EL CAS SIRVENT: QUÈ O QUI HI HA AL DARRERE?

Terrassa, 22 de gener de 2016. Sortint dels Jutjats de Terrassa després de l'acte de conciliació.
D'esquerra a dreta: Emiliano Martínez, regidor a l'Ajuntament de Terrassa per TeC;
Isaac Albert, regidor a l'Ajuntament de Terrassa per ERC;
Emili Díaz, membre de la Taula de l'Aigua de Terrassa;
i Maria Sirvent, regidora a l'Ajuntament de Terrassa per la CUP.

EL CAS SIRVENT: QUÈ O QUI HI HA AL DARRERE?

Vagi per endavant la meva total solidaritat amb la regidora de la CUP de Terrassa, Maria Sirvent, en la assumpte que la porta de corcoll des de fa dies.

Un bon dia se li va acudir preguntar i qüestionar el per què una ciutat com Terrassa, de 215.000 habitants (ciutadà amunt, ciutadana avall), ha de mantenir un cos d’elit de la Policia Local, el GIE (grup d’intervenció especial), amb una clara imatge repressiva i molt opaca.

Automàticament quinze policies van presentar una denúncia contra la sra. Maria Sirvent per “injúries i calumnies”.

La regidora havia dit —entre d’altres coses— que el grup policial tenia “una clara funció de repressió”. Jo, que sóc de lletres i que intento posar-les una mica ordenades, una rere una altra per que la cosa tingui un cert sentit, no veig per enlloc ni les injúries ni les calumnies.

La policia sap que tot és opinable, ells inclosos? Les opinions com deia aquell: són com els culs, i tots en tenim un de diferent. Per tant, com és que molesta una cosa com aquesta quan més aviat els hauria de relliscar? L’esmentat grup policial té aquesta finalitat? Sí. Per tant, on és el problema? Ah, que al cap o responsable polític que els mana, no li ha agradat el comentari de la regidora i la vol fer passar per l’adreçador? Això ja és diferent i la cosa ja entra en la potineria, em temo.

Qui va tenir la pensada de crear un cos d’elit com aquest? Quan costa de mantenir un cos com aquest? Cobren per sobre de les seves possibilitats aquests especialistes? Mentre no apareix cap conflicte gros, què fan exactament aquests escollits? Amb un cos de policia com els Mossos dins la mateixa ciutat, no n’hi ha prou?

Insisteixo, crec que la cosa se’n va cap el terreny del que és personal amb la regidora i de posar les coses “a puesto” per part de l’autoritat competent, cosa que considero molt opinable, i el que és pitjor, molt greu.

L’Alcalde, no té res més a dir que fer de mitjancer? No és ell el que ha de posar els pebrots a sobre la taula i encara més després d’un acte de conciliació que ha estat rebutjat? Senyor Alcalde, deixi de mantenir-se al marge del cas i parlar de “l’honorabilitat de tots els seus treballadors i de la llibertat d’expressió, si aquesta s’exerceix des del respecte” i, agafi la vaca pels collons, com diuen per lo Pallars.

Miquel Mallafré

DON ALEJO VIDAL QUADRAS SEGUEIX ENGREIXANT LA SEVA BOSSA

DON ALEJO VIDAL QUADRAS, MENTRE FA CAMPANYA PER VOX, SEGUEIX ENGREIXANT LA SEVA BOSSA COM A EURODIPUTAT DEL PP

Des que fa campanya per VOX (no fa ni un mes i mig), els seus ingressos ronden els 75.000 euros nets. Es dóna per segur que serà designat cap de cartell a les europees del proper mes de maig per l’esmentat partit. Don Alejo, va abandonar el PP després de trenta anys per anar-se’n a aquest nou partit ultradretà. Fonts ben informades diuen que el PP ja no era el suficientment nazi per a ell. Es veu que la Falange no l’ha volgut per extremista. Ha dimitit com a militant però no com a vicepresident del Parlament Europeu (sí, un ser com aquest és vicepresident), es veu que necessita el suculent sou de Brusel·les per comprar esprais amb els que mantenir la seva veu de “castratti”. De fet, és la versió masculina del que va fer en el seu dia la sra. Rosa Díez amb el PSOE, per muntar UPyD. El menda de l’Alejo, és un feixista de manual, no oblidem que ja ha demanat diverses vegades anular l’Autonomia Catalana per la força, on un bon grapat de guàrdies civils amb màquina d’escriure al cap de xarol, ens haurien de donar un sever correctiu. No seria el primer en fer una cosa com aquesta, es veu que l’ulradreta espanyolista ho porten en els gens. No es pot dir que no tinguin vergonya, ja que aquesta mai l’han coneguda.

