EL PROCÉS CONSTITUENT A DEBAT A TERRASSA

D'esquerra a dreta: Joan Maspons, Pep Valenzuela i David Companyon

L’acte de presentació del Procés Constituent (PC) a Terrassa, va congregar al voltant de 600 persones fa dues setmanes, el 14 de juny de 2013. La primera assemblea local del PC a la ciutat, 7 dies més tard, va arreplegar més de 200 persones, aquesta vegada ja per mirar de concretar formes d’organització i propostes de treball. El dimarts 25 de juny, la trobada per constituir les tres primeres comissions de treball (organització, extensió/difusió, continguts), va reunir 70 persones.

Endegada a la nostra ciutat la constitució de l'assemblea local i començant a tenir ja una certa materialitat de facto, calia fer algunes reflexions sobre el procés amb persones que militen i treballen en propostes i projectes que tenen molt a veure.

Per aquest motiu, el Grup d’Opinió d’Amics de les Arts i Cultura 15M Terrassa, havien organitzat per al dimecres 26 de juny la taula rodona Procés Constituent: alternativa o espai comú de l’esquerra?

ALTERNATIVES DAVANT LA CRISI DEL SISTEMA ECONÒMIC ACTUAL

Jordi Garcia Jané, Sandra Ezquerra i Xavi Teis intervingueren a la novena sessió del Curs de Cultura Política, organitzat pel Grup Cultura 15M Terrassa i el Grup d’Opinió Amics de les Arts, el passat dimarts 30 d’abril.

Jordi Garcia Jané, membre de la Xarxa d’Economia Solidària, va presentar tan alternatives al sistema que ja s’estan portant a la pràctica com altres de transició al post-capitalisme que caldria començar a desenvolupar de manera immediata; Sandra Ezquerra és professora a la Universitat de Vic, feminista i activista social i política, va presentar propostes des d’una òptica feminista per superar la crisi; i Xavi Teis, també ell activista social i professor, a la UAB, va defensar les finances ètiques com una de les alternatives concretes i vàlides per anar construint una altra societat.

Cal pensar i començar des d'ara mateix a construir una societat alternativa, post-capitalista, des de les pròpies experiències dels moviments, sense esperar una eventual revolució victoriosa i, a la vegada, sense deixar de imaginar la societat que necessitem. Com algú va dir: el futur no està escrit, l’escrivim entre tots.

D'esquerra a dreta: Jordi García Jané, Sandra Ezquerra, Xavi Teis i Joan Tamayo

Alternatives davant la crisi del sistema actual

Allò de que «això no funciona» és una opinió que guanya espai a ritmes cada vegada més accelerats. Creix la percepció, quasi al punt d’esdevenir de sentit comú i opinió generalitzada al carrer, de que l’actual sistema econòmic i polític no funciona. Fins i tot des dels poders establerts es parla sense eufemismes de la necessitat d’una «segona transició».

En aquest punt, «la nostra funció fonamental», va citar Jordi Garcia Jané «és desenvolupar alternatives concretes, vives i a l’abast de la gent fins que allò que avui pot semblar impossible esdevingui realitzable».  La frase és d’un famós economista ianqui considerat un dels pares de l’actual neoliberalisme, Milton Friedman. L’impossible del que parla ell són utopies del capital, que són precisament les que avui toca liquidar o superar, però la forma plantejada de construir-les i de fer-les reals pot ser una bona proposta per als moviments socials i l’esquerra revolucionària en aquests moments. Fins i tot com a forma de superar alguns límits teòrics i pràctics que han impedit el desenvolupament de societats lliures i democràtiques.

PRESENTACIÓ A TERRASSA DE LA REVISTA «L’ABORDATGE»

«Pirates d’amor i sexe, lladres de gènere

i amants de llibertats».

