VI CICLE DE CINEMA I DRETS HUMANS A TERRASSA

Dins els actes de celebració de Sant Raimon de Penyafort, la Comissió de Drets Humans de l’ICATER (Il·lustre Col·legi Oficial D'Advocats de Terrassa) organitza per sisè any consecutiu el Cicle de Cinema i Drets Humans.

A continuació, us en detallem el PROGRAMA, que inclou sessions de cine-fòrum els dies 2, 10, 17 i 26 de maig, obertes a tots els ciutadans de Terrassa, Rubí i Sant Cugat.

Cadascuna de les sessions gira entorn a un tema específic vinculat als Drets Humans (Dret a la ciutat, Dret a no sofrir assetjament escolar, Dret a la pròpia identitat sexual, Drets dels Refugiats) i comptarà amb l’assistència de destacades personalitats que contribuiran, sens dubte, a un debat enriquidor en el qual us convidem a participar activament.

PROGRAMA DEL VIè CICLE DE CINEMA I DRETS HUMANS 

2 de maig, 19:00h

Inauguració del Cicle a la Sala d’actes de l’ICATER: “DRET A LA CIUTAT”

Projecció del documental CIUDADANO CAKE: CAÑADA REAL, VIVIR AL LÍMITE (45’)

Presentació a càrrec de Dolors Teulé, advocada i Presidenta de la Comissió de Defensa dels Drets Humans de l’ICATER

Col·loqui posterior amb David Bondia, President de l’Institut de Drets Humans, Maria Villar, representant del Col·lectiu La Fàbrica, del barri de Can Tusell, i Sílvia Torralba, Representant de Quart Món.

Sinopsi: Ciudadano Cake és un programa de televisió, que en aquesta ocasió entra dins la Cañada Real, el poblat txabolista més gran d’Europa, a només 15 km de Madrid. Una realitat dura i d’extrema pobresa, amb les drogues i la pobresa com a teló de fons, però també amb voluntaris i assistents socials que treballen per millorar les condicions del barri.

10 maig, 17:15h 

A la sala d’actes ICATER: “DRET A NO SOFRIR ASSETJAMENT ESCOLAR”

Projecció de la pel·lícula d’Ensueño Films COBARDES (89’)
Presentació a càrrec de Joan Tamayo, advocat de la Comissió DDHH de l’ICATER

Conferència a càrrec de PREAD (Associació per a la Prevenció de l’Ansietat i la Depressió)

Sinopsi: Història de dos nois secundària, un la víctima i l’altre el botxí. En Guille és aparentment un nen com molts altres, bon nano, esportista i amb una família que li dóna suport. Però descobreix que fer el fatxenda fa que els altres el mirin amb respecte, i es busca una “víctima propiciatòria”, en Gabriel, que només per ser pèl-roig veurà la seva vida convertida en un infern.

17 maig, 19:00h 

A la sala d’actes ICATER: “DRET A LA PRÒPIA IDENTITAT SEXUAL”

Projecció del curtmetratge VESTIDO NUEVO (15’)

Presentació a càrrec de Joan Tamayo, advocat de la Comissió DDHH de l’ICATER

Conferència a càrrec de Lluís Rambla i Mohamed Larouch, membres del Col·lectiu LGTB

Sinopsi: Explica la història d’en Mario, un nen que el dia de Carnestoltes decidirà vestir-se de nena per anar a escola, fet que provocarà l’estranyesa de professors i alumnes i que donarà lloc a situacions que evidencien actituds homofòbiques.

26 maig, 19:00h 

Al Cinema Catalunya [pendent confirmació]: “DRETS DELS REFUGIATS”

Sessió de cloenda del VIè Cicle de Cinema i Drets Humans de l’ICATER

Projecció del documental TO KYMA: RESCAT AL MAR EGEU (60’)

Presentació a càrrec de Dolors Teulé, advocada i Presidenta de la Comissió de Defensa dels Drets Humans de l’ICATER

Col·loqui posterior amb Arantza Díez, periodista i reportera de TV3 i altres televisions, que va dirigir el documental, i Joan Roura, periodista i corresponsal TV3.

