miércoles, 18 de julio de 2012

LA LLUITA FA LA LLEI!



Gerardo Pisarello: «La lluita fa la llei!»
Trobada de col·lectius de Terrassa per articular i enfortir propostes i lluites
Terrassa, 7 de juliol de 2012


La meva intervenció —sóc jurista, em dedico al dret— pretén reflexionar sobre la relació entre la llei, la legalitat o el dret amb les lluites socials en el context actual de crisi.

Des de les classes populars, tradicionalment s’ha vist la legalitat amb una certa desconfiança, com una eina del més forts en la seva lluita contra els més febles, i s’ha pensat que calia oferir-hi resistència a partir d’altres criteris de legitimitat. El primer gran acte de rebel·lia contra la llei el trobem al món clàssic, a la tragèdia Antígona, quan la protagonista s’enfronta a la llei dictada pel rei Creonte i desobeeix en nom d’una ètica alternativa a la que defensa la llei. Aquesta actitud de rebel·lia es va anar intensificant amb l’arribada del capitalisme, quan s’adquireix de manera generalitzada consciència que la llei es una expressió del poder i que el que hem de fer nosaltres —les classes populars i els moviments socials— és oferir resistència a les lleis que permeten el manteniment del capitalisme.

Però aquesta rebel·lia es torna més complexa d’aplicar precisament amb l’aparició de l’Estat modern que acompanya el capitalisme, perquè el poder mateix no segueix la seva pròpia legalitat i així, per exemple, defensa la llibertat d’expressió per transmetre les seves idees des dels mitjans de comunicació, però la reprimeix quan és exercida pels moviments populars al carrer; defensa la seguretat jurídica quan es tracta de protegir les inversions, però la incompleix quan es tracta de protegir els contractes laborals. Engels citar aquesta frase d’un dels polítics més importants de la burgesia liberal del seu temps: «La legalitat ens mata», indicant que eren els «subversius» els més interessats en que s’apliqués la llei mentre que la gent d’ordre tenien interès a trencar-la. Hi ha també l’exemple de l’advocat anarquista Pietro Gori que, quan l’any 1885 ha de defensar vint-i-quatre obrers anarquistes acusats d’associació il·lícita, s’adreça al jutge i diu: «El primer que vull dir aquí...».


(Podeu seguir la resta de la xerrada a l'audio enllaçat a sota.)


(Podeu seguir la resta de la xerrada al vídeo enllaçat a sota.)



No hay comentarios:

Publicar un comentario