«ANARQUIA A ESCÒCIA», UN TEXT D'HAKIM BEY (2015)

Peter Lamborn Wilson és un escriptor anarquista nord-americà. Possiblement és més conegut a través del seu alter-ego Hakim Bey, autor del pamflet o manifest o assaig sobre el TAZ (Zones Temporalment Autònomes). 

A l'edició de l'estiu del 2015 de Fifth Estate, una de les revistes anarquistes d'Estats Units amb més recorregut (l'any 2016 celebra el 50è aniversari), Peter Lamborn Wilson va publicar una carta en resposta a un article sobre l'independentisme escocès. Malgrat el fet d'estar motivat com a resposta a unes opinions i afirmacions concretes, aquest text permet besllumar quina és l'opció del pensador americà sobre la relació entre l'independentisme i l'anarquisme.

Anarquia a Escòcia

Molts anarquistes rebutgen donar suport a qualsevol moviment separatista / secessionista, sobre la base que són nacionalistes. M'alegro que Alexander hagi evitat una posició tan absolutista, tot i que no arribi a un suport complet de la independència d'Escòcia (Veieu Fifth Estate, Primavera de 2015, «Autarquia a Escòcia»). Però estic amoïnat per algunes de les seves observacions, les quals em semblen basades en l'error o en una malinterpretació.

«Escòcia» difícilment pot ser anomenada una «ficció». Va ser un país independent fins al segle XVIII, i tenia (i encara té) una llengua pròpia (el gaèlic). Si alguna gent admira Robert Burns (un rebel «nacionalista» escocès) i menja haggis [una mena d'embotit], això no justifica que es tregui la conseqüència que la tradició sigui merament un pseudo-folklore inautèntic. Una tradició que sigui recent (com el sistema tartà, el famós estampat de les teles escoceses) pot ser una tradició real. L'anarquisme és gaire més antic que del segle XIX?

Alexander esmenta que el vot «NO» va guanyar 45 % del referèndum. És això una errada tipogràfica per 55%?

També diu que «tothom» està astorat que «l'energia de rebuig i reconfiguració de la política» s'hagi congregat «sota la la bandera de la independència». Veritablement, els poetes i els rebels que van fundar el Partit Nacional d'Escòcia (SNP) estarien astorats de sentir a dir que ningú mai no havia notat la seva «energia de rebuig»!

Després de la insurrecció jacobita de 1745, diu Alexander, «Escòcia va esdevenir completament company auxiliar de l'expansió imperial de Gran Bretanya, i va prendre part de l'espoli». Imagino que no es refereix a l'expulsió de la població de les Terres Altes, ni als tancaments de les terres comunals (enclousures), que van abocar a generacions d'arruïnats minifundistes escocesos a emigrar, per tal que uns pocs lords Whig poguessin gaudir de la cacera de cérvols a les terres buidades (veieu l'article de Winogrend, també a l'edició de Primavera 2015 de Fifth Estate).

Quina evidència té Alexander per a afirmar que «la frontera més sangonosa a la història de la illa» és aquella que separa les Terres Altes de les Terres Baixes «burgeses»? Sempre havia pensat que la frontera més sangonosa era aquella entre Escòcia i Anglaterra, en la qual els «Border Reivers», els saquejadors de la frontera (anomenem-los pirates de terra), robaven bestiar i massacraven violentament.

Bona part de l'esquerra escocesa va donar suport a la independència, i des del referèndum, ha augmentat l'afiliació a les files del SNP, a costa dels Laboristes. La Lliga Cèltica i altres grups radicals han denunciat frau electoral. El moviment no està mort.

Haurien de donar suport els anarquistes a la separació i la secessió? L'anarquista individualista del segle XIX Lyssander Spooner va dir que sí, tothom hauria de separar-se, fins a arribar al nivell de la família! Si nosaltres neguéssim el nostre suport als separatistes, en raó d'alguna mena de posició purista anarquista-fonamentalista, abdicaríem del nostre respecte pel desig de llibertat.

Permetem que s'alliberin les terres en rebel·lia: Catalunya, Irlanda del Nord, País Basc , el Sàhara Occidental, els berbers, els kurds autònoms i altres entitats secessionistes d'esquerres, i aleshores nosaltres podrem treballar per l' «anarquia a Escòcia» —i al món.

Peter Lamborn Wilson

Woodstock , N.Y.

Nota de Fifth Estate: a una de les mencions dels vots hi havia un error al text. Cinquanta-cinc per cent del escocesos votaren romandre dintre del Regne Unit.

Traducció de Josep Maria Casasús