«Estudiantes que se han significado» (Terrassa, 1968)

 

Alarma policial relacionada con «El Campesino» (1964)

 

A TERRASSA, QUATRE DETENCIONS ARBITRÀRIES I IL·LEGALS! (2020)

Foto: Mireia Comas

OBRE ELS ULLS!

OBRE ELS ULLS!

¿Ets tu, lector o lectora, d’aquelles persones que abans, no fa gaire temps potser, quan t’assabentaves que algun policia pegava amb la seva porra a una persona al carrer, l’humiliava al calabós d’una comissaria, li treia un ull d’una pilotada o se li quedava morta a les mans, seguies amb la teva vida, indiferent, com si no fos res important o, fins i tot, et deies: «Alguna cosa deu haver fet...»?

Després d’haver vist com van actuar els antidisturbis espanyols el passat 1 d’octubre, encara adoptes la mateixa actitud indiferent i penses de la mateixa manera? Se t’han obert els ulls, oi? Però potser encara ets d’aquells que criden: «Els Mossos són... la nostra policia!». I, fins i tot, potser també ets d’aquells innocents que quan veuen als Mossos els saludes somrient i enarborant quatre dits enlaire. Quant trigaràs a obrir els ulls? El 2014 i el 2015, els Mossos, en el marc d'una operació que van denominar Pandora, van escorcollar desenes de centres socials, locals i domicilis particulars i van detenir dues desenes de llibertaris a Barcelona i Manresa, acusant-los de terrorisme. Una desena d'aquestes persones va ingressar a la presó, alguns de manera incondicional, i altres van quedar en llibertat amb càrrecs després de pagar una fiança. Els Mossos van presentar aquestes detencions com un gran èxit. Doncs bé, la primavera passada la jutgessa Lamela els va haver de posar en llibertat per una absoluta falta de proves. Es tractava doncs d'un típic muntatge policial adreçat a fer callar les persones que dissenteixen amb l'ordre establert en la societat capitalista.

No volem pas dir que tots els policies siguin males persones, de segur que hi ha de tot, com a tot arreu, però... no creus que, per exemple, quan un accepta integrar-se en un cos d’antidisturbis, ja sap que haurà de fer mal físicament a altres persones, encara que personalment no vulgui, per disciplina, quan calgui fer callar les persones que molesten els governants. Quant trigaràs a adonar-te que, en aquest cas, quan es fa callar la gent amb violència o amb muntatges, és indiferent que els repressors siguin dels Mossos, de la Policia Nacional o de l’Ertzaina?

Com t’has enrabiat veient les imatges dels antidisturbis espanyols colpejant gent pacífica l’1 d’octubre a molts indrets de Catalunya, oi? Però no t’hauria de sorprendre. No els recordes pegant a tort i a dret a Madrid, el 2012, a la manifestació dels miners asturians, lleonesos, castellans i aragonesos? I, com que tens mala memòria o no prestaves gaire atenció als qui tu consideraves uns busca-raons, tampoc deus recordar com colpejaven els antidisturbis catalans, el 2011, als acampats a la Plaça de Catalunya, als indignats?

I què em dius de les injustícies de la Justícia? Deus estar corprès en veure engarjolat mig govern de Catalunya. De segur que dius que estàs disposat a tot per lluitar contra l'existència de presos polítics a l'Estat Espanyol, però vas fer alguna cosa quan a Arnaldo Otegui li van caure més de sis anys de presó per la seva activitat política? 

Però almenys aquests polítics famosos reben sempre un gran suport. ¿Donaràs el mateix suport que dones ara als consellers empresonats als 25 estudiants, un membre del professorat i un administratiu de la UAB a qui el fiscal els hi demana  prop de 300 anys de presó per una acció de protesta? Encara seguiràs pensant que potser s'ho mereixen? Obriràs els ulls d'una vegada?

Federació Local CGT - Terrassa

EL CAS SIRVENT: QUÈ O QUI HI HA AL DARRERE?