Sinopsi: Aquest documental narra la proesa d'un equip de socorristes catalans que s'han instal·lat a l'illa grega de Lesbos amb un únic objectiu: salvar vides al mar Egeu. Famílies senceres, amb nadons i avis, es juguen la vida diàriament.


Us esperem a tots, recordeu que la participació és oberta tant als advocats com a la ciutadania en general (inclosos els nens a partir de 13 anys, especialment per a la sessió sobre el bullying del dia 10 de maig).

LA PLUSVÀLUA, UN IMPOST QUE CASTIGA ALS DESNONATS PER LA BANCA

Les persones i famílies que han perdut el seu habitatge i s’han trobat forçats a donar el seu habitatge a les entitats financeres per tal de fer front als seus deutes, es troben amb una segona i desagradable sorpresa dins del seu particular camí cap a l’exclusió social. Com si no n’hi hagués hagut prou amb la dura i impune garrotada executada pel banc, després els hi espera la insensible maquinària de l’Estat i la dels Ajuntaments, encapçalada pel Ministeri d’Hisenda, que els obligarà  a pagar l’impost de la PLUSVÀLUA, o sia, l'IIVTNU (Impuesto local sobre Incremento de Valor de los Terrenos de Naturaleza Urbana).

La dació en pagament o qualsevol altra fórmula d’execució hipotecària pot posar de manifest un increment patrimonial, que encara que no es converteixi , ni molt menys, en cap ingrés efectiu per la persona desnonada (ja que els recursos obtinguts serviran per pagar el deute del banc), sí que generen obligacions fiscals que empitjoren, més encara, la situació ja prou deteriorada dels afectats i les seves famílies.

Els bancs, normalment,  es neguen a assumir aquest pagament o altres relacionats amb les conseqüències fiscals de l’operació de dació o execució i li passen l’estocada final,  al “desnonat” que, per altra banda, ja no te cap interès per a ells. De fet quin interès humà pot tenir una entitat financera, un ens “capitalista” que només ha nascut per lucrar-se a costa dels treballadors i les treballadores ?

LA MÁS FLAGRANTE VIOLACIÓN DE LA INTIMIDAD FAMILIAR

«No se protegen los derechos de nadie, sino que se invaden los de los otros», dijo Soraya Sáenz de Santamaría hace unos días para responder a quien le preguntó por la opinión y actitud del Gobierno ante los escraches.

Los «derechos» de la vicepresidenta gozaron este viernes de una imponente protección policial frente a su casa, en la colonia madrileña Fuente del Berro. Centenares de manifestantes se desplazaron hasta allí para escracharla, para avergonzarla por la actitud de su partido frente a los desahucios.

Los escraches son acciones pacíficas, que hoy incomodan al gobierno del PP bastante más que otras manifestaciones. Son protestas que levantan ampollas y  escuecen. Tanto es así que quienes se sienten señalados parece que pierden el sentido de realidad, sobre todo cuando acusan a los miembros de la Plataforma de Afectados por la Hipoteca de practicar violencia, escarnio, acoso, coacción, persecución, violación de la intimidad familiar...

Cuesta entender ese empeño en mirar hacia otra parte cada vez que se oye el quejido de quienes se quedan sin vivienda. ¿Qué tendrán en la cabeza esas gentes que intentan silenciar a las verdaderas víctimas e ignoran la violencia que se ejerce contra los desahuciados? Se niegan a ver a quienes utilizan cualquier medio, la fuerza física si es preciso, para expulsar a seres humanos de sus casas, en abierta violación de un derecho elemental, sin tener en cuenta para nada los desgarros personales y familiares que ocasionan.

Vale la pena comparar unas y otras acciones. Conviene preguntar si alguien ha visto algún día agentes colocando escaleras en el balcón de un alto cargo corrupto o forzando una puerta para detener a dirigentes de entidades financieras o corporaciones inmobiliarias, para poner a la sociedad a salvo de sus acciones fraudulentas, estafas millonarias o desvíos de capital.

