INFORME URGENT SOBRE LA POBRESA INFANTIL A TERRASSA

Avui 20 de novembre se celebra a tot el món el dia internacional de la infància. Enguany es commemora el 25è aniversari de la Convenció dels Drets de la Infància, que van ser proclamats per l’ONU, i que consolida que els infants són ciutadans amb drets i deures.

Sabem però que avui dia, i cada cop més, la pobresa va en augment, i que els nens i nenes d’arreu del món, degut a ser el col·lectiu més vulnerable, són els més damnificats. També passa això a Terrassa. L’Observatori dels Drets Socials vol denunciar en un dia com avui aquest alarmant augment de la pobresa infantil a Terrassa i a tota la societat en general. Ho fa a través d’un informe amb dades contundents: un de cada quatre menors catalans està en risc de pobresa, Catalunya per sobre de la mitjana europea en risc de pobresa infantil, o que existeixen a l’Estat Espanyol 714.000 famílies amb nens on tots els membres es troben a l’atur. Citem íntegrament aquest informe exhaustiu de l’OBDST, el qual conté a més demandes adreçades a l’Ajuntament de Terrassa, per tal que incrementi els esforços per evitar aquest drama de la pobresa infantil, com ara actuar a través de plans integrals i no amb mesures aïllades, com ara aules obertes a l’estiu, bancs d’aliments o ajudes puntuals de mecenes esportius.

L’OBSERVATORI DELS DRETS SOCIALS DE TERRASSA DENUNCIA 

L’ALARMANT AUGMENT DE LA POBRESA INFANTIL A TERRASSA I A LA SOCIETAT

Els professionals i ciutadans i ciutadanes de l’OBDST vol denunciar davant les Administracions i els poders econòmics de la ciutat :

1. UN DE CADA QUATRE MENORS EN RISC DE POBRESA

El 26,4% dels catalans menors de 16 anys es troba en risc de pobresa, un percentatge 8,8 punts superior al que es va registrar l’any 2008. Així ho recull l’Estadística de distribució personal de la renda i de risc a la pobresa de l’IDESCAT.

2. LES DADES DE RISC DE POBRESA INFANTIL MÉS ALTES D’EUROPA

Tot i que la pobresa infantil està augmentant a tot Europa, els percentatges de risc de pobresa infantil difereixen molt entre països. Mentre que a Dinamarca o Finlàndia se situen sobre el 10%, a Espanya, Grècia o Itàlia se situen per sobre del 25%. Així ho afirma un informe de la Comissió Europea

3. EL RISC DE POBRESA INFANTIL S’HA INCREMENTAT EN 8,8 PUNTS RESPECTE 2008

Tots els indicadors existents mostren un important increment de la pobresa infantil des de l’inici de la crisi. D’acord amb les dades de l’IDESCAT la taxa de risc de pobresa infantil va ser del 26,4% l’any 2011, 8,8 punts més que la de l’any 2008.

4. L’ESTAT ESPANYOL ÉS EL PAÍS AMB MÉS DESIGUALTAT DE L’EUROZONA

L’anomenat coeficient de GINI serveix per a mesurar el grau de desigualtat d’un país. Pren valors de 0 a 100, on 0 és màxima igualtat i 100 màxima desigualtat. L’estat espanyol es troba actualment al 34, la dada més alta des de que es recullen registres (l’any 2000). La dada només és superada per Letònia, que obté un 35,2. 