Terrassa, 22 de gener de 2016. Sortint dels Jutjats de Terrassa després de l'acte de conciliació.
D'esquerra a dreta: Emiliano Martínez, regidor a l'Ajuntament de Terrassa per TeC;
Isaac Albert, regidor a l'Ajuntament de Terrassa per ERC;
Emili Díaz, membre de la Taula de l'Aigua de Terrassa;
i Maria Sirvent, regidora a l'Ajuntament de Terrassa per la CUP.

EL CAS SIRVENT: QUÈ O QUI HI HA AL DARRERE?

Vagi per endavant la meva total solidaritat amb la regidora de la CUP de Terrassa, Maria Sirvent, en la assumpte que la porta de corcoll des de fa dies.

Un bon dia se li va acudir preguntar i qüestionar el per què una ciutat com Terrassa, de 215.000 habitants (ciutadà amunt, ciutadana avall), ha de mantenir un cos d’elit de la Policia Local, el GIE (grup d’intervenció especial), amb una clara imatge repressiva i molt opaca.

Automàticament quinze policies van presentar una denúncia contra la sra. Maria Sirvent per “injúries i calumnies”.

La regidora havia dit —entre d’altres coses— que el grup policial tenia “una clara funció de repressió”. Jo, que sóc de lletres i que intento posar-les una mica ordenades, una rere una altra per que la cosa tingui un cert sentit, no veig per enlloc ni les injúries ni les calumnies.

La policia sap que tot és opinable, ells inclosos? Les opinions com deia aquell: són com els culs, i tots en tenim un de diferent. Per tant, com és que molesta una cosa com aquesta quan més aviat els hauria de relliscar? L’esmentat grup policial té aquesta finalitat? Sí. Per tant, on és el problema? Ah, que al cap o responsable polític que els mana, no li ha agradat el comentari de la regidora i la vol fer passar per l’adreçador? Això ja és diferent i la cosa ja entra en la potineria, em temo.

Qui va tenir la pensada de crear un cos d’elit com aquest? Quan costa de mantenir un cos com aquest? Cobren per sobre de les seves possibilitats aquests especialistes? Mentre no apareix cap conflicte gros, què fan exactament aquests escollits? Amb un cos de policia com els Mossos dins la mateixa ciutat, no n’hi ha prou?

Insisteixo, crec que la cosa se’n va cap el terreny del que és personal amb la regidora i de posar les coses “a puesto” per part de l’autoritat competent, cosa que considero molt opinable, i el que és pitjor, molt greu.

L’Alcalde, no té res més a dir que fer de mitjancer? No és ell el que ha de posar els pebrots a sobre la taula i encara més després d’un acte de conciliació que ha estat rebutjat? Senyor Alcalde, deixi de mantenir-se al marge del cas i parlar de “l’honorabilitat de tots els seus treballadors i de la llibertat d’expressió, si aquesta s’exerceix des del respecte” i, agafi la vaca pels collons, com diuen per lo Pallars.

Miquel Mallafré

ERC, EL SOCIO PROTECTOR DE LOS MOSSOS MALTRATADORES

ERC, hace unos meses, volvió a cerrar filas con su aliado, que a veces parece funcionar como su superior jerárquico, el gobierno de CiU. Esta vez, ante una cuestión muy delicada que ponía en juego su sensibilidad democrática. Iniciativa per Catalunya había solicitado la comparecencia en el Parlament del Conseller d’Interior, Ramón Espadaler, y del Director General de la Policía Manel Prat. El objetivo era que se explicasen las circunstancias del disparo de pelotas de goma por los Mossos D’Esquadra a los manifestantes durante la huelga del 14-N, una de las cuales impactó en el ojo de Ester Quintana, que lo perdió. ERC se opuso rotundamente.