La frase de la vicepresidenta habría resultado apropiada y pertinente si la hubiera aplicado a sí misma y a sus compañeros de partido, a los salvadores de bancos y entidades financieras, en vez de a los afectados por las hipotecas y a otras tantas víctimas de la irracionalidad mercantil.

Cuando entorpecen la Iniciativa Legislativa Popular promovida por la PAH y  facilitan la ejecución de desahucios «no protegen los derechos de nadie, sino que invaden los de otros», para perpetuar los privilegios de los ganadores de siempre.

Marià de Delàs

Público, 6 d'abril de 2013 

TAULA RODONA. HABITATGE: DRET SOCIAL O PRODUCTE MERCANTIL? - 4

Guillem Fernández a la taula rodona sobre habitatge.

HABITATGE: DRET SOCIAL O PRODUCTE MERCANTIL?

Quarta part de la taula rodona organitzada per Cultura – 15M Terrassa amb la participació de Francesc Argemí «Franki», Ferran Morillas i Guillem Fernández, moderats per Mireia Cama.

Terrassa, dissabte 20 d’octubre de 2012

(Podeu veure la quarta part de la taula rodona 

al vídeo enllaçat a sota.)

Habitatge: dret social o producte mercantil? - 4

TAULA RODONA. HABITATGE: DRET SOCIAL O PRODUCTE MERCANTIL? - 3

Francesc Argemí a la taula rodona sobre habitatge.

HABITATGE: DRET SOCIAL O PRODUCTE MERCANTIL?

Tercera part de la taula rodona organitzada per Cultura – 15M Terrassa amb la participació de Francesc Argemí «Franki», Ferran Morillas i Guillem Fernández, moderats per Mireia Cama.

Terrassa, dissabte 20 d’octubre de 2012

(Podeu veure la tercera part de la taula rodona 

al vídeo enllaçat a sota.)

Habitatge: dret social o producte mercantil? - 3

TAULA RODONA. HABITATGE: DRET SOCIAL O PRODUCTE MERCANTIL? - 2

Ferran Morillas a la taula rodona sobre habitatge.

HABITATGE: DRET SOCIAL O PRODUCTE MERCANTIL?

Segona part de la taula rodona organitzada per Cultura – 15M Terrassa amb la participació de Francesc Argemí «Franki», Ferran Morillas i Guillem Fernández, moderats per Mireia Cama.

Terrassa, dissabte 20 d’octubre de 2012

(Podeu veure la segona part de la taula rodona 

al vídeo enllaçat a sota.)

Habitatge: dret social o producte mercantil? - 2

TAULA RODONA. HABITATGE: DRET SOCIAL O PRODUCTE MERCANTIL? - 1

D'esquerra a dreta: Guillem Fernández, Ferran Morillas, Francesc Argemí i Mireia Cama.

HABITATGE: DRET SOCIAL O PRODUCTE MERCANTIL?

Primera part de la taula rodona organitzada per Cultura – 15M Terrassa amb la participació de Francesc Argemí «Franki», Ferran Morillas i Guillem Fernández, moderats per Mireia Cama.

Terrassa, dissabte 20 d’octubre de 2012

(Podeu veure la primera part de la taula rodona 

al vídeo enllaçat a sota.)

Habitatge: dret social o producte mercantil? - 1

TERRASSA CONTRA L'ATUR I LES RETALLADES

Som aquí en una acció més de  protesta contra unes polítiques que estan portant a la misèria a una part important de la població, que estan retallant tot el que és social, estan liquidant drets conquerits després de moltes lluites al llarg del segle XX, que estan destruint vides, enfonsant famílies i aniquilant l’esperança dels joves.  Polítiques que estan abocant a l’atur a milers de ciutadans cada dia, traient-els-hi la dignitat del treball i els mitjans de subsistència.

Ens parlen de crisi econòmica, com si ens parlessin d’un problema creat per els ciutadans; motivat per haver viscut massa bé, gastat més del que teníem i estirat més el braç que la mànega. Menteixen. No som davant d’una crisi econòmica de les que de manera cíclica són inherents al capitalisme, som davant de la crisi del mateix sistema capitalista, perquè el que està en crisi i provoca tota aquesta misèria és haver abandonat el tradicional sistema productiu creador de feina i de riquesa per convertir-se en una gran estafa mitjançant l’enginyeria financera, l’especulació sense cap regulació, els fons d'inversió sense saber en què s’inverteix, el robatori de les preferents, etc.