5. 13,7% MENORS DE 18 ANYS EN LLARS AMB NIVELL DE POBRESA ALTA

L’alt nivell de pobresa fa referència als infants que viuen en una llar amb uns ingressos per sota del 40% de la mediana. L’any 2010 els infants en aquesta situació representaven el 13,7% del total. La dada s’ha incrementat en més de 4 punts percentuals des de 2008 i és el més elevat de la Unió Europea després de Romania i Bulgària. (Estudi UNICEF)

6. 714.000 FAMÍLIES AMB NENS I TOTS ELS ADULTS A L’ATUR

Un dels grans problemes són aquelles famílies amb nens i amb tots els seus membres a l’atur. L’any 2007 hi havia 324.000 llars en aquesta situació, una dada que ha arribat a 714.000 llars el 2010, produint-se un increment d’un 120%. (Estudi UNICEF)

7. A CADA NEN LI CORRESPONEN 15.570€ DE DEUTE PÚBLIC

Segons UNICEF gran part del deute públic de l’estat espanyol constitueix una “hipoteca social” que els adults estan traslladant als infants.

8. A TERRASSA L’AJUNTAMENT I LA GENERALITAT NO FACLITEN XIFRES OFICIALS

NOMÉS TENIM  LES XIFRES QUE DONA LA ONG CÁRITAS,  QUAN FA PÚBLIC  EN UN INFORME SEU, QUE A LA DIÓCESIS DE TERRASSA, HA TINGUT QUE FER UN GRAN  ESFORÇ  DURANT ELS ÚLTIMS MESOS AMB UN INCREMENT DEL 12,3 % DE LAS PERSONES USUÀRIES RESPECTO  L’ANY ANTERIOR.

DURANT EL 2013 VAN ATENDRE A MÉS DE 70.000 PERSONES A TERRASSA. I A MÉS DE 300.000 PERSONES DES DEL 2009.

A la província de Barcelona, segons un informe de FEDAIA de 2013, hi havia un 24% de pobresa infantil.

COM ES MANIFESTA LA POBRESA ENTRE ELS INFANTS, JOVES I ADOLESCENTS?

• Malnutrició i desnutrició
• Mancances de vestuari i de material escolar
• Mancances higièniques i d'espais propis
• Problemes de salut mental
• Problemes de visió i falta d'higiene bucodental
• Problemes de creixement
• Dificultats d’aprenentatge, baix rendiment, absentisme escolar
• Major risc de fracàs escolar i abandó
• Problemes d'accés a programes de reforç escolar i de formació pre-laboral
• Dificultats d'accés a activitats lúdiques i esportives
• Menys possibilitats per a accedir a les noves tecnologies
• Dificultats per a accedir al món laboral
• Problemes d'emancipació
• Problemes de relació amb l'entorn

COM ES MANIFESTA LA POBRESA ENTRE LES FAMÍLIES?

• Problemes per a accedir a una dieta equilibrada
• Dificultats d'accés a un habitatge digne
• Atur crònic i precarietat laboral
• Dificultats dels pares per a donar suport als seus fills en la formació acadèmica
• Dificultats d’accés a prestacions de salut no garantides
• Falta de recursos per a adquirir articles de primera necessitat.
• Problemes d'accés a activitats lúdiques en família
• Més estrès i malalties mentals
• Majors problemes de desestructuració familiar

QUINES SITUACIONS S’HAN AGREUJAT AMB LA CRISI?

• Més infants que passen fam.
• Famílies sense llar
• Habitatges que no compten amb els serveis bàsics o que són insalubres
• Famílies que subsisteixen amb la renda mínima d'inserció (PIRMI) o sense cap prestació
• Greu augment de l'atur i de la precarietat laboral
• Augment dels problemes de desestructuració familiar
• Escassetat de recursos en les escoles
• Problemes d'accés a la salut i a l'educació
• Augment de les malalties mentals i psicosomàtiques
• Disminució del pressupost de salut mental i de suport pedagògic
• Menys suport als infants tutelats.

QUINES SON LES CAUSES MÉS IMPORTANTS D’AQUESTA POBRESA INFANTIL? 

1)    La situació econòmica dels nens depèn directament de la situació econòmica dels seus pares. CAL ANALITZAR DONCS LA POBRESA DELS PARES I AIXÒ S’OBLIDA MOLT

2)    Augmenta l’escassetat de recursos, en general. Degut en gran part a l’alt índex d’atur i de la precarietat laboral. Situació que s’accentua als països del Sud d’Europa on l’Economia està més malmesa.

