Les persones i famílies que han perdut el seu habitatge i s’han trobat forçats a donar el seu habitatge a les entitats financeres per tal de fer front als seus deutes, es troben amb una segona i desagradable sorpresa dins del seu particular camí cap a l’exclusió social. Com si no n’hi hagués hagut prou amb la dura i impune garrotada executada pel banc, després els hi espera la insensible maquinària de l’Estat i la dels Ajuntaments, encapçalada pel Ministeri d’Hisenda, que els obligarà a pagar l’impost de la PLUSVÀLUA, o sia, l'IIVTNU (Impuesto local sobre Incremento de Valor de los Terrenos de Naturaleza Urbana).
La dació en pagament o
qualsevol altra fórmula d’execució hipotecària pot posar de manifest un
increment patrimonial, que encara que no es converteixi , ni molt menys, en cap
ingrés efectiu per la persona desnonada (ja que els recursos obtinguts serviran
per pagar el deute del banc), sí que generen obligacions fiscals que
empitjoren, més encara, la situació ja prou deteriorada dels afectats i les
seves famílies.
Els bancs,
normalment, es neguen a assumir aquest pagament o altres relacionats amb
les conseqüències fiscals de l’operació de dació o execució i li passen
l’estocada final, al “desnonat” que, per altra banda, ja no te cap
interès per a ells. De fet quin interès humà pot tenir una entitat financera,
un ens “capitalista” que només ha nascut per lucrar-se a costa dels
treballadors i les treballadores ?
Aquest impost
(PLUSVÀLUA) és un impost municipal, ja que, encara que sigui creat per l’Estat
—i sigui aquest l’únic que el pot modificar o eliminar— són els Ajuntaments els
encarregats de gestionar-lo i recaudar-lo... i aquí comença el problema!!! Problema que ha augmentat de forma
progressiva (malgrat el “silenci sospitós, de les administracions “), ja que
cada cop hi ha més ciutadans i ciutadanes que, a part d’haver quedat sense
habitatge, ja immersos o a les portes de l’exclusió social,passen a
formar part de les llistes d’endeutats i morosos del seu
propi Ajuntament. Una barrera més de cara a iniciar la seva recuperació o una
futura inclusió social.
Aquest fet
tan preocupant no només el manifestem la gent que estem col·laborant o formem
part de la PAH ( Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) o altres entitats
properes, sinó que, per exemple, també el podem trobar en un informe
recent de l'INSTITUTO DE ESTUDIOS FISCALES (IEF) on es denuncia que en el marc actual, el deutor o
deutora que perd el seu habitatge, mitjançant una execució hipotecària, a part
de tenir que respondre pel deute bancari que li quedi pendent, en molts casos,
amb els seus bens presents i futurs, també ho tenen que fer amb els deutes
tributaris que la transmissió de l’habitatge ha originat...
I segueix
dient aquest informe de l’IEF una cosa molt interessant: els
ajuntaments haurien d’establir un tipus d’impost per aquestes situacions o en
darrer terme, si es vol protegir els drets de cobrament de la Hisenda Pública,
declarar substitut del contribuent al comprador de l’habitatge, establint una
cautela especial, perquè aquest no pugui exigir aquestes quantitats al
deutor...
En aquest
informe, també es parla d’un altre part de la factura fiscal dels desnonats, la
de la Declaració d’Hisenda posterior on s’ha de declarar i tributar també
pel “suposat” guany patrimonial. Un altre tema demencial, que no comentaré
ara!!!
I qué passa a
la nostra ciutat? Què passa Terrassa? Doncs que si bé, gràcies a les pressions
i a la lluita de la PAH de Terrassa, s’ha aconseguit que el nostre consistori
iniciï la política pionera d’obrir expedients sancionadors a les entitats
financeres que tenen habitatges buits (tot aplicant i interpretant la Llei
d’Habitatge catalana del 2007) i així poder començar a fer front a l’aberrant
realitat de tants habitatges buits i en desús, en mans de les entitats
financeres, mentre existeix la necessitat habitacional i urgent, de moltes
famílies que s’estan quedant al carrer, és una llàstima és que l’equip de
govern de l’Ajuntament que en aquest cas ha demostrat una certa valentia, no
faci el mateix en el cas de l'impost de la PLUSVÀLUA?
Si bé és cert que si algun afectat ho sol·licita de forma individual al consistori i demostra documentalment la seva situació se li pot concedir un ajut per poder front al pagament de l’impost esmentat, també es cert que el nostre equip de govern municipal —que tantes vegades es fa ressò i ataca de paraula les polítiques econòmiques restrictives i salvatges del govern de Madrid (PP)— no ha estat capaç fins ara de prendre una iniciativa valenta i justa de redistribució econòmica exercint la decisió unilateral i d’ofici de no cobrar l’impost de la PLUSVÀLUA a totes les persones i famílies que han estat víctimes de la crueltat de les entitats financeres i han perdut el seu habitatge i el seu DRET A L’HABITATGE!
Possibilitats n’hi ha moltes, des de la suspensió cautelar fins a
la modificació recollida al Real Decreto Ley 6/2012 per la qual el subjecte
passiu substitut del contribuent passa a ser l’ entitat adquirent de l’
immoble.
La veritat es
que seria una taula de salvació important per centenars i centenars de famílies
de la nostra ciutat que ha estat condemnades econòmicament i socialment
de per vida. Em penso que decisions de la importància que té aquesta —per
la incidència directa que tenen amb el Dret a la Dignitat de les persones— no
es poden justificar amb arguments retòrics i purament economicistes de que això pot afectar als ingressos o
que en una època de pocs recursos o de retallades… no es poden prendre aquestes
decisions… quan tots sabem —i ara no es el lloc ni el moment de parlar
d’aquest tema— que aquestes són les mateixes justificacions que utilitzen els
governs neoliberals europeus, com el de Madrid, per tapar polítiques injustes i
salvatges que en lloc de redistribuir els recursos, lo que fan es potenciar les
desigualtats que fonamenten el cínic sistema capitalista.
Ajuntament de
Terrassa, encara teniu l’oportunitat de demostrar que esteu a favor de les
persones i el seu Dret a la Dignitat!!!
Joan Tamayo Sala
Advocat, membre de la Comissió de Defensa dels Drets humans de
l’ICATER
i de l’Observatori dels Drets Socials
No hay comentarios:
Publicar un comentario