Estudi UNICEF)

6. 714.000 FAMÍLIES AMB NENS I TOTS ELS ADULTS A L’ATUR

Un dels grans problemes són aquelles famílies amb nens i amb tots els seus membres a l’atur. L’any 2007 hi havia 324.000 llars en aquesta situació, una dada que ha arribat a 714.000 llars el 2010, produint-se un increment d’un 120%. (Estudi UNICEF)

7. A CADA NEN LI CORRESPONEN 15.570€ DE DEUTE PÚBLIC

Segons UNICEF gran part del deute públic de l’estat espanyol constitueix una “hipoteca social” que els adults estan traslladant als infants.

8. A TERRASSA L’AJUNTAMENT I LA GENERALITAT NO FACLITEN XIFRES OFICIALS

NOMÉS TENIM  LES XIFRES QUE DONA LA ONG CÁRITAS,  QUAN FA PÚBLIC  EN UN INFORME SEU, QUE A LA DIÓCESIS DE TERRASSA, HA TINGUT QUE FER UN GRAN  ESFORÇ  DURANT ELS ÚLTIMS MESOS AMB UN INCREMENT DEL 12,3 % DE LAS PERSONES USUÀRIES RESPECTO  L’ANY ANTERIOR.

DURANT EL 2013 VAN ATENDRE A MÉS DE 70.000 PERSONES A TERRASSA. I A MÉS DE 300.000 PERSONES DES DEL 2009.

A la província de Barcelona, segons un informe de FEDAIA de 2013, hi havia un 24% de pobresa infantil.

COM ES MANIFESTA LA POBRESA ENTRE ELS INFANTS, JOVES I ADOLESCENTS?

• Malnutrició i desnutrició
• Mancances de vestuari i de material escolar
• Mancances higièniques i d'espais propis
• Problemes de salut mental
• Problemes de visió i falta d'higiene bucodental
• Problemes de creixement
• Dificultats d’aprenentatge, baix rendiment, absentisme escolar
• Major risc de fracàs escolar i abandó
• Problemes d'accés a programes de reforç escolar i de formació pre-laboral
• Dificultats d'accés a activitats lúdiques i esportives
• Menys possibilitats per a accedir a les noves tecnologies
• Dificultats per a accedir al món laboral
• Problemes d'emancipació
• Problemes de relació amb l'entorn

COM ES MANIFESTA LA POBRESA ENTRE LES FAMÍLIES?

• Problemes per a accedir a una dieta equilibrada
• Dificultats d'accés a un habitatge digne
• Atur crònic i precarietat laboral
• Dificultats dels pares per a donar suport als seus fills en la formació acadèmica
• Dificultats d’accés a prestacions de salut no garantides
• Falta de recursos per a adquirir articles de primera necessitat.
• Problemes d'accés a activitats lúdiques en família
• Més estrès i malalties mentals
• Majors problemes de desestructuració familiar

QUINES SITUACIONS S’HAN AGREUJAT AMB LA CRISI?

• Més infants que passen fam.
• Famílies sense llar
• Habitatges que no compten amb els serveis bàsics o que són insalubres
• Famílies que subsisteixen amb la renda mínima d'inserció (PIRMI) o sense cap prestació
• Greu augment de l'atur i de la precarietat laboral
• Augment dels problemes de desestructuració familiar
• Escassetat de recursos en les escoles
• Problemes d'accés a la salut i a l'educació
• Augment de les malalties mentals i psicosomàtiques
• Disminució del pressupost de salut mental i de suport pedagògic
• Menys suport als infants tutelats.

QUINES SON LES CAUSES MÉS IMPORTANTS D’AQUESTA POBRESA INFANTIL? 

1)    La situació econòmica dels nens depèn directament de la situació econòmica dels seus pares. CAL ANALITZAR DONCS LA POBRESA DELS PARES I AIXÒ S’OBLIDA MOLT

2)    Augmenta l’escassetat de recursos, en general. Degut en gran part a l’alt índex d’atur i de la precarietat laboral. Situació que s’accentua als països del Sud d’Europa on l’Economia està més malmesa.

3)    Cal situar al punt de mira, les diferents reformes laborals ( PP-PSOE), que s’han realitzar durant els últims anys i que han provocat la disminució dels salaris i l’augment de la precarietat laboral (contractes escombraria)( flexiseguretat).