HABITATGE: DRET SOCIAL O PRODUCTE MERCANTIL?

HABITATGE: DRET SOCIAL O PRODUCTE MERCANTIL?

Taula rodona al Centre Cívic Montserrat Roig

Avinguda de Barcelona, 180 – Terrassa

Participaran:

Francesc Argemí «Franki», Ferran Morillas i Guillem Fernández

Moderadora: Mireia Cama

Dissabte 20 d’octubre a partir de les 10.00 del matí

Organitza: Cultura – 15M Terrassa

El dret a l'habitatge és un dret social àmpliament reconegut. Està inclòs en tractats internacionals com ara la Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i la Carta Social Europea. També està reflectit a les legislacions dels països europeus, la majoria dels quals inclou el dret a l'habitatge en les seves constitucions —a l'article 47 de la Constitució espanyola, per exemple—, però la realitat és que els diferents estats eviten fer referències concretes sobre aquest compromís adquirit i ni especifiquen si una persona pot invocar el seu dret a un habitatge en cas de no poder obtenir-ne un amb els seus propis mitjans ni, encara menys, expliquen com podrien fer-ho.

En el cas concret del rudimentari i minvant Estat del Benestar assolit a Espanya, l’administració no ha considerat mai el dret a gaudir d’un habitatge digne des del punt de vista dels drets socials, sinó des d’un punt de vista economicista segons el qual pesava més el cantó de la balança corresponent al mercat immobiliari que el cantó que corresponia a la ciutadania.

JUSTÍCIA PER A JONATHAN

Aquest 16 de setembre farà 3 anys de la mort d’en Jonathan, un jove egarenc de tan sols 26 anys, que va ser assassinat en un incident protagonitzat per 6 agents de la Policia Municipal de Terrassa.

Tres anys després, pares, familiars, amics i solidaris, lluiten amb tots els seus esforços per aconseguir que els policies implicats s’enfrontin a les acusacions i es faci justícia per la mort d’en Jonathan. Que siguin expulsats del cos de policia i processats, no quedant impune aquest assassinat.

¿QUIÉN ES LEONARD PELTIER?

Leonard Peltier (nacido el 12 de septiembre de 1944) es un indio sioux-chippewa (anishinabe-lakota) de los EEUU, activista del American Indian Movement, que se encuentra encarcelado desde el año 1976.

En 1977 fue declarado culpable y condenado sin pruebas a dos cadenas perpetuas consecutivas por el asesinato de dos agentes del FBI que murieron durante un tiroteo en 1975 en la reserva india de Pine Ridge, en los territorios sagrados sioux de Dakota del Sur donde meses antes se habían encontrado uranio y carbón. En ese acoso al pueblo Lakota murieron asesinadas más de 250 personas de esa etnia, pero hasta el día de hoy aún no se ha investigado ningún crimen cometido por los ayudantes de los agentes federales que realizaron el «trabajo sucio».

TERRASSA POR LOS DERECHOS CIVILES Y LAS LIBERTADES DEMOCRÁTICAS

TERRASSA POR LOS DERECHOS CIVILES

Y LAS LIBERTADES DEMOCRÁTICAS

A raíz de la huelga del 29 de marzo hemos podido ver un incremento de las prácticas represivas, pero ya antes habíamos vivido una preparación del terreno, expresada en los intentos de desprestigiar mediáticamente a los participantes en las acampadas del 15-M o en intervenciones policiales desmesuradas como las de la plaza de Catalunya en Barcelona o en las protestas estudiantiles contra el Plano Bolonia de hace unos años o las de Valencia o las de la huelga del 29-S, que no responden a un crecimiento de los incidentes en las protestas, sino a una estrategia deliberada que pretende criminalizar y atemorizar a los que disienten.

