HAKIM BEY: «ZONA TEMPORALMENT AUTÒNOMA: LA XARXA I LA WEB»

Hakim Bey

Zona Temporalment Autònoma [IV]

«...aquesta vegada, tanmateix, vinc com a victoriós Dionís, que convertirà el món en una festa... No és que tingui gaire temps...».

Nietzsche (de la seva darrera carta «de bogeria» a Còsima Wagner)

La Xarxa i la Web

El següent factor que contribueix al TAZ és tan ampli i ambigu que cal una secció per si mateix.

Hem parlat de la Xarxa, la qual pot ser definida com la totalitat de totes les connexions d'informació i de comunicació. Algunes d'aquestes connexions són privilegiades, limitades a diverses elits, les quals confereixen a la Xarxa un aspecte jeràrquic. Altres transaccions són obertes a tothom, de manera que la Xarxa també posseeix un aspecte horitzontal i no-jeràrquic. Les dades militars i d'intel·ligència estan restringides, com també ho és la informació bancària, de divises i similars. Però la major part de dades telefòniques, del sistema postal, les bases de dades públiques, etc. són accessibles a tothom i a qualsevol. Així, dins de la Xarxa ha començat a sorgir una mena de contra-Xarxa a l'ombra, a la qual anomenarem la Web (com si la Xarxa fos una xarxa de pescar i el Web fossin les teranyines teixides als intersticis i les seccions trencades de la Xarxa). Generalment utilitzem el terme Web per a referir-nos a les estructures d'intercanvi d'informació alternatives, horitzontals i obertes, les xarxes no-jeràrquiques, i reservarem el terme contra-Xarxa per a indicar l'ús il·legal i rebel de la Web, incloent-hi la pirateria de dades i altre formes de parasitació de la Xarxa. Xarxa, Web i contra-Xarxa són parts d'un mateix model complex i global: es confonen en innombrables punts. Aquests termes no pretenen definir àrees sinó suggerir tendències.

(Digressió: abans que condemneu la Web o la contra-Xarxa a causa del seu «parasitisme», el qual mai no podria ser una força veritablement revolucionària, pregunteu-vos a vosaltres mateixos: en què consisteix la «producció» a l'Era de la Simulació? Què és la «classe productiva»? Potser haureu d'admetre que aquests termes semblen haver perdut el seu significat. En qualsevol cas, les respostes a aquestes qüestions són tan complexes que el TAZ tendeix a ignorar-les en conjunt i simplement n'agafa el que en pot usar. «Cultura és la nostra Natura»; som lladregots acaparadors, o els caçadors-recol·lectors del món Tecno-com)

Les formes actuals de la Web no oficial hem de suposar que són més aviat encara primitives: la xarxa marginal de revistes, les xarxes BBS, el programari pirata, el phreaking (hackers dels telèfons), una mínima capacitat d'influència a la premsa i la ràdio, gairebé gens als altres mitjans de comunicació, ni canals de TV, ni satèl·lits, ni fibra-òptica, ni cable, etc. Tanmateix, la Xarxa presenta en si mateixa un model de relacions, canviants i en desenvolupament, entre els subjectes («usuaris») i objectes («dades»). La naturalesa d'aquestes relacions ha estat amplament explorada, des de McLuhan fins a Virilio. Hauríem de dedicar pàgines i pàgines per «provar» el que avui en dia «tothom ja sap». En lloc de tornar-hi a donar voltes, jo estic més interessat en preguntar-me com aquestes relacions en desenvolupament suggereixen modes d'implementació per al TAZ.

El TAZ té una localització en el temps temporal, però real, i una localització en l'espai temporal, però real. Però ha de tenir també una «localització» a la Web, i aquesta localització és d'una mena diferent, no real, sinó virtual; no immediata, sinó instantània. La Web no sols proveeix suport logístic per al TAZ, sinó que també ajuda a fer-lo venir a l'existència; parlant de forma basta es podria dir que el TAZ tant «existeix» en un espai d'informació com en el «món real». La Web pot compactar una gran quantitat de temps,com a dades, dins d'un espai «infinitesimal». Hem observat que al TAZ, a causa del fet de ser temporal, necessàriament li han de mancar alguns dels avantatges de la llibertat experimentada amb duració i en un lloc més o menys fix. Però el Web pot proporcionar una mena de substitut, en part, per a la duració i el lloc; pot concedir al TAZ, des del seu mateix origen, grans quantitats de temps i espai compactats que han estat «subtilitzats» com a dades.

