Colin Ward: l'anarquia ja és aquí, només cal fer-la créixer...
Colin Ward va ser un dels més
destacats anarquistes britànics de la segona meitat del segle XX. Va viure del
14 d'agost de 1924 a l'11 de febrer de 2010, i per tant la seva vida plena es
va desenvolupar després de la Segona Guerra Mundial i en un context que
inclogué l'arribada del neoliberalisme tatcherià. Tot i ser considerat un dels
anarquistes més influents de la Gran Bretanya, als Països Catalans és un autor
molt desconegut i la part més ortodoxa del moviment llibertari no acceptà les
seves propostes teòriques i l'acusà repetidament d'antianarquista. La seva obra
inclou prop de trenta llibres, entre els quals destaca The Child in the City (1978), una obra molt influent en col·lectius
de mestres i sectors socials amb preocupacions per l'urbanisme social i la
planificació urbana tant de Liverpool com d'Amèrica Llatina. En català no hi ha
cap obra seva traduïda i en castellà disposem del text «La libertad de circular
después de la era del motor», inclòs
en el llibre col·lectiu Contra el
automóvil, de Virus Editorial, i Anarquía
en acción. La práctica de la libertad, la darrera edició del qual va ser
publicada per Enclave de Libros. La seva vinculació amb les idees llibertàries
parteix de la seva participació en la Segona Guerra Mundial com a membre de
l'Exèrcit britànic. Segons ell mateix, van ser determinants les seves lectures
d'Emma Goldman i Alexander Berkman, i les d'Arthur Koestler i George Orwell. La
seva tasca en el moviment anarquista va desenvolupar-se en diverses vessants,
però les que li aportaren més visibilització va ser la seva tasca editorial i
la seva feina com a urbanista i pedagog, que en moltes ocasions va barrejar. Ward
va ser editor del periòdic Freedom de
1947 a 1960 i fundador i editor de la revista mensual Anarchy de 1961 a 1970. Alhora, com a arquitecte, va treballar
entre els anys 1952 i 1961.
Colin Ward ha estat considerat un anarquista pragmàtic i la seva
amplíssima producció teòrica és, segons ell mateix, només «una nota a peu de
pàgina» a El
suport mutu, de Kropotkin. La seva és una defensa de l'«anarquia nostra de
cada dia», d'allò que d'anarquista ja té la societat en què vivim, fugint
d'idealitzacions impossibles de realitzar o sempre tan llunyanes que l'únic que
aporten és decepció a qui s'hi apropa. Segons ell, l'anarquisme és una teoria
sobre l'organització de la societat que tenim, ja que «un objectiu que sigui
infinitament distant no és un objectiu sinó un engany».
Algunes de les idees de Ward
Segons Colin Ward, «L'Estat no és quelcom que
pugui ser destruït per una revolució, sinó una condició, una certa relació
entre els éssers humans, una forma del comportament humà; el destruïm
contractant noves relacions, comportant-nos de forma diferent». Per tant, cal
llegir i aprendre de la societat que ja tenim per construir-ne una altra,
perquè “les alternatives es troben en el subsòl de la dominació sociopolítica i
totes les persones el tenen a l'abast de la mà».
Ward defineix l'anarquia com
l'absència de govern i autoritat, però mai d'organització, i pensa que són els
governats qui mantenen els governs com a conseqüència de creure en el principi
d'autoritat, en la jerarquia i en el poder, alhora que obliden que la tendència
natural i espontània dels éssers humans és l'associació per tal d'aconseguir el
benefici mutu dels associats, sense cap intervenció del govern. L'ordre
espontani és una de les idees força de les seves teories. Es tracta, però, d'un
ordre espontani explicat a partir d'exemples reals i històrics, com són el
començament de la Revolució francesa o la Comuna de París de 1871, però també,
per exemple, el Pioneer Health Centre de Peckham, al sud de Londres, a mitjan segle
XX. Es tracta d'una experiència organitzada per diversos biòlegs i metges que
enlloc d'estudiar la malaltia van decidir estudiar la naturalesa de la salut i
el comportament sa. Per a això, van crear un club social amb membres de
famílies que compartien diverses comoditats a canvi d'exàmens mèdics periòdics.
No hi havia regles, lleis ni dirigents i, tot i que en un primer moment el caos
va ser absolut, amb infants que feien la vida impossible a la resta de persones
com a conseqüència de la falta total de regles, en vuit mesos tot va canviar i
els infants van trobar un altre ordre construït a partir del pacte i de
l'acord, no de l'autoritat, van desaparèixer les corredisses constants i els
crits, i aquests van ser substituïts per l'harmonia i el respecte. Aquesta defensa
de l'ordre espontani és fa davant els mals de la jerarquització, que Ward ataca
davant del que anomena «lideratges naturals» que tota comunitat desenvolupa sense
necessitats de perpetuïtat ni d'estructures que defensin la impossibilitat de
canvi quan un líder arriba a exercir com a tal.
Seguint les teories de Proudhon, Ward
també posa el federalisme en el centre de l'organització social humana. La
descentralització és part constituent de l'anarquisme i Ward la situa en
l'àmbit de qualsevol estructura social, ja que segons ell, «la societat no necessita
necessàriament una organització que funcioni com a corretja de transmissió,
sinó milers o milions de persones que reuneixin grups que mantinguin contactes
informals entre ells [...]. L'activitat local i allò immediat constitueixen el
ressort primari per a qualsevol organització social, d'aquí es vincularien en
una trama sense centre i sense òrgan executiu, donant lloc a noves cèl·lules a
mesura que creixen les originals».
Jordi Martí Font