3)    Cal situar al punt de mira, les diferents reformes laborals ( PP-PSOE), que s’han realitzar durant els últims anys i que han provocat la disminució dels salaris i l’augment de la precarietat laboral (contractes escombraria)( flexiseguretat).

4)    El PIB de l’estat espanyol s’ha disminuït en un 3%, a l’hora que les grans fortunes augmenten (desigualtats molt severes)

5)    Espanya i Catalunya tenen els pressupostos més baixos de la Unió Europea  (UE-15) en quan a despesa social per habitant (escoles per infants, serveis domiciliaris, habitatge social, programes de prevenció de l’exclusió social, prestacions, programes d’integració formació...)

6)    La gran dificultat de les dones i els joves de poder accedir al mercat laboral, afecta molt directament a la pobresa de les famílies

7)    A l’estat espanyol només hi ha un treballador de cada 10 treballant en serveis públics de l’estat del benestar ( a Suècia en tenen un per cada 4). Això ajudaria a eliminar l’atur i el benestar de les famílies

8)    Impacte directe de la manca de permisos de paternitat i maternitat en la pobresa infantil ( A Suècia el pare i la mare poden agafar un any de permís per cuidar els seus fills, cobrant el 80% del salari..). Aquí no es desenvolupa aquesta oportunitat..

QUE CAL FER PER ERRADICAR AQUESTA POBRESA INFANTIL?

L’article 3.1 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant estableix: “En totes les accions que concerneixen l’infant [...] la consideració principal ha de ser l’interès primordial de l’infant”. Ja la Declaració sobre els drets de l’infant de 1959 deia que “l’infant ha de gaudir d’una protecció especial i de les oportunitats per al seu desenvolupament [...], i aquesta consideració de l’interès superior de l’infant ha de ser la primordial”.

  

Les propostes que s’exposen a continuació pretenen situar l’infant en el centre de la planificació i la implantació de polítiques públiques, i proposar mesures perquè les adoptin els poders públics  ( LES NOSTRES ADMINISTRACIONS SIGUIN LA LOCAL, L’AUTONÒMICA O L’ESTATAL), amb la finalitat d’eradicar la pobresa infantil.

Per tant és urgent assegurar que no es vulnerin més i s’asseguri el compliment dels següents drets dels infants:

1)    Dret a un nivell de vida adequat

2)    Dret a l’educació

3)    Dret al lleure

4)    Dret a l’habitatge

5)    Dret a la salut

MESURES CONCRETES ( com les que demanava el Síndic de Greuges de Catalunya en el seu Informe:

• Increment de la despesa social en polítiques adreçades a la infància
• Desenvolupament d’una renda de suficiència econòmica garantida per als Infants (L’article 24.3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya de l’any 2006)
•  Configuració d’un sistema integrat de prestacions econòmiques per combatre la pobresa infantil
• Disseny de plans integrals contra la pobresa infantil

1.    En matèria d’ensenyament

2.    En matèria de lleure educatiu

3.    En matèria de suport a les famílies en la criança dels fills i de conciliació de la vida laboral i familiar

4.    En matèria de protecció de la infància

5.    En matèria de salut

6.    En matèria residencial

7.    En matèria de participació política

QUE DEMANEM A L'AJUNTAMENT DE TERRASSA ?

Cal destacar la importància que aquests plans integrals incorporin estratègies d’intervenció primerenca, però també d’acompanyament dels infants en situació de pobresa al llarg del seu cicle vital, i també que desenvolupin actuacions amb un fort caràcter preventiu.

No n’hi ha prou amb mesures aïllades (aules obertes a l’estiu, bancs d’aliments o ajudes puntuals de mecenes esportius o d’altres), cal que defineixin amb precisió les competències en matèria de prevenció de situacions de pobresa infantil, amb la concreció de les funcions i de les institucions que les han de portar a terme i amb l’establiment del tipus de serveis o de programes adequats per complementar les funcions parentals de les famílies.

