INFORME URGENT SOBRE LA POBRESA INFANTIL A TERRASSA

Avui 20 de novembre se celebra a tot el món el dia internacional de la infància. Enguany es commemora el 25è aniversari de la Convenció dels Drets de la Infància, que van ser proclamats per l’ONU, i que consolida que els infants són ciutadans amb drets i deures.

Sabem però que avui dia, i cada cop més, la pobresa va en augment, i que els nens i nenes d’arreu del món, degut a ser el col·lectiu més vulnerable, són els més damnificats. També passa això a Terrassa. L’Observatori dels Drets Socials vol denunciar en un dia com avui aquest alarmant augment de la pobresa infantil a Terrassa i a tota la societat en general. Ho fa a través d’un informe amb dades contundents: un de cada quatre menors catalans està en risc de pobresa, Catalunya per sobre de la mitjana europea en risc de pobresa infantil, o que existeixen a l’Estat Espanyol 714.000 famílies amb nens on tots els membres es troben a l’atur. Citem íntegrament aquest informe exhaustiu de l’OBDST, el qual conté a més demandes adreçades a l’Ajuntament de Terrassa, per tal que incrementi els esforços per evitar aquest drama de la pobresa infantil, com ara actuar a través de plans integrals i no amb mesures aïllades, com ara aules obertes a l’estiu, bancs d’aliments o ajudes puntuals de mecenes esportius.

L’OBSERVATORI DELS DRETS SOCIALS DE TERRASSA DENUNCIA 

L’ALARMANT AUGMENT DE LA POBRESA INFANTIL A TERRASSA I A LA SOCIETAT

Els professionals i ciutadans i ciutadanes de l’OBDST vol denunciar davant les Administracions i els poders econòmics de la ciutat :

1. UN DE CADA QUATRE MENORS EN RISC DE POBRESA

El 26,4% dels catalans menors de 16 anys es troba en risc de pobresa, un percentatge 8,8 punts superior al que es va registrar l’any 2008. Així ho recull l’Estadística de distribució personal de la renda i de risc a la pobresa de l’IDESCAT.

2. LES DADES DE RISC DE POBRESA INFANTIL MÉS ALTES D’EUROPA

Tot i que la pobresa infantil està augmentant a tot Europa, els percentatges de risc de pobresa infantil difereixen molt entre països. Mentre que a Dinamarca o Finlàndia se situen sobre el 10%, a Espanya, Grècia o Itàlia se situen per sobre del 25%. Així ho afirma un informe de la Comissió Europea

3. EL RISC DE POBRESA INFANTIL S’HA INCREMENTAT EN 8,8 PUNTS RESPECTE 2008

Tots els indicadors existents mostren un important increment de la pobresa infantil des de l’inici de la crisi. D’acord amb les dades de l’IDESCAT la taxa de risc de pobresa infantil va ser del 26,4% l’any 2011, 8,8 punts més que la de l’any 2008.

4. L’ESTAT ESPANYOL ÉS EL PAÍS AMB MÉS DESIGUALTAT DE L’EUROZONA

L’anomenat coeficient de GINI serveix per a mesurar el grau de desigualtat d’un país. Pren valors de 0 a 100, on 0 és màxima igualtat i 100 màxima desigualtat. L’estat espanyol es troba actualment al 34, la dada més alta des de que es recullen registres (l’any 2000). La dada només és superada per Letònia, que obté un 35,2. 

5. 13,7% MENORS DE 18 ANYS EN LLARS AMB NIVELL DE POBRESA ALTA

L’alt nivell de pobresa fa referència als infants que viuen en una llar amb uns ingressos per sota del 40% de la mediana. L’any 2010 els infants en aquesta situació representaven el 13,7% del total. La dada s’ha incrementat en més de 4 punts percentuals des de 2008 i és el més elevat de la Unió Europea després de Romania i Bulgària. (Estudi UNICEF)

6. 714.000 FAMÍLIES AMB NENS I TOTS ELS ADULTS A L’ATUR

Un dels grans problemes són aquelles famílies amb nens i amb tots els seus membres a l’atur. L’any 2007 hi havia 324.000 llars en aquesta situació, una dada que ha arribat a 714.000 llars el 2010, produint-se un increment d’un 120%. (Estudi UNICEF)

7. A CADA NEN LI CORRESPONEN 15.570€ DE DEUTE PÚBLIC

Segons UNICEF gran part del deute públic de l’estat espanyol constitueix una “hipoteca social” que els adults estan traslladant als infants.

8. A TERRASSA L’AJUNTAMENT I LA GENERALITAT NO FACLITEN XIFRES OFICIALS

NOMÉS TENIM  LES XIFRES QUE DONA LA ONG CÁRITAS,  QUAN FA PÚBLIC  EN UN INFORME SEU, QUE A LA DIÓCESIS DE TERRASSA, HA TINGUT QUE FER UN GRAN  ESFORÇ  DURANT ELS ÚLTIMS MESOS AMB UN INCREMENT DEL 12,3 % DE LAS PERSONES USUÀRIES RESPECTO  L’ANY ANTERIOR.

DURANT EL 2013 VAN ATENDRE A MÉS DE 70.000 PERSONES A TERRASSA. I A MÉS DE 300.000 PERSONES DES DEL 2009.

A la província de Barcelona, segons un informe de FEDAIA de 2013, hi havia un 24% de pobresa infantil.

COM ES MANIFESTA LA POBRESA ENTRE ELS INFANTS, JOVES I ADOLESCENTS?