Presentació a Terrassa de la revista L’aBORDatge

«La lluita pels drets de gais, lesbianes, trans i de tota persona sigui quina sigui la seva opció de gènere o sexual és una lluita de tots», començà afirmant el representant de la revista L’aBORDatge durant l’acte de presentació de la mateixa als Amics de les Arts el passat dijous 25 d’abril. «I és, de fet, una lluita contra el sistema patriarcal i la homofòbia, contra la divisió sexual del treball, la naturalització del gènere, la visió purament reproductiva de la sexualitat i contra el control sexual, que és també control de classe.»

Doncs sí, aquesta és l’opinió i perspectiva de treball del BrotBord, una assemblea de lluita contra el patriarcat, l’homofòbia i la transfòbia, part del moviment català per l'alliberament LGTI (lèsbic, gai, trans i intersexual), i que edita la revista que presentaren ahir, 25 d’abril de 2013, a Terrassa l’assemblea LGBT-Terrassa i el Grup d’Opinió d’Amics de les Arts.

Bord és la proposta que fa aquest grup per a traduir de l’anglès la paraula queer, que fa referència a la teoria queer, traduïda de vegades com a desviat, adaptant-la a la realitat del país per «difondre-la com a estratègia de lluita tant a ciutat com als pobles». Aquesta, asseguren, «és una mena d’etiqueta feta a la contra, que nega les etiquetes, o que les multiplica fins invalidar-les, però una etiqueta que nosaltres combinem alegrement amb altres que no perden pas –encara!- el seu valor polític».

MITJANS DE COMUNICACIÓ LOCAL I ALTERNATIVA.

Presentació

Promogut des del Grup d’Opinió d’Amics de les Arts i Cultura 15M Terrassa es va celebrar el dimecres 24 d’abril un taller debat sobre mitjans de comunicació local i alternativa, al qual es van presentar les revistes Directa i Alternativas Económicas, amb la presència de treballadors i activistes d’aquests dos mitjans i també de La Drecera (Sabadell), L’Independent de Gràcia, Kaos en la Red, Radio Kaos i Terrassa Respon.

Vivim canvis radicals i rapidíssims en el sector del periodisme, de la informació i la comunicació. Veus de prestigi parlen de la mort del periodisme imprès en paper o, fins i tot, del mateix periodisme com a professió específica. D’altra banda, la creixent concentració i creixen i quasi esclafador poder dels grans grups dits multimèdia sembla ocupar tot l’espai polític i social sense deixar marges per a altres opcions.

Tanmateix, tal com demostra la presentació d’aquests dos mitjans i la presència dels altres quatre, hi ha vida més enllà de les grans corporacions, i molta vida. Tot i ser relativament poca cosa i, sens dubte, insuficient en relació a les necessitats d’una societat que visqui de forma crítica i autocrítica el seu propi desenvolupament i, més concret, d’una societat que es pretén democràtica, oberta i plural.

A la presentació es plantejava, doncs, una primera proposta o compromís: fer-nos nostres aquests mitjans que ja tenim, donar-los-hi suport econòmic, material i humà, i ajudar a la seva difusió i distribució, de manera que podem crear un espai d’informació i comunicació ciutadà, independent de tots els poders.

Que això no hagi succeït abans i que ens trobem en una situació de, com a mínim, distanciament entre els sectors i moviments socials i populars, incloent-hi sindicalisme i organitzacions polítiques d’esquerra, planteja però alguns interrogants de no poca importància. Els mitjans comercials, els grans diaris o cadenes, ens queden lluny, fan una construcció de la realitat i ens ofereixen una imatge d’aquesta que ens resulta tantes vegades aliena i estranya a la nostra pròpia o, fins i tot, imposada. Tot i així, moltes vegades, la visió alternativa, amb tot l’esforç i voluntat, sembla no aconseguir un consens o identificació més ampli, ans el contrari.

Mentre esbrinem motius i raons, sembla raonable plantejar una segona proposta d'acció lligada amb l'anterior i que, sigui quin sigui l'escenari, es presenta com ineludible: crear espais i eines que permetin el protagonisme l autorreconeixement de les persones en aquesta construcció social de la realitat. Hi ha mitjans per començar, n'hi ha prou gent disposada a treballar. Cal una mica més d'organització i molta coordinació.