Que facin una reserva pressupostària suficient per complir la funció preventiva en la intervenció social: de prevenció primària i secundària des de les administracions locals. ( a Terrassa hi ha moltes economies privilegiades i empreses molt poderoses i per tant, és l’hora de redistribuir la riquesa..)

I, en darrer terme, també cal destacar la importància que aquests plans integrals desenvolupin estratègies per promoure la coordinació entre els diferents agents socials implicats, públics i privats, en la lluita contra la pobresa infantil. El foment del treball en xarxa entre serveis socials, educatius, sanitaris, etc. o la vertebració del teixit associatiu del territori i la implicació en la formulació i la implantació de polítiques, per exemple, són fonamentals per combatre la pobresa infantil en els diferents territoris.

Observatori dels Drets Socials de Terrassa

20 de novembre de 2014

DON ALEJO VIDAL QUADRAS SEGUEIX ENGREIXANT LA SEVA BOSSA

DON ALEJO VIDAL QUADRAS, MENTRE FA CAMPANYA PER VOX, SEGUEIX ENGREIXANT LA SEVA BOSSA COM A EURODIPUTAT DEL PP

Des que fa campanya per VOX (no fa ni un mes i mig), els seus ingressos ronden els 75.000 euros nets. Es dóna per segur que serà designat cap de cartell a les europees del proper mes de maig per l’esmentat partit. Don Alejo, va abandonar el PP després de trenta anys per anar-se’n a aquest nou partit ultradretà. Fonts ben informades diuen que el PP ja no era el suficientment nazi per a ell. Es veu que la Falange no l’ha volgut per extremista. Ha dimitit com a militant però no com a vicepresident del Parlament Europeu (sí, un ser com aquest és vicepresident), es veu que necessita el suculent sou de Brusel·les per comprar esprais amb els que mantenir la seva veu de “castratti”. De fet, és la versió masculina del que va fer en el seu dia la sra. Rosa Díez amb el PSOE, per muntar UPyD. El menda de l’Alejo, és un feixista de manual, no oblidem que ja ha demanat diverses vegades anular l’Autonomia Catalana per la força, on un bon grapat de guàrdies civils amb màquina d’escriure al cap de xarol, ens haurien de donar un sever correctiu. No seria el primer en fer una cosa com aquesta, es veu que l’ulradreta espanyolista ho porten en els gens. No es pot dir que no tinguin vergonya, ja que aquesta mai l’han coneguda.

No podem oblidar que estan en política per “salvar al poble i inclús perdre diners”. La única vegada que he escoltat alguna cosa coherent i sincera a un dirigent del PP, fou quan Zaplana va dir allò de: "Estoy en política para forrarme". Aquest “baríton”  sap del cert que estaven a punt d’engegar-lo des del PP, i s’ha buscat un altre cau de lladres per poder seguir amb la seva filosofia que no es altre que la de no donar un pal a l’aigua i, aprofitar-se d’algun idiota per a no perdre la poltrona.  Cal recordar també que bona part de les grans sotanes d’aquest país estan al darrera i donen suport a aquest nou partit de merda. No sé que és més desagradable, si ell, el seu nou partit o la seva veu de hiena.  

Miquel Mallafré

WERT, ATACA DE NOU!

WERT, ATACA DE NOU: VOL FER DESAPARÈIXER L’ASSIGNATURA DE MÚSICA DE L’ENSENYAMENT

“La vida sense música seria un error” (Nietzsche)

Argument d’aquest ignorant que produeix nàusees: “Hay materias que distraen a las asignaturas instrumentales (Ciencias, Lenguas y Matemáticas) en detrimento de otras”.