Mientras tanto, siguen recayendo condenas por delitos de tortura y otras agresiones contra los Mossos. El 13 de Julio, la Audiencia de Barcelona (APB) condenó al mosso Ricard V. porque en la Comisaría de Les Corts, y concretamente en el interior de la celda donde estaba detenido Marc V., cinco agentes, entre los que se encontraba el condenado, «le golpearon con una porra y con patadas», causándole «policontusiones» y «consiguiendo una situación de humillación». La condena fue por un delito de trato degradante y humillante que en el C. Penal se define como delito contra la integridad moral. La pena fue de diez meses de prisión e inhabilitación para ejercer de policía durante dos años y cuatro meses. Recientemente, la APB ha confirmado la condena impuesta a otro mosso por dos faltas, una de vejaciones y otra de lesiones, a las correspondientes multas. Y, por último, la APB ha condenado a otro mosso a seis meses de prisión por un delito de lesiones, causadas  en junio de 2010, a una persona en el curso de una detención en el Raval.

JUDICI PER LES TORTURES A MÒNICA

Mònica Ramírez, veïna de Terrassa, tornava cap a casa seva la nit del 12 de maig del 2007 acompanyada d'un amic, quan dos policies la van aturar, la van increpar i, segons denuncia, la van agredir reduint-la a terra davant la porta d'un garatge. Pel que sembla, els dos agents municipals, del Grup d'Intervenció Especial (GIE), van reaccionar malament al fet que l'acompanyant de la Mònica hagués llençat una burilla prop del seu cotxe patrulla. La detenció, segons la Mònica, va derivar en les agressions in situ i unes de posteriors a l'hospital on la van traslladar, la Mútua de Terrassa, per fer-li un informe mèdic de lesions.

Els fets han conduit aquest mes de juliol a la Mònica i als dos agents al banc dels acusats de l'Audiència Provincial de Barcelona. Mònica s'enfronta a una pena de 3 anys de presó per atemptat contra l'autoritat i per lesions, ja que els policies en qüestió van denunciar haver estat ells víctimes de la resistència de la detinguda. Per contra, els agents encaren el judici acusats de delictes de tortures i contra la integritat moral de la Mònica, fet pel qual se'ls demana 2 anys de presó i 12 d'inhabilitació del seu càrrec.

A tot això se li suma l'acusació particular de l'Associació Memòria contra la Tortura contra els agents, un gest que serveix per vehicular el recolzament de les plataformes i entitats locals i dels col·lectius antirrepressius, que qualifiquen els fets de persecució política contra una persona significada dins els moviments socials locals. Mònica Ramírez és activista del moviment okupa i membre de col·lectius com Acció Autònoma o el Kasalet.

L'advocada de la defensa, Paula Arce, explica que les agressions es van repetir en diversos moments aquella nit. Primer de tot, un cop la van detenir, quan assegura que la van empènyer contra la porta d'un garatge i que després la van colpejar al terra. En acabat, la van dur a la Mútua de Terrassa per fer-li l'informe mèdic i allà, segons relata la defensa, la Mònica es va posar nerviosa perquè va veure com els policies també demanaven informes de lesions. En abordar els policies per demanar-los explicacions, l'haurien tornat a reduir a terra i agredir-la. Finalment, Arce denuncia que també al cotxe patrulla la van agredir frenant el vehicle de manera brusca i provocant que la detinguda, emmanillada, impactés contra la mampara de protecció. En tot moment la van humiliar, remarca Arce, mentre afirma que es van burlar i riure de la seva clienta contínuament. 

La versió dels policies és que, en tot moment, va ser la Mònica qui es va mostrar agressiva i qui, amb la seva resistència, va lesionar els agents. Dels fets succeïts a l'hospital no en parlen. 

Les plataformes que donen suport a l'acusada demanen l'absolució de la Mònica i, a més, exigeixen la dissolució de la unitat que integraven els policies, el GIE, al qual acusen d'haver perpetrat en altres ocasions abusos policials. Per altra banda, denuncien que s'hagi tardat sis anys en celebrar el judici, cosa que atribueixen a la impunitat de què asseguren que gaudeix la policia.

