sábado, 2 de marzo de 2019

QUAN LA POR S’APODERA DEL PARTIT QUE MANA A L’AJUNTAMENT DE TERRASSA



QUAN LA POR S’APODERA DEL PARTIT 
QUE MANA A L’AJUNTAMENT DE TERRASSA

S’acosten les eleccions municipals de maig de 2019. Una vegada més la "fallida" i imperfecta democràcia representativa, mitjançant els partits polítics, demana als ciutadans i ciutadanes de Terrassa que escollin als seus "representants" polítics. I els partits que ni creuen ni els interessa una democràcia real i participativa (que tots sabem quins són) ja tenen ganes de què arribi el dia de les votacions (anomenat per ells, com el dia de la Festa de la Democràcia), per tal de poder aconseguir el poder a qualsevol preu i amb els pactes que calgui, oblidant-se ràpidament dels seus votants, perquè els interessos, moltes vegades, són ben diferents (trista hipocresia).

Aquest cop, a més a més, tenim un enrenou afegit. Resulta que hi ha un partit polític "històric" que porta governant la ciutat de forma continuada des de l’any 1979 que es torna a presentar malgrat que ja fa temps que no treu majories suficients, però fins ara no ha tingut mai cap problema perquè sempre ha trobat la forma que algun altre grup li doni suport de forma directa o indirecta (i és que el poder és molt "llaminer").

I que passa, aquesta vegada? Doncs que, després de 40 anys, la situació política general és més convulsa i enrevessada que mai i potser aquest partit que ens governa a Terrassa fa tant de temps pot perdre el PODER, totalment...

Ufff!, això és l’abisme, una "desgràcia", una situació mai coneguda abans, amb "lo  bé que estàvem controlant la ciutat des de tots els àmbits (social, polític econòmic i cultural)... que li passarà a la pobra Terrassa, sense nosaltres que som els que ho hem fet millor!?".

De què hauran servit tants anys de "feudalisme" autàrquic d’aquell "gran" alcalde i després del seu fill l’"hereu" que tenien tant de poder que fins i tot, en el seu regne "mai es posava el sol"! Després de tanta feina cosint i teixint complicitats amb el poder econòmic i capitalista de la ciutat per tal de fer de Terrassa, una gran "propietat", on poder fer i desfer a esquenes dels ciutadans, o de destruir les essències del gran moviment veïnal que tenia Terrassa  fins a arribar al control màxim de tot el teixit associatiu... De què haurà servit tants anys d’ajudar a engreixar econòmicament a tantes empreses o immobiliàries depredadores i especuladores...

En fi... que no hi cap als seus caps una catàstrofe d’aquesta naturalesa. És per això, potser, que ja fa dies que observem una actitud molt preocupant en els governants d’aquesta ciutat (decisions polítiques improvisades per intentar ocultar el que NO S’HA FET, com és el cas del Pla Local d’Habitatge i altres exemples.....) o, fins i tot, arribar al punt de la vulneració de drets fonamentals, ja que es veu que quan la por s’apodera dels éssers humans la irracionalitat pot aflorar en el moment menys esperat. Per exemple, com ha passat aquests dies quan la publicació periòdica i alternativa MALARRASSA després de molt de temps que es distribuia de forma gratuïta per  molts indrets de la ciutat, inclòs els Centres Cívics, acaba de patir un "simulacre de segrest", ja que el govern de l’Ajuntament ha prohibit que es distribueixi o es reparteixi des dels Centres Cívics (per tant que es prohibeixi l’accés lliure a la informació en un espai públic).

 S'ha intentar fer callar una publicació periodística que parla obertament dels ciutadans i ciutadanes de Terrassa, de les seves associacions, de la seva vida cultural, associativa, política, i de les seues inquietuds. Què passa?, que fa por que una publicació periodística que ja fa temps parla de forma lliure i sense embuts, i amb cap hipoteca de tipus, econòmica, ni política, pugui desemmascarar la "ficció" democràtica, política i econòmica en què viu Terrassa des de l’any 1979?

I és molt sospitós que això passi amb MALARRASSA, la única publicació de què disposa aquesta ciutat de més de 200.000 habitants que doni una visió real i alternativa donant la veu i el protagonisme a la part més conscient , mobilitzada i amb valors cooperatius de la ciutat, així com als col·lectius que veuen vulnerats, diàriament, els seus drets.

Aquest fet preocupant i denunciable no fa mes que confirmar la necessitat que a Terrassa fa falta , més que mai, un canvi radical de model i d’estructura social i política que va més enllà d’unes eleccions municipals, i que només es pot aconseguir amb el treball solidari i l’empoderament de tots els ciutadans i de totes les ciutadanes amb voluntat de construir des de baix un model de ciutat nou , governat pel dret a la ciutat i pels drets humans, sense exclusió... i sobretot amb una democràcia radical, sense cap escletxa. i on cap interès il·legítim, hi tingui cabuda i molt menys la por!!!

Joan Tamayo Sala 

Advocat i Activista dels DDHH Membre d’Espai Drets i de l’Institut de Drets Humans de Catalunya