sábado, 8 de octubre de 2016

ELS BARONS DE TERRASSA ES REVOLTEN




L’actual batalla política, social i econòmica que s’està lliurant a Terrassa pel tema de l’aigua, va esclatar quan es va posar a sobre de la taula, el dilema de si l’aigua, un bé, i un dret essencial i necessari per a la vida i la dignitat de les persones, ha que continuar en mans privades, concretament les de Mina Pública d’Aigües de Terrassa S.A. (AGBAR) o si, una vegada per a totes, Terrassa i els seus ciutadans i ciutadanes poden gestionar de forma pública, directa i transparent la seva AIGUA.

Ja fa molts mesos que la direcció de Mina conscient de la possibilitat de perdre els seus interessos econòmics està llençant una campanya oberta i soterrada per intentar donar una bona imatge (el llop vestit d’ovella), repartint diners per causes solidàries, esportives o culturals com si fos una gran ONG, que només pensa en el bé social, quan per altra banda es incapaç de ser transparent i donar tota la informació de la seva gestió econòmica actual i antiga, com li obliga la llei per ser una concessió d’un bé públic…  i el més lamentable és que això ha estat així sempre amb la connivència dels diferents governs locals que hi ha hagut a Terrassa.

Però clar, si repassem la historia recent de la ciutat, i no tant recent, i gratem una mica en tot allò que no es visible, perquè no ha interessat, veiem que tot té una explicació ben clara. Terrassa es una ciutat que històricament ha estat i continua estant (ho sento, però és així) controlada i gestionada per un poder econòmic i social molt potent, que es troba concentrat en unes empreses i institucions molt concretes que han tingut a veure amb el teixit industrial històric de la ciutat, en el tèxtil, per exemple, amb alguna excepció, posteriorment en el sector immobiliari, que va fer i desfer i especular tot el que va voler, i també en unes empreses de serveis que han volgut donar una imatge totalment esbiaixada de bon servei, quan s’han dedicat només a enriquir-se i prou (Mina, Mútua...).

Tot aquest entramat de poder ha sabut teixir durant molts anys uns espais comuns on es podien trobar tots i seguir controlant la ciutat des de diferents àmbits (Cambra, Cecot, algunes institucions culturals, mitjans de comunicació…). Una jugada perfecta, i intel·ligent, a l’estil feudal, ja que tota aquesta teranyina també es va cuidar de pactar amb el poder polític ja des del primer ajuntament de l’època anomenada “democràtica” quan el primer alcalde que el presidia va preferir convertir-se en un baró al servei dels interessos de la classe social alta. Per tant no es d’estranyar que aquest senyor ara escrigui articles “desesperats” al Diari de Terrassa defensant els interessos que sempre ha defensat. D’això  es  diu coherència i servitud fins a la mort (com els barons i cavallers medievals), sí senyor!!!. De fet aquesta és i ha estat la clau de mantenir-se al poder d’aquesta mena de “cort” de senyors feudals, anar creant barons a tota la ciutat i a tots els sectors (públics i privats) i així controlar perfectament el tauler de joc.

Per tant, dir-li al senyor alcalde, en Jordi Ballart que celebro i m’alegra molt que s’hagi pronunciat a favor del Dret a l’Aigua dels ciutadans i ciutadanes, però que vagi amb compte, perquè el problema d’aquesta ciutat continua sent el mateix. I que cal molt més, però que molt més, cal un esforç de tota la ciutadania (moviments socials, entitats, partits democràtics, i tota la gent que no tingui por) perquè es faci un pas endavant i unitàriament es planti cara a aquests barons que es revolten per defensar única i exclusivament els interessos dels de sempre (els que tenen el poder real i volen seguir conduint les nostres vides). Hem perdut 37 anys, per tant ja van sent hora de treballar per a la LLIBERTAT i l’autodeterminació de les persones. Per fer una Terrassa lliure de barons i rampoines que fan olor del FEUDALISME i el SERVILISME de fa 1000 anys.  

Joan Tamayo Sala
Advocat
Activista pels Drets Humans i Socials
Membre d’Espai Drets