Crec que puc parlar en propietat, conec la música professional des de fa molts anys. No fa falta estudiar les grans obres quan ets nen, qualsevol melodia —encara que sigui amb una flauta dolça— pot commoure’t. Si desapareix la música en aquesta etapa, d’on sortiran els estímuls per dedicar-te a la música? De la religió?

És una autèntica barbaritat. La música, ministre ignorant, a més de música, ensenya pensament abstracte. La combinació de set notes pot crear una melodia, que els ritmes canviïn el sentit, encara que toquis Frère Jacques, és molt útil. A mi m’agradava, i com se’m donava bé, la meva mare em va posar en una acadèmia, i crec que vaig arribar a aprendre matemàtiques per les escales, els harmònics, els intervals i d’altres coses que vaig aprendre. La lògica que vostè aplica per treure la Música, té la mateixa explicació que la de treure la Química, les Mates o la Llengua, total a parlar ja aprenem tots encara que sigui amb el cul.

ERC, EL SOCIO PROTECTOR DE LOS MOSSOS MALTRATADORES

ERC, hace unos meses, volvió a cerrar filas con su aliado, que a veces parece funcionar como su superior jerárquico, el gobierno de CiU. Esta vez, ante una cuestión muy delicada que ponía en juego su sensibilidad democrática. Iniciativa per Catalunya había solicitado la comparecencia en el Parlament del Conseller d’Interior, Ramón Espadaler, y del Director General de la Policía Manel Prat. El objetivo era que se explicasen las circunstancias del disparo de pelotas de goma por los Mossos D’Esquadra a los manifestantes durante la huelga del 14-N, una de las cuales impactó en el ojo de Ester Quintana, que lo perdió. ERC se opuso rotundamente.

Mientras tanto, siguen recayendo condenas por delitos de tortura y otras agresiones contra los Mossos. El 13 de Julio, la Audiencia de Barcelona (APB) condenó al mosso Ricard V. porque en la Comisaría de Les Corts, y concretamente en el interior de la celda donde estaba detenido Marc V., cinco agentes, entre los que se encontraba el condenado, «le golpearon con una porra y con patadas», causándole «policontusiones» y «consiguiendo una situación de humillación». La condena fue por un delito de trato degradante y humillante que en el C. Penal se define como delito contra la integridad moral. La pena fue de diez meses de prisión e inhabilitación para ejercer de policía durante dos años y cuatro meses. Recientemente, la APB ha confirmado la condena impuesta a otro mosso por dos faltas, una de vejaciones y otra de lesiones, a las correspondientes multas. Y, por último, la APB ha condenado a otro mosso a seis meses de prisión por un delito de lesiones, causadas  en junio de 2010, a una persona en el curso de una detención en el Raval.

DE ESTADOS Y FLABIOLS

Se necesita una enorme dosis de cinismo intelectual para negar, en nombre de la libertad y la democracia, el derecho inalienable a la autodeterminación de cualquier pueblo, y el pueblo catalán no es una excepción. Este ejercicio de malabarismo retórico sólo está al alcance de todo un Vargas Llosa, cuyo secuestro de la palabra “libertad” le vale tanto para ver en Esperanza Aguirre una campeona de la democracia como para pontificar sobre la cuestión catalana. 

No obstante, y sin que afirmar esto signifique bajo ninguna circunstancia suscribir las tesis del españolismo más rancio, se necesita una considerable dosis de servilismo y actitud acrítica para adherirse sin matices al discurso nacionalista formulado desde arriba en Cataluña. Y es que, pese a su apelación constante a los valores democráticos y la lucha contra la dominación, este discurso tiene poco o nada que ver con la fundación de una comunidad política igualitaria basada en la soberanía popular.

VERITATS COM PUNYS SOBRE LA BURGESIA CATALANA

Mamadou Kéraba Dramé s'adreça a Artur Mas...