En l'estat actual d'evolució del Web, i considerant la nostra exigència del «cara-a-cara» i de sensualitat, hem de considerar el Web primàriament com a sistema de suport, capaç de portar informació d'un TAZ a l'altre, de defensar el TAZ, fent-lo «invisible» o proporcionant-li poder ofensiu, segons com ho requereixi cada situació. Però encara hi ha més: si el TAZ és un camp nòmada, aleshores el Web el forneix amb l'èpica, les cançons, les genealogies i les llegendes de la tribu; ofereix les rutes de caravanes secretes i els punts per a les emboscades que alimenten l'economia tribal; fins i tot conté algunes de les autèntiques carreteres que s'han de seguir, alguns dels somnis que s'experimentaran com a signes i auguris.

El Web, per existir, no depèn de cap tecnologia informàtica. N'hi ha prou amb el boca-orella, el correu, les xarxes de fanzines marginals, els encadenaments telefònics en xarxa, i similars, per construir una xarxa d'informació. La clau no és la marca o el nivell de tecnologia implicat, sinó com sigui d'oberta i horitzontal l'estructura. Tanmateix, globalment el concepte de Xarxa implica l'ús d'ordinadors. Dins de la imaginació de la ciència-ficció la Xarxa aspira a la condició de Ciberespai (com a Tron i Neuromancer) i a la pseudo-telepatia de la «realitat virtual». Com a fan del cyberpunk sols puc conjecturar que la «reality hacking» jugarà un paper molt important en la creació de TAZ. Com Gibson i Sterling, considero que la Xarxa oficial mai no tindrà èxit en enfonsar el Web o la contra-Xarxa: les dades piratejades, les transmissions no autoritzades i el lliure flux d'informació mai no podran ser congelades. (De fet, tal i com jo l'entenc, la Teoria del Caos prediu que qualsevol Sistema de Control universal és impossible).

Ara bé, deixant de costat les meres especulacions sobre el futur, hem d'encarar un qüestió molt seriosa sobre el Web i la tecnologia que comporta. El TAZ desitja per sobre de tot evitar la mediació, desitja experimentar l'existència com a immediata. La veritable essència de tot plegat és «de pit a pit» com diuen els sufís, o cara a cara. Però, però... la veritable essència del Web és la mediació. Les màquines són aquí els nostres ambaixadors; la carn és irrellevant excepte com a terminal, amb totes les connotacions sinistres del terme.

EL TAZ potser podria trobar el seu espai propi si treia l'aigua clara sobre dues actituds aparentment contradictòries envers l'alta tecnologia i l'apoteosi de la Xarxa: 

(1) el que podríem anomenar la posició dels Fifth Estate / Ultra-Verds / Post-Situacionistes / Neo-paleolítics, posició que es determina a si mateixa com a front luddita [destructors de màquines] contra la mediació i contra la Xarxa; i 

(2) l'utopianisme cyberpunk, dels llibertaris futuristes, dels hackers i tots els seus aliats, que veuen la Xarxa com un pas endavant en l'evolució, i que assumeixen que qualsevol efecte secundari perjudicial de la mediació podrà ser superat, com a mínim, quan hàgim alliberat els mitjans de producció.

El TAZ coincideix amb els hackers perquè vol existir —en part— a través de la Xarxa, fins i tot a través de la mediació de la Xarxa. Però també coincideix amb els Verds perquè manté una consciència intensa de si mateix com a cos i sent repugnància per la CyberGnosis (l'intent de transcendir el cos a través de la instantaneïtat i la simulació). El TAZ tendeix a veure la dicotomia Tech/anti-Tech [tècnica/antitècnica] com a desorientadora, com ho són la majoria de dicotomies, car els termes aparentment oposats acaben desemmascarats com a falsificacions, o fins i tot al·lucinacions generades per la semàntica. És una manera de dir que el TAZ vol viure a aquest món, no a la idea d'un altre món, no a algun món visionari nascut de la falsa unificació (tot verd o tot metàl·lic), món que sols podria ser un castell a l'aire (o com diu Alícia, «melmelada ahir, melmelada demà, però mai melmelada per avui»).

El TAZ és «utòpic» en el sentit que apunta vers una intensificació de la vida quotidiana o, com haurien dit els surrealistes, vers una vida penetrada pel Meravellós. Però no pot ser utòpic en el sentit més literal de la paraula, de no ser enlloc, com a «Lloc del No-Lloc». El TAZ es troba a algun lloc. Rau a la intersecció de moltes forces, com certs llocs pagans a la cruïlla de misterioses línies màgiques, visibles per l'adepte en fragments de terra, paisatge, fluxos d'aire, aigua, animals aparentment desconnectats. Però ara no totes les línies estan traçades a l'espai i al temps. Algunes d'elles sols existeixen «dins» del Web, tot i que que també s'entrecreuen amb l'espai i el temps reals. Potser algunes d'aquestes línies són «no-ordinàries» en el sentit que no hi ha convenció capaç de quantificar-les. Aquestes línies poden estudiar-se millor a la llum de la ciència del caos que de la sociologia, l'estadística, l'economia, etc. Els patrons de forces que duen a l'existència el TAZ tenen alguna cosa en comú amb aquests «atractors estranys» caòtics que es donen, per a dir-ho així, entre les dimensions.