No podem oblidar que estan en política per “salvar al poble i inclús perdre diners”. La única vegada que he escoltat alguna cosa coherent i sincera a un dirigent del PP, fou quan Zaplana va dir allò de: "Estoy en política para forrarme". Aquest “baríton”  sap del cert que estaven a punt d’engegar-lo des del PP, i s’ha buscat un altre cau de lladres per poder seguir amb la seva filosofia que no es altre que la de no donar un pal a l’aigua i, aprofitar-se d’algun idiota per a no perdre la poltrona.  Cal recordar també que bona part de les grans sotanes d’aquest país estan al darrera i donen suport a aquest nou partit de merda. No sé que és més desagradable, si ell, el seu nou partit o la seva veu de hiena.  

Miquel Mallafré

WERT, ATACA DE NOU!

WERT, ATACA DE NOU: VOL FER DESAPARÈIXER L’ASSIGNATURA DE MÚSICA DE L’ENSENYAMENT

“La vida sense música seria un error” (Nietzsche)

Argument d’aquest ignorant que produeix nàusees: “Hay materias que distraen a las asignaturas instrumentales (Ciencias, Lenguas y Matemáticas) en detrimento de otras”.

Crec que puc parlar en propietat, conec la música professional des de fa molts anys. No fa falta estudiar les grans obres quan ets nen, qualsevol melodia —encara que sigui amb una flauta dolça— pot commoure’t. Si desapareix la música en aquesta etapa, d’on sortiran els estímuls per dedicar-te a la música? De la religió?

És una autèntica barbaritat. La música, ministre ignorant, a més de música, ensenya pensament abstracte. La combinació de set notes pot crear una melodia, que els ritmes canviïn el sentit, encara que toquis Frère Jacques, és molt útil. A mi m’agradava, i com se’m donava bé, la meva mare em va posar en una acadèmia, i crec que vaig arribar a aprendre matemàtiques per les escales, els harmònics, els intervals i d’altres coses que vaig aprendre. La lògica que vostè aplica per treure la Música, té la mateixa explicació que la de treure la Química, les Mates o la Llengua, total a parlar ja aprenem tots encara que sigui amb el cul.

JORGE FERNÁNDEZ DÍAZ CONCEDEIX MEDALLES A LA VERGE MARIA

JORGE FERNÁNDEZ DÍAZ BUSCA “AMPARO DIVINO” CONCEDINT LA MEDALLA POLICIAL A NUESTRA SEÑORA MARÍA SANTÍSIMA DEL AMOR. 

L’ANY PASSAT JA LI VA DONAR A LA DEL PILAR.

Si us podeu aguantar el riure o la indignació, envieu la notícia als vostres amics i coneguts, poseu-ho en una pancarta, expliqueu-li als vostres fills i néts, perquè estem en un moment històric, diria que irrepetible: l’espanyol consell de ministres, de ministres beats i talibans cristians, li concedeix un altre medalla a una suposada mare d’un déu que va morir en una creu. Diria que és com regalar-li, a forma de record magnànim i entranyable, un parell de papelas de cocaïna a la mare del suïcida.

A veure, què va fer d’extraordinari la verge Maria per merèixer aquesta condecoració? Doncs, pel que es veu, portar uns cent anys, pel cap baix, sent la patrona del cos, sense dir ni piu i, beneint a colpistes il·lustres, al marge de ser la patrona de no sé quantes collonades més, cossos i organismes que ja ens han preparat les seves grans creus on crucificar-nos a tots plegats en el Gòlgota de la crisi. 

