Què és el que t’impulsa a concebre un nou model de
societat?
Jo no m’atreviria a parlar de model, tan sols d’esbós de sistema. M’impulsen la necessitat i la possibilitat alhora. Fa anys que, participant en diferents moviments, penso que necessitem crear alternatives factibles al sistema capitalista per tal d’animar a l’acció col·lectiva, orientar les lluites socials i dotar-les de més credibilitat. D’altra banda, vaig tenir la sort de guanyar una beca convocada per Nova i altres organitzacions per proposar models socioeconòmics alternatius i això ha permès que em pugui dedicar durant uns mesos a cristal·litzar, depurar i vertebrar un munt de propostes alternatives que, d’una altra manera, no hauria tingut temps de fer.
Jo no m’atreviria a parlar de model, tan sols d’esbós de sistema. M’impulsen la necessitat i la possibilitat alhora. Fa anys que, participant en diferents moviments, penso que necessitem crear alternatives factibles al sistema capitalista per tal d’animar a l’acció col·lectiva, orientar les lluites socials i dotar-les de més credibilitat. D’altra banda, vaig tenir la sort de guanyar una beca convocada per Nova i altres organitzacions per proposar models socioeconòmics alternatius i això ha permès que em pugui dedicar durant uns mesos a cristal·litzar, depurar i vertebrar un munt de propostes alternatives que, d’una altra manera, no hauria tingut temps de fer.
Dediques el llibre a Ramón Fernández Durán
(1947-2011). Com t’ha influït?
Ramón Fernández Durán va ser un referent per a una generació, la de les
lluites contra el Quinto Centenario, l’Europa del capital, la globalització...
Em van inspirar molt els seus llibres El movimiento alternativo en Berlín
i un clàssic, La explosión del desorden. En la seva obra pòstuma, La
quiebra del capitalismo global: 2000-2030, afirma que el capitalisme està
en declivi i que, a partir d’ara, poden sorgir capitalismes regionals
completament bàrbars, però també societats més lliures, una mena de socialismes
ecològics antipatriarcals. De fet, el títol del meu llibre vol ser la
continuació optimista de la seva tesi, de manera que plantejo com a hipòtesi la
possibilitat que, a partir de 2031, alguns territoris del món s’alliberin del
capitalisme i transitin cap a noves societats més democràtiques, lliures i
sostenibles.
Quines altres lectures o autores t’han inspirat a
l’hora de redactar la proposta?
Autors com André Gorz, Unger, Jorge Riechmann, Raúl Zibechi, Michael
Löwy, Tomás Villasante... així com altres propostes de models postcapitalistes:
la democràcia econòmica de David Schweickart, l’economia del bé comú de
Christian Felber, el decreixement de Serge Latouche i altres, la Parecon de
Robin Hahnel i Michael Albert, la democràcia inclusiva de Takis Fotopoulos...