 El TAZ, per naturalesa, s'apropia de qualsevol mitjà a l'abast per fer-se realitat —començarà a tenir vida tant a una cova com a la Ciutat Espacial L-5— però sobretot viurà, ara, o tan aviat com sigui possible, sigui de forma sospitosa o esgavellada, espontàniament, sense amoïnar-se per la ideologia o fins i tot l'anti-ideologia. Utilitzarà l'ordinador, perquè hi ha ordinadors, però utilitzarà també poders tan absolutament desconnectats de l'alienació o de la simulació que es garantirà que el TAZ gaudeixi d'un cert paleolitisme psíquic, un esperit primordial xamànic que «infectarà» fins i tot la mateixa Xarxa (aquest és el veritable significat del cyberpunk tal i com jo l'entenc). Com que el TAZ és una intensificació, un excedent, un excés, un potlach, vida que es consumeix en el mateix viure en lloc de merament sobreviure (aquest shibboleth [signe d'identitat?] ploraner dels 80s), no se'l pot definir ni com a Tech ni com a anti-Tech. Com a veritable menyspreador dels hobglobins [follets?] (és a dir, de l'ordre establert), es contradiu a si mateix, car té voluntat de ser a tota costa, encara que això perjudiqui la «perfecció», la immobilitat del final.

[...]

Sigui a través de la simple pirateria de dades, sigui a través de desenvolupaments més complexos de la relació efectiva amb el caos, el hacker de la Web, el cibernètic del TAZ, sempre trobarà maneres de treure avantatge de les pertorbacions, dels accidents, de les avaries a la Xarxa (formes de generar informació a partir de l'«entropia»). Com a bricoleur, necròfag de carcasses d'informació, contrabandista, xantatgista, fins i tot potser ciberterrorista, el hacker del TAZ treballarà a favor de l'evolució de les connexions fractals clandestines. Aquestes connexions, i les informacions diferents que circulen entre i a través d'elles, formaran «fonts d'energia» per al TAZ mateix que està-començant-a-existir: com si hom robés l'electricitat del monopoli energètic per tal d'il·luminar els okupes a una casa abandonada.

Així el Web, per tal de produir situacions que condueixin al TAZ, parasitarà la Xarxa, però també podem concebre aquesta estratègia com l'intent de construir una Xarxa autònoma i alternativa, «lliure» i ja no paràsita, la qual serviria de base per a una «nova societat emergint de la closca del vell». La contra-Xarxa i el TAZ es poden considerar, des d'un punt de vista pràctic, com a fins en si mateixos, però teòricament també poden ser vistos com una forma de lluita vers una realitat diferent.

Dit això, també hem d'admetre alguns recels sobre els ordinadors, algunes qüestions encara sense resposta, especialment sobre el PC (ordinadors personals).

Les històries de xarxes d'ordinadors, de BBS i altres diversos experiments en electrodemocràcia han estat fins ara la major parts sols una mena de hobby. Molts anarquistes i llibertarians [anarcocapitalistes?] tenen una fe profunda en el PC, com a arma d'alliberament i d'auto-alliberament, però no es mostren guanys reals, no hi trobem una llibertat palpable.

Tinc molt poc interès en una hipotètica classe emergent d'autònoms auto-empleats que es dediquen a processar dades i mots, la qual ben aviat serà capaç de tirar endavant una basta indústria artesanal o de treball fragmentari, bírria i fora horari, per a diverses multinacionals i burocràcies. A més a més, no cal ser endeví per a predir que aquesta «classe» donarà lloc a les seves pròpies «classes inferiors», una mena de lumpen yuppietariat: mestresses de casa que, per exemple, aconseguiran uns «ingressos extres» per a la família convertint les seves llars en electrotallers clandestins, petites tiranies del Treball en les quals el «cap» és la xarxa computacional.