LA DEMOCRACIA COMO REVOLUCIÓN

Está llegando el momento en que reivindicar que nuestra vida política sea democrática va a convertirse en un acto insurreccional, en un acto revolucionario. Volveremos así a la época en que un demócrata era un peligroso activista al que se tenía que controlar y vigilar de cerca. La degradación del funcionamiento del sistema (el cajero del partido del gobierno con millones en Suiza certifica un comportamiento prevaricador sistemático de ese partido; el principal partido de la oposición con los ERE en Andalucía), el hartazgo colectivo sobre como funciona la cosa pública (distancia sideral entre promesas y realidad; uso compulsivo de la mentira; no reconocimiento de los errores propios) y la sensación general de agotamiento del modelo está conduciendo a un callejón sin salida.

¿Podemos imaginar un proceso de regeneración desde dentro? No percibo catarsis alguna en los partidos centrales del sistema. Más bien, tratan de seguir siendo centrales, atacándose entre ellos, para así sostenerse mutuamente. ¿Es posible que desde Europa se nos obligue a ello? No creo que el modelo de construcción europea, alejado de las complejidades internas de cada miembro del club e interesado solo en que el mercado funcione, ofrezca esperanza de redención. ¿Qué nos queda? La revolución.

SOCIOVERGENCIA Y CORRUPCIÓN

El sistema catalán de salud  es una de las mejores creaciones de la democracia. Y puede autodestruirse no solo por los recortes y las progresivas privatizaciones también por el pozo sin fondo, o si lo prefieren los fondos de reptiles, de la corrupción. Una corrupción que funciona por medio de dos círculos viciosos, nunca tan bien dicho. Uno entre sector público y sector privado. El otro entre convergentes y socialistas. Una expresión muy visible de ello es como los cargos públicos pasan fácilmente al sector privado sobre el cual tenían responsabilidades y al contrario, como es el caso del conseller actual. Y también, y es lo más curioso, es muy frecuente que si cambia el gobierno algunos cargos nombrados por los socialistas son substituidos por convergentes y viceversa,  pero los cesados pasan a otro cargo público dentro del ámbito sanitario. Pasó tanto con los gobiernos convergentes como con el tripartito. El partido hegemónico siempre se reservará la consellería correspondiente.

La corrupción es un cáncer de la política. Genera descrédito y desconfianza de la ciudadanía en las instituciones, desmoraliza a los trabajadores de los servicios públicos, corrompe a los proveedores que deben convertirse en corruptores  y facilita la entrada en el circuito a empresarios delincuentes, facilita los procesos de privatización y a la larga afecta al conjunto de los ciudadanos contribuyentes que deben optar entre pagar servicios básicos como la sanidad o la educación al sector privado o aceptar la progresiva degradación de los servicios públicos que acaban siendo residuales. La corrupción sociovergente en la sanidad no solo es corrupción, es un atentado directo a la calidad de vida de los ciudadanos.

CONVERGENCIA, ENVUELTA EN DINERO SUCIO

[...]. Dentro de unos meses, se sentarán en el banquillo 17 acusados, conspicuos representantes de la burguesía catalana y altos cargos de su principal representación política, CDC. Pero, previamente, debe describirse el marco histórico en el que situar este acontecimiento.

En los días pasados, han saltado a los medios dos noticias. Ester Quintana, que perdió un ojo por una pelota de goma disparada por un mosso d’esquadra, ha dicho: «Las balas de goma son antidemocráticas» y, tan grave como lo anterior, nadie ha respondido de esa agresión gravísima y Ester no ha percibido ninguna indemnización. En otro orden de cosas, los partidos mayoritarios de Catalunya, incluido el PSC, han impedido que Agustí Colom, economista de prestigio, vuelva a la Sindicatura de Comptes porque, en su día, destapó la corrupción en la sanidad catalana. Una vez más, los partidos amparan a sus corruptos y rechazan a quienes pueden denunciar la corrupción. Aquí no ha habido «España contra Catalunya», simplemente Catalunya se devora a si misma.

