TERRASSA CONTRA L'ATUR I LES RETALLADES

Som aquí en una acció més de  protesta contra unes polítiques que estan portant a la misèria a una part important de la població, que estan retallant tot el que és social, estan liquidant drets conquerits després de moltes lluites al llarg del segle XX, que estan destruint vides, enfonsant famílies i aniquilant l’esperança dels joves.  Polítiques que estan abocant a l’atur a milers de ciutadans cada dia, traient-els-hi la dignitat del treball i els mitjans de subsistència.

Ens parlen de crisi econòmica, com si ens parlessin d’un problema creat per els ciutadans; motivat per haver viscut massa bé, gastat més del que teníem i estirat més el braç que la mànega. Menteixen. No som davant d’una crisi econòmica de les que de manera cíclica són inherents al capitalisme, som davant de la crisi del mateix sistema capitalista, perquè el que està en crisi i provoca tota aquesta misèria és haver abandonat el tradicional sistema productiu creador de feina i de riquesa per convertir-se en una gran estafa mitjançant l’enginyeria financera, l’especulació sense cap regulació, els fons d'inversió sense saber en què s’inverteix, el robatori de les preferents, etc.

Som davant d’una situació provocada per l’ambició del guany fàcil, l’avidesa del món financer i el descontrol d’uns mercats especulatius.

Som al fons d’un pou al qual ens han abocat els poders polítics i econòmics amb les seves polítiques neoliberals, que des de finals del segle passat s’han orientat ha desmuntar les estructures de l’Estat disminuint els mecanismes reguladors de l’activitat financera, fomentant lleis privatitzadores, liquidant el patrimoni públic, adoptant el «mantra» neoliberal de menys impostos, menys polítiques públiques, menys prestacions socials, més privatitzacions, tot orientat a desmuntar l’anomenat Estat del Benestar, que al nostre país ja era escàs perquè va arribar tard.

Permeteu-me, en aquest sentit, dues cites que són un exemple molt clar del que dic i de la ideologia que està darrera del que està passant. Són dues cites de 2004, quatre anys abans de que esclatés als EEUU el col·lapse de Lehman Brothers. Una és de Grover Norquist, assessor de George Busch (fill), que en una conferència a Madrid el juliol de 2004 diu textualment: D'aquí a uns vint anys no hi haurà a Europa Estat del Benestar, totes les prestacions socials seran privades. Per això hem de reduir l’Estat del Benestar a una mida tan petita que puguem ofegar-lo en una banyera. La frase no és una joia literària però és molt significativa.

Però encara és més significativa la frase d’Alfredo Sáenz, Vicepresident i conseller delegat del Banc de Santander (per cert, indultat per Zapatero d’una condemna ferma del Tribunal Suprem) que a Bilbao, davant del Club Financiero, diu el juny de 2004, també textualment: És imprescindible desmuntar l’Estat del Benestar europeu, i no tenim gaire temps per fer-ho. També hem de reformar el mercat de treball, la seguretat social, els subsidis, la protecció a l’atur. No es possible pensar que «l'Estat de Benestar» europeu pugui continuar gaire temps.  I era el 2004, i encara no hi havia crisi.

Hem sembla que queda clar que som davant d’unes polítiques previstes pels grans poders econòmics que, amb la complicitat d'importants grups de comunicació, intenten decidir  els destins dels pobles, sempre a favor dels seus interessos econòmics i socials. Molts agents d'aquests poders econòmics els trobem col·locats en els màxims organismes governamentals, tan nacionals com internacionals, fomentant l'especulació financera, amb l’ajut decisiu dels paradisos fiscals connectats directament amb el diner negre, els negocis il·legals i el frau fiscal.

Al nostre país la bombolla immobiliària es va inflar, entre d’altres coses, amb aquests vents especulatius, i les conseqüències són ara l’escàndol dels desnonaments.

Els governs, tant l'espanyol com el català —PP i CiU— han fet de les retallades el centre de les seva política, han col·laborat en el mateix objectiu de disminuir les condiciones de vida  de  la majoria de la població, la destrucció de drets socials, han votant junts les mateixes lleis, han estat en aquest tema indissolublement units.  Són dues cares de la mateixa política. I el resultat és l'indecent increment de les diferències entre rics i pobres, cada vegada més gran.

Aquesta política ens aboca a un canvi de societat, pretén fer-nos retrocedir a condicions de vida i treball del segle XIX.  Fixeu-vos només amb la reforma laboral i les seves conseqüències terribles. I avui mateix ha entrat en vigor una altra mesura contra el personal laboral de les administracions que permet el seu acomiadament de manera lliure. I per poder fer tot això han llençat un atac sense precedents contra els sindicats, difamant-los, intentant destruir-los, intentant liquidar la negociació col·lectiva, els convenis de ram i de sector, etc. obligant a una negociació de les condicions de treball directament entre l'empresa i el treballador, qual cosa en una situació com l'actual ja sabem el que significa.

Contra tot això som avui aquí. Enfront d’aquesta situació importants sectors de població fa temps que lluiten de valent. Des de les continuades grans mobilitzacions sindicals al moviment 15-M,  passant pels «iaio-flautes», els estudiants, les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca, les diferents plataformes contra les retallades i en defensa dels drets socials, etc.

Una onada de valentes protestes recorre el país, plantejant alternatives, desemmascarant les polítiques antisocials, denunciant l’abocament de recursos públics als bancs, exigint explicacions del que ha passat i responsabilitats a polítics i gestors financers.

I cada vegada aquesta onada creix. I veient com les protestes creixen, intenten criminalitzar-les, reprimint-les per la força encara que sigui vulnerant drets constitucionals, pressionant la gent perquè es quedi a casa, intentant que deixi de dir NO! amb la veu clara.  Però no ho aconseguiran. I no ho aconseguiran tampoc a la nostra ciutat.

A Terrassa tenim una gran experiència de lluita, una gran experiència de lluita unitària en la qual moviments socials, veïnals, partits, sindicats, entitats, etc. han fet front quan ha calgut als grans reptes de la història. Ara és un moment d’aquests. I també ho farem. Ja ho estem fent.

I ho farem, sobretot, el proper dia 14, anant a la Vaga General, paralitzant la ciutat com a protesta i exigint alternatives a la present situació. Perquè n'hi ha d'alternatives, com ho reflecteix el manifest de la Plataforma ciutadana pels drets socials que ens aplega avui aquí.

Endavant. 

Tots a la Vaga General del dia 14!

Enric Cama

(Intervenció davant la concentració contra l'atur i les retallades, i per donar recolzament a la Vaga General del dia 14 de novembre, convocada per la Plataforma Ciutadana de Terrassa pels Drets Socials el 31 d'octubre de 2012.)