Jorge Fernández Díaz, membre (amb perdó) supernumerari de l’Opus Dei, havia felicitat molt efusivament a tota la policia que ha dut el terror i ferits des de que s’ha posat en solfa la “llei mordassa”. Tothom ha pogut veure com la policia es recrea a cops de porra d’un temps cap aquí sobre el cap dels manifestants, com els arrosseguen per terra, com queden immobilitzats per botes militars a la gola mentre sagnen per les celles i oïda, policies amb plaques d’identificació ocultes, a qui el seu cap, el devorador d’hòsties supernumerari, ha donat carta blanca per repartir alegrement les hòsties que a ell no li havia donat temps a tragar a la missa del matí.

Un individu amb la carència del sentit de la proporció està del tot incapacitat per entendre que concedir-li una medalla a la imatge d’una verge, influeix més que pugi la prima de risc que totes les bajanades de Rajoy juntes a la seu de Nacions Unides. Els mercats no són idiotes, saben millor que ningú que agenollats als seus peus per tal de calmar la seva fúria depredadora, estem disposats a suportar sense dir res, que ens abaixin encara més les pensions i els pantalons, que apugin l’IVA, ens retallin encara més i amenacin encara més les nostres llibertats civils i desmuntin el poc que queda de l’estat de dret. El que no podien esperar els mercats és que aquest país estigués governat per gent amb les facultats mentals tan minvades que són capaços de condecorar, mitjançant Real Decret, a una verge de fusta policromada. Això sí que inquieta els mercats, ja que la bogeria sempre és impredictible.

Un país submergit en plena Edat Mitja, que treu els sants i les verges per implorar el treball i la pluja, i que honra amb la màxima condecoració a la Guàrdia Civil, a la Policia i a qui calgui amb la mare de deu, és brutal. Amb un ministre de l’Interior incapaç de veure la brutalitat dels seus policies, malgrat posar-li imatges dels abusos una vegada i un altre davant els morros, però que creu fermament que existeix una verge-mare que està al cel vetllant per les ànimes de qualsevol policia. Acolloneix, oi? 

Miquel Mallafré

AMPUTEM EL PROBLEMA DE REL

Després de tantes retallades continues, la pujada de l’IVA del 21%, la congelació de sous i pensions, amb el clar objectiu d’engrandir encara més el deute, donant voltes sempre al mateix, aplicant sempre les mateixes mesures neoliberals dia rere dia i, any rere any, i anant cada cop més a pitjor. Després de confirmar i veure que totes les mesures no són ni per activar l’economia, ni per ajudar a les famílies. Després de veure que els nostres impostos van directament a un forat negre continu anomenat deute. Després de veure que els nostres impostos només han servit per a que els lladres fotin la mà al calaix i ens robin a cor que vols. Després de veure que els nostres impostos l'únic que fan és crear polítics cada cop més tòxics. Després de veure que els nostres impostos serveixen cada cop menys pel que realment necessitem, sanitat, educació, cultura, investigació, etc. 

Proposo:  Iniciar totes les accions necessàries per declarar la Deuda Española com il·legítima. Anul·lar-la i no fer-nos responsables de la mateixa. Que se’n faci càrrec els responsables que l’han provocat i alimentat. El poble ras només demana treball, i els mitjans per a subsistir, per poder pagar impostos que serveixin per mantenir els serveis públics, que serveixen directament a les necessitats del mateix poble. No treballem ni formem part d’aquesta família que s’anomena societat per mantenir a tants malvats lladres que s’estan enriquint a esquenes nostres, ni per obsequiar a tot el sistema econòmic financer malgrat les pràctiques i els abusos, de tots els bancs, entitats financeres, borses, mercats i tanta farsa. No paguem més impostos per mantenir a tota aquesta gernació de gent podrida, sinó per mantenir els nostres hospitals, les nostres escoles, les nostres carreteres, les nostres universitats, la nostra cultura, les nostres investigacions...

Amputem el problema de rel, ja que com podem veure i comprovar cada dia que passa és pitjor el remei que la malaltia. 

Miquel Mallafré