4)    El PIB de l’estat espanyol s’ha disminuït en un 3%, a l’hora que les grans fortunes augmenten (desigualtats molt severes)

5)    Espanya i Catalunya tenen els pressupostos més baixos de la Unió Europea  (UE-15) en quan a despesa social per habitant (escoles per infants, serveis domiciliaris, habitatge social, programes de prevenció de l’exclusió social, prestacions, programes d’integració formació...)

6)    La gran dificultat de les dones i els joves de poder accedir al mercat laboral, afecta molt directament a la pobresa de les famílies

7)    A l’estat espanyol només hi ha un treballador de cada 10 treballant en serveis públics de l’estat del benestar ( a Suècia en tenen un per cada 4). Això ajudaria a eliminar l’atur i el benestar de les famílies

8)    Impacte directe de la manca de permisos de paternitat i maternitat en la pobresa infantil ( A Suècia el pare i la mare poden agafar un any de permís per cuidar els seus fills, cobrant el 80% del salari..). Aquí no es desenvolupa aquesta oportunitat..

QUE CAL FER PER ERRADICAR AQUESTA POBRESA INFANTIL?

L’article 3.1 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant estableix: “En totes les accions que concerneixen l’infant [...] la consideració principal ha de ser l’interès primordial de l’infant”. Ja la Declaració sobre els drets de l’infant de 1959 deia que “l’infant ha de gaudir d’una protecció especial i de les oportunitats per al seu desenvolupament [...], i aquesta consideració de l’interès superior de l’infant ha de ser la primordial”.

  

Les propostes que s’exposen a continuació pretenen situar l’infant en el centre de la planificació i la implantació de polítiques públiques, i proposar mesures perquè les adoptin els poders públics  ( LES NOSTRES ADMINISTRACIONS SIGUIN LA LOCAL, L’AUTONÒMICA O L’ESTATAL), amb la finalitat d’eradicar la pobresa infantil.

Per tant és urgent assegurar que no es vulnerin més i s’asseguri el compliment dels següents drets dels infants:

1)    Dret a un nivell de vida adequat

2)    Dret a l’educació

3)    Dret al lleure

4)    Dret a l’habitatge

5)    Dret a la salut

MESURES CONCRETES ( com les que demanava el Síndic de Greuges de Catalunya en el seu Informe:

• Increment de la despesa social en polítiques adreçades a la infància
• Desenvolupament d’una renda de suficiència econòmica garantida per als Infants (L’article 24.3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya de l’any 2006)
•  Configuració d’un sistema integrat de prestacions econòmiques per combatre la pobresa infantil
• Disseny de plans integrals contra la pobresa infantil

1.    En matèria d’ensenyament

2.    En matèria de lleure educatiu

3.    En matèria de suport a les famílies en la criança dels fills i de conciliació de la vida laboral i familiar

4.    En matèria de protecció de la infància

5.    En matèria de salut

6.    En matèria residencial

7.    En matèria de participació política

QUE DEMANEM A L'AJUNTAMENT DE TERRASSA ?

Cal destacar la importància que aquests plans integrals incorporin estratègies d’intervenció primerenca, però també d’acompanyament dels infants en situació de pobresa al llarg del seu cicle vital, i també que desenvolupin actuacions amb un fort caràcter preventiu.

No n’hi ha prou amb mesures aïllades (aules obertes a l’estiu, bancs d’aliments o ajudes puntuals de mecenes esportius o d’altres), cal que defineixin amb precisió les competències en matèria de prevenció de situacions de pobresa infantil, amb la concreció de les funcions i de les institucions que les han de portar a terme i amb l’establiment del tipus de serveis o de programes adequats per complementar les funcions parentals de les famílies.

Que facin una reserva pressupostària suficient per complir la funció preventiva en la intervenció social: de prevenció primària i secundària des de les administracions locals. ( a Terrassa hi ha moltes economies privilegiades i empreses molt poderoses i per tant, és l’hora de redistribuir la riquesa..)

I, en darrer terme, també cal destacar la importància que aquests plans integrals desenvolupin estratègies per promoure la coordinació entre els diferents agents socials implicats, públics i privats, en la lluita contra la pobresa infantil. El foment del treball en xarxa entre serveis socials, educatius, sanitaris, etc. o la vertebració del teixit associatiu del territori i la implicació en la formulació i la implantació de polítiques, per exemple, són fonamentals per combatre la pobresa infantil en els diferents territoris.

Observatori dels Drets Socials de Terrassa

20 de novembre de 2014