Els agents implicats en el cas de la Mònica amb número d’identificació 153 i 272 també estan acusats de maltractaments en un altra actuació polèmica del passat 12 de maig d’aquest any. Els fets es van produir al centre social Ateneu Candela i, arran d’allò, nou persones van presentar una denúncia per maltractaments i lesions degudament acreditades. Aquesta coincidència mostra, en paraules de Francesc Argemí, que els abusos «no són un fet aïllat i cal la dissolució del Grup d’Intervenció Especial (GIE)».

POLICIA ANTIDEMOCRÀTICA A TERRASSA?

Els temps estan canviant... com deia una cançó famosa, i no per bé, precisament. La moviola del temps sembla engrescada a caminar cap enrere, de forma inaturable. A l’Estat Espanyol estem assistint, de forma, excessivament passiva, a una sèrie d’esdeveniments, socials, econòmics i polítics que ens retornen a les èpoques més negres de la Història d’aquesta «pell de brau», com si res hagués canviat. Potser és que, realment, no ha canviat tan com ens havien fet creure? No ho sé...!

I és que no paren de sortir, dia sí i dia també, noticies lamentables, d’aquelles que entristeixen profundament, l’anima de qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat. Entre aquestes destaquen les continues actuacions «irregulars» o «inexplicables», dels diferents cossos de policia que al llarg de la història s’han anat creant en aquest estat (i que no són poques, per cert). L’actuació d’aquesta institució uniformada i armada —de tan difícil «justificació» i de naturalesa difícil de «raonar» en una societat mitjanament sana, lliure, madura, racional i amb una distribució equitativa i justa de la riquesa— continua sent contradictòria.

Si no ho veieu així, mireu que ens succeeix, per exemple, a Terrassa, una ciutat on,  aparentment, no passa mai res de conflictiu, o al menys això es el que ens volen fer veure. Però clar, al final i quan la gota ja ha vessat el vas, des de fa massa temps, cal que, algú, cridi ben fort: PROU!!!

Perquè els fets ocorreguts durant la nit del dissabte de la Fira Modernista a la seu de Centre Social de l’Ateneu Candela, no poden ser silenciats ni oblidats sense una mínima reflexió seguida d’una contundent resposta. No és normal que una festa organitzada precisament en el context de la nostra Fira Modernista acabi amb el lamentable resultat, d’una càrrega violenta i desproporcionada de unes determinades patrulles, números o plaques de la Policia Municipal que havien accedit de forma provocativa dins la seu d’un dels moviments socials alternatius terrassencs que treballen des de ja fa molts anys per una societat millor. I amb el balanç de 3 detinguts i 7 ferits de diversa consideració, cap d’ells policia. Realment, posa la pell de gallina veure els morats i cops rebuts per alguns dels assistents a la festa, sense tenir a hores d’ara, una explicació oficial, mínimament racional, del que havia passat perquè uns ciutadans rebessin aquest tracte tan inhumà...

LES PILOTES DE FELIP PUIG I EL FORAT NEGRE

Acudit de Manel Fontdevila

«Amb les informacions i les dades que tenim a dia d'avui, hem de considerar que de cap de les maneres Ester Quintana fou lesionada per un projectil llançat pels Mossos d'Esquadra».

Aquestes són les paraules que Felip Puig ha pronunciat avui a la diputació permanent del Parlament de Catalunya. Malgrat això, ha confirmat que s'ha obert una investigació per aclarir els fets, i que aquesta no ha estat encara finalitzada. Contradiuen frontalment aquesta versió els nombrosos testimonis, les imatges de les càmeres de videovigilància ubicades a la confluència del passeig de Gràcia amb la Gran Via i les proves que ja són en mans del jutjat d'instrucció 11 de Barcelona.

A diferència d'altres ocasions, el conseller avui ha obert la porta al debat sobre l'ús de les bales de goma: «...de ben segur que al llarg de la propera legislatura es podrà evaluar i estudiar l'ús d'aquest mecanisme».