El Parlament de Catalunya aprovarà pròximament una pregunta i una data per realitzar un referèndum sobre la "independència" de Catalunya. La pregunta, acordada per diversos partits parlamentaris, serà doble: "Vol que Catalunya sigui un Estat? En cas afirmatiu, vol que sigui independent?" [1]. En aquest Manifest, en primer lloc, exposarem el nostre posicionament respecte aquesta qüestió, explicant els motius pels quals respondríem amb un No-Sí a les respectives preguntes, és a dir, donaríem una resposta que ha estat impedida en la formulació promulgada. En segon lloc, farem algunes consideracions generals sobre el fet nacional i el nacionalisme. Per acabar, reflexionarem sobre les potencialitats del conflicte nacionalista a les nostres contrades i sobre el paper que està jugant l'esquerra independentista d'una banda, i el paper que podem jugar els revolucionaris integrals de l'altra, en tot aquest afer.
1. No volem cap Estat
En primer lloc, és bo notar
que la primera pregunta del referèndum és capciosa ja que inquireix sobre
la possibilitat que Catalunya sigui un Estat quan, per
definició, Catalunya no pot ser un Estat. El vocable Catalunya
fa referència a un territori, no a les seves estructures polítiques. No és
el mateix França que l'Estat francès, ni Girona és sinònim d'Ajuntament de
Girona. Catalunya pot estar gestionada i dominada per un
o altre Estat, però no serà mai en si mateixa un ens estatal. Mitjançant l'ús
indegut del llenguatge, la pregunta promulgada confon Estat i territori,
intentant, d'aquesta manera, embullar conceptualment i fusionar imaginàriament
les estructures de dominació amb els territoris dominats, una subtil
estratagema lingüística gentilesa dels "representants
del poble".
