domingo, 27 de octubre de 2013

DE ESTADOS Y FLABIOLS


Se necesita una enorme dosis de cinismo intelectual para negar, en nombre de la libertad y la democracia, el derecho inalienable a la autodeterminación de cualquier pueblo, y el pueblo catalán no es una excepción. Este ejercicio de malabarismo retórico sólo está al alcance de todo un Vargas Llosa, cuyo secuestro de la palabra “libertad” le vale tanto para ver en Esperanza Aguirre una campeona de la democracia como para pontificar sobre la cuestión catalana. 

No obstante, y sin que afirmar esto signifique bajo ninguna circunstancia suscribir las tesis del españolismo más rancio, se necesita una considerable dosis de servilismo y actitud acrítica para adherirse sin matices al discurso nacionalista formulado desde arriba en Cataluña. Y es que, pese a su apelación constante a los valores democráticos y la lucha contra la dominación, este discurso tiene poco o nada que ver con la fundación de una comunidad política igualitaria basada en la soberanía popular.

lunes, 14 de octubre de 2013

EL PROCÉS CONSTITUENT, UNA ESPERANÇA PER ALS DRETS SOCIALS DEL 99%

El diumenge 13 d'octubre de 2013 s'ha presentat a Montjuïc l’acte que donava per acabada la primera fase de l’anomenat Procés Constituent, després d’haver-se presentat a més de 90 municipis catalans i de comptar amb més de 45.000 adherits. Aquest moviment encapçalat i dinamitzat, entre moltes altres persones, pel company i amic Arcadi Oliveres i per la doctora Teresa Forcades ha obert entre la gent d’aquest singular país una esperança, com feia molt de temps no vivíem. Després del sobtat i il·lusionant 15M, moltes persones estàvem esperant que aquella meravellosa flor de primavera, que va esclatar fa més de 2 anys a les places i carrers d’arreu, donés els fruits necessaris. Doncs bé... ja tenim un, i no serà l’únic, n’estic segur. Això només acaba de començar, ja que aquest maleït i depredador sistema anomenat capitalisme ha tocat sostre amb la seva cobdícia cruel, la seva incompetència destructiva i la seva violència estructural.


La gent, la gran majoria (el 99%) no vol que es segueixin vulnerant de forma impune els seus Drets Socials fonamentals (treball, habitatge, educació, sanitat, dignitat...) i els Drets Humans en general. Només perquè l’1%, pugui viure a costa d’ells augmentant la seva riquesa i el seu poder, dia a dia i de forma escandalosa.