CARTA DE HELENO SAÑA A MARÍA DOLORES DE COSPEDAL

Muy sra. mía:

Tanto por mi avanzada edad como por la vida recoleta que llevo en la ciudad alemana donde resido, no es costumbre mía dirigir cartas personales a los administradores y representantes de la res publica, sea para elogiarles o criticarles. Y si excepcionalmente no me atengo a esta norma habitual de conducta y le hago llegar las presentes líneas se debe al carácter realmente insólito de las declaraciones que ha hecho Vd. a mediados de este mes sobre la problemática de los llamados escraches.

Vd. ha calificado de puro nazismo las manifestaciones de protesta de grupos de ciudadanos que indignados por la praxis inhumana y brutal de los deshaucios y otras injusticias sociales, han organizado ante los domicilios de determinados políticos y personajes púbicos. Con ello ha cometido Vd. un doble despropósito: relativizar implícitamente los crímenes cometidos por las hordas de la SA, la SS y la Gestapo y meter en un mismo saco a quienes actuaban por motivos tan abyectos como el racismo y a quienes salen a la calle impulsados por el noble propósito de expresar su solidaridad con las víctimas de la grave injusticia social reinante en el país. Expresarse en los términos de que Vd. se ha valido significa ante todo un ultraje a los seis millones de judíos asesinados en los campos de exterminio nacionalsocialistas y a los miles y miles de antifascistas eliminados por Hitler y sus esbirros. En el caso de que no lo haya hecho ya —cosa que no creo— me permito sugerirle que peregrine Vd. a Auschwitz para que se haga in situ una idea directa y óptica de lo que fue el infierno nazi y el suplicio del holocausto. Allí aprendería Vd. a llorar por el dolor ajeno y a avergonzarse quizá de haber trazado su siniestro paralelo entre los verdugos nazis y las almas altruístas que salen en defensa de los parias privados de pan y de cobijo.

EN MANOS DE LADRONES

No hay duda. Estamos en manos de ladrones. El caso Bárcenas, Pallerols, Crespo, Nóos, Mercurio, sumados al caso Gürtel, Millet, Campeón, Pretoria y un largo etcétera, demuestran que aquellos que nos han venido dando lecciones de austeridad, no sólo benefician a banqueros y empresarios sino que, cuando no les enfocan las cámaras, corren a llenarse los bolsillos para vivir en la opulencia y el derroche. Y, encima, a costa nuestra.

Alcaldes, exministros, dirigentes autonómicos, senadores, concejales, diputados… y hasta un total de más de 300 políticos están siendo investigados por casos de corrupción. En todos los niveles de la administración pública cuecen habas. Y no sólo. La corrupción asoma, también, en el Consejo General del Poder Judicial, entre los gobernadores del Banco de España o en la mismísima familia real. Aquí, no se salva nadie. Y sólo conocemos la punta del iceberg.

LES PILOTES DE FELIP PUIG I EL FORAT NEGRE

Acudit de Manel Fontdevila

«Amb les informacions i les dades que tenim a dia d'avui, hem de considerar que de cap de les maneres Ester Quintana fou lesionada per un projectil llançat pels Mossos d'Esquadra».

Aquestes són les paraules que Felip Puig ha pronunciat avui a la diputació permanent del Parlament de Catalunya. Malgrat això, ha confirmat que s'ha obert una investigació per aclarir els fets, i que aquesta no ha estat encara finalitzada. Contradiuen frontalment aquesta versió els nombrosos testimonis, les imatges de les càmeres de videovigilància ubicades a la confluència del passeig de Gràcia amb la Gran Via i les proves que ja són en mans del jutjat d'instrucció 11 de Barcelona.

A diferència d'altres ocasions, el conseller avui ha obert la porta al debat sobre l'ús de les bales de goma: «...de ben segur que al llarg de la propera legislatura es podrà evaluar i estudiar l'ús d'aquest mecanisme».