Tampoc no estic impressionat pel tipus d'informació i de serveis oferits per les xarxes «radicals» contemporànies. A algun lloc —ens diuen— hi ha una «economia de la informació». Potser sí, però sembla que la informació que es transfereix a través del BBSs «alternatius» consisteix únicament en fer safareig o en xerrameca d'argot tècnic. I això és una economia? O és merament un passatemps per als entusiastes? D'acord, els PCs han generat una «revolució de la impremta»; d'acord, s'estant desenvolupant xarxes de webs marginals; d'acord, ara puc mantenir sis converses telefòniques alhora. Però... quins canvis han introduït a la meva vida quotidiana?

Francament, jo ja tinc moltes dades per a enriquir les meves percepcions, com ara llibres, pel·lícules, TV, teatre, telèfons, el servei de Correus, els estats alterats de la consciència, etc. Realment necessito un PC per a aconseguir encara més dades? M'esteu oferint informació secreta? Bé... potser em tempteu, però jo encara demano secrets meravellosos, no merament números telefònics privats o les trivialitats de la bòfia o els polítics. Principalment vull ordinadors per a proveir-me d'informació vinculada a béns reals: «les coses bones de la vida», com diu el preàmbul de l'IWW [sindicat revolucionari de'EUA]. I aquí, des del moment que estic acusant els hackers i els promotors del BBS d'irritant vaguetat intel·lectual, haig de descendir jo mateix dels núvols barrocs de Theory & Critique, i explicar-vos què vull dir amb «béns reals».

Diguem que tant per raons polítiques com personals desitjo bon menjar, millor que el que em permet obtenir el Capitalisme: menjar sense contaminar i beneït amb aromes fortes i naturals. Per complicar la jugada, imagineu-vos que el menjar pel qual friso sigui il·legal: llet natural, posem per cas, o l'exquisida fruita cubana anomenada mamey, la qual no és pot importar fresca als Estats Units, car la seva llavor és al·lucinògena (o això em van dir). No sóc granger. Imaginem-nos que sóc l'importador de perfums rars i d'afrodisíacs, i afinem la jugada encara més amb la suposició que tot el meu material és il·legal. O potser que sols vull fer comerç internacional, obtenint raves a canvi de processar textos, però que em nego a informar de la transacció a Hisenda (com ho exigeix la llei, us ho creieu o no). O potser vull tenir trobades amb altres éssers humans per a actes de plaer mutu consensuats, però il·legals (això s'ha intentat dur a terme realment, però tots els BBS de porno dur han estat desmantellats, i què n'hem de fer d'un underground amb una seguretat repugnant?). Breument, suposem que n'estic fart de mera informació, del fantasma dins de la màquina. Segons vosaltres, els ordinadors haurien de ser capaços ja de satisfer es meus desigs de menjar, sexe, evasió fiscal. Quin problema hi ha, però? Per què tot això no passa?

El TAZ s'ha donat, i s'està donant o es donarà, amb o sense ordinadors. Però per tal que el TAZ assoleixi tot el seu potencial ha de convertir-se no tant en una qüestió de combustió espontània com d'«illes a la Xarxa». La Xarxa, o millor la contra-Xarxa, adopta la promesa d'un TAZ integral, un plus que ha de multiplicar el seu potencial, un «salt quàntic» (curiós com aquesta expressió hagi passat a significar «gran salt») en complexitat i significació. El TAZ ha d'existir ara dins d'un món de pur espai, el món dels sentits. Liminal, fins i tot evanescent, el TAZ ha de combinar informació i desig per tal de completar la seva aventura (el seu «happening»), per tal d'omplir-se fins a les fronteres del seu destí, de saturar-se de si mateix a través del seu propi esdevenir.

Potser l'Escola Neo-Paleolítica té raó quan assegura que totes les formes d'alienació i de mediació han de ser destruïdes o abandonades abans que no siguin assolides les nostres metes, o potser la veritable anarquia sols es realitzarà a l'Espai Exterior, com asseguren certs llibertaris futuristes. Però al TAZ no li interessa gens ni el passat ni el futur. Al TAZ l'interessen els resultats, les incursions amb èxit a la realitat del consens, una avançada vers una vida més intensa i abundant. Si l'ordinador no es pot utilitzar en aquest projecte, aleshores haurem de superar els ordinadors. La meva intuïció, tanmateix, em suggereix que la contra-Xarxa ja està començant a desenvolupar-se, potser ja existeix; no ho puc demostrar, però. He basat la teoria del TAZ en bona mesura en aquesta intuïció. És clar que el Web inclou també xarxes d'intercanvi no computeritzades com el samizdat o el mercat negre, etc., però el ple potencial de les xarxes d'informació no-jeràrquiques porta lògicament vers l'ordinador com a eina per excel·lència. Ara estic esperant que els hackers demostrin que tinc raó, que la meva intuïció és vàlida. On són els meus raves?