Todo esto forma parte de una estrategia que persigue debilitar la respuesta popular y ciudadana a las medidas que se van tomando mediante:

TERRASSA PELS DRETS CIVILS I LES LLIBERTATS DEMOCRÀTIQUES

TERRASSA PELS DRETS CIVILS

I LES LLIBERTATS DEMOCRÀTIQUES

Arran de la vaga del 29 de març hem pogut veure un increment de les pràctiques repressives, però ja abans havíem viscut una preparació del terreny, expressada en els intents de desprestigiar mediàticament els participants a les acampades del 15-M o en intervencions policials desmesurades com les de la plaça de Catalunya a Barcelona o en les protestes estudiantils contra el Pla Bolonya d’ara fa uns anys, o les de València o les de la vaga del 29-S, que no responen a un creixement d’incidents en les protestes, sinó a una estratègia deliberada que pretén criminalitzar i atemorir els que dissenteixen.

EL DERECHO PUEDE SER UN ARMA VALIOSA PARA AQUELLOS QUE SE RESISTEN AL PODER

Entrevista a Jaume Asens, abogado y defensor de los derechos humanos

¿Cuál es el mensaje central de su libro?

No hay derecho(s) no pretende ser un libro de vanguardia, sino, más bien, un libro de retaguardia que lo que intenta es recoger las conocimientos y experiencias adquiridas durante todos estos años en espacios de luchas por los derechos humanos, en los movimientos sociales. El título básicamente es un grito vinculado a los oprimidos, una exclamación de injusticia que sienten aquellos que, de algún modo, la viven. Es un grito antiguo, de quien se revelaba contra los dioses, de las mujeres contra el patriarcado, de los trabajadores contra el poder empresarial o de los disidentes contra el poder religioso. Históricamente ha sido la bandera de aquellos que han impugnado al poder. Es una exigencia ético-moral que, muchas veces, se ha hecho contra la legalidad que produce el poder.

NO NOS ENGAÑEMOS

Sábado por la noche. Me pillé la mano con la puerta de la cocina (soy muy propensa a los accidentes domésticos: soy sagitario y no tengo «conciencia de mi cuerpo»). Me presenté sola en el hospital de Sant Pau porque mi compañero se quedaba a cuidar de mi hija. Me pasaron a la sala de espera. Allí había una niña, venga a... llorar.... Le pregunté su edad. Tenía 18 años, estudiaba en Barcelona, tenía una otitis. Llevaba dos horas allí. Su familia estaba en Girona. Yo sé que las otitis duelen muchísimo, he pasado alguna. Pero creo que también lloraba porque estaba asustada y sola. Me presenté ante la enfermera. Le dije que por favor le dieran un calmante a esa chica. Me dijo que como enfermera ella no podía administrar nada sin autorización del médico.

—¿Y dónde está el médico?

—Ocupado, y aún puede tardar horas.

Y luego me miró:

—Tú eres escritora, ¿no? Escríbelo.  Escríbelo. Cuenta cómo está la situación.

Y eso he decidido hacer.

CONTRA EL FRAUDE HIPOTECARIO, POR EL DERECHO A LA VIVIENDA

¡Terrassa libre de deshaucios!

El pasado domingo 22 de febrero de 2012 se constituyó en Barcelona la Plataforma de Afectados por la Hipoteca.

Dicha Plataforma denuncia que:

1.    Hay miles de familias en situaciones dramáticas, sin poder pagar la hipoteca o a punto de dejar de pagarla. Muchas están ya en fase de ejecución hipotecaria, por lo que temen ser desahuciadas en los próximos meses. La mala regulación del sistema bancario español hace que no sólo corran el riesgo de perder sus casas y quedarse en la calle, sino también de mantener parte de la deuda, ya que ahora los bancos están tasando las mismas viviendas a precios inferiores.

2.  La administración no está proponiendo ninguna solución. La “moratoria ICO”, anunciada por el gobierno, no sólo no resuelve el problema sino que lo aplaza y lo complica al aumentar los intereses. Además, los criterios de aplicación dejan fuera a las familias en situación de mayor vulnerabilidad y en muchos casos los bancos se niegan a aplicarla, ya que no están obligados.