• Malnutrició i desnutrició
• Mancances de vestuari i de material escolar
• Mancances higièniques i d'espais propis
• Problemes de salut mental
• Problemes de visió i falta d'higiene bucodental
• Problemes de creixement
• Dificultats d’aprenentatge, baix rendiment, absentisme escolar
• Major risc de fracàs escolar i abandó
• Problemes d'accés a programes de reforç escolar i de formació pre-laboral
• Dificultats d'accés a activitats lúdiques i esportives
• Menys possibilitats per a accedir a les noves tecnologies
• Dificultats per a accedir al món laboral
• Problemes d'emancipació
• Problemes de relació amb l'entorn

COM ES MANIFESTA LA POBRESA ENTRE LES FAMÍLIES?

• Problemes per a accedir a una dieta equilibrada
• Dificultats d'accés a un habitatge digne
• Atur crònic i precarietat laboral
• Dificultats dels pares per a donar suport als seus fills en la formació acadèmica
• Dificultats d’accés a prestacions de salut no garantides
• Falta de recursos per a adquirir articles de primera necessitat.
• Problemes d'accés a activitats lúdiques en família
• Més estrès i malalties mentals
• Majors problemes de desestructuració familiar

QUINES SITUACIONS S’HAN AGREUJAT AMB LA CRISI?

• Més infants que passen fam.
• Famílies sense llar
• Habitatges que no compten amb els serveis bàsics o que són insalubres
• Famílies que subsisteixen amb la renda mínima d'inserció (PIRMI) o sense cap prestació
• Greu augment de l'atur i de la precarietat laboral
• Augment dels problemes de desestructuració familiar
• Escassetat de recursos en les escoles
• Problemes d'accés a la salut i a l'educació
• Augment de les malalties mentals i psicosomàtiques
• Disminució del pressupost de salut mental i de suport pedagògic
• Menys suport als infants tutelats.

QUINES SON LES CAUSES MÉS IMPORTANTS D’AQUESTA POBRESA INFANTIL? 

1)    La situació econòmica dels nens depèn directament de la situació econòmica dels seus pares. CAL ANALITZAR DONCS LA POBRESA DELS PARES I AIXÒ S’OBLIDA MOLT

2)    Augmenta l’escassetat de recursos, en general. Degut en gran part a l’alt índex d’atur i de la precarietat laboral. Situació que s’accentua als països del Sud d’Europa on l’Economia està més malmesa.

3)    Cal situar al punt de mira, les diferents reformes laborals ( PP-PSOE), que s’han realitzar durant els últims anys i que han provocat la disminució dels salaris i l’augment de la precarietat laboral (contractes escombraria)( flexiseguretat).

4)    El PIB de l’estat espanyol s’ha disminuït en un 3%, a l’hora que les grans fortunes augmenten (desigualtats molt severes)

5)    Espanya i Catalunya tenen els pressupostos més baixos de la Unió Europea  (UE-15) en quan a despesa social per habitant (escoles per infants, serveis domiciliaris, habitatge social, programes de prevenció de l’exclusió social, prestacions, programes d’integració formació...)

6)    La gran dificultat de les dones i els joves de poder accedir al mercat laboral, afecta molt directament a la pobresa de les famílies

7)    A l’estat espanyol només hi ha un treballador de cada 10 treballant en serveis públics de l’estat del benestar ( a Suècia en tenen un per cada 4). Això ajudaria a eliminar l’atur i el benestar de les famílies

8)    Impacte directe de la manca de permisos de paternitat i maternitat en la pobresa infantil ( A Suècia el pare i la mare poden agafar un any de permís per cuidar els seus fills, cobrant el 80% del salari..). Aquí no es desenvolupa aquesta oportunitat..

QUE CAL FER PER ERRADICAR AQUESTA POBRESA INFANTIL?

L’article 3.1 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant estableix: “En totes les accions que concerneixen l’infant [...] la consideració principal ha de ser l’interès primordial de l’infant”. Ja la Declaració sobre els drets de l’infant de 1959 deia que “l’infant ha de gaudir d’una protecció especial i de les oportunitats per al seu desenvolupament [...], i aquesta consideració de l’interès superior de l’infant ha de ser la primordial”.

  

Les propostes que s’exposen a continuació pretenen situar l’infant en el centre de la planificació i la implantació de polítiques públiques, i proposar mesures perquè les adoptin els poders públics  ( LES NOSTRES ADMINISTRACIONS SIGUIN LA LOCAL, L’AUTONÒMICA O L’ESTATAL), amb la finalitat d’eradicar la pobresa infantil.

Per tant és urgent assegurar que no es vulnerin més i s’asseguri el compliment dels següents drets dels infants:

1)    Dret a un nivell de vida adequat

2)    Dret a l’educació

3)    Dret al lleure

4)    Dret a l’habitatge

5)    Dret a la salut

MESURES CONCRETES ( com les que demanava el Síndic de Greuges de Catalunya en el seu Informe:

• Increment de la despesa social en polítiques adreçades a la infància
• Desenvolupament d’una renda de suficiència econòmica garantida per als Infants (L’article 24.3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya de l’any 2006)
•  Configuració d’un sistema integrat de prestacions econòmiques per combatre la pobresa infantil
• Disseny de plans integrals contra la pobresa infantil

1.    En matèria d’ensenyament

2.    En matèria de lleure educatiu

3.    En matèria de suport a les famílies en la criança dels fills i de conciliació de la vida laboral i familiar

4.    En matèria de protecció de la infància

5.    En matèria de salut

6.    En matèria residencial

7.    En matèria de participació política

QUE DEMANEM A L'AJUNTAMENT DE TERRASSA ?

Cal destacar la importància que aquests plans integrals incorporin estratègies d’intervenció primerenca, però també d’acompanyament dels infants en situació de pobresa al llarg del seu cicle vital, i també que desenvolupin actuacions amb un fort caràcter preventiu.

No n’hi ha prou amb mesures aïllades (aules obertes a l’estiu, bancs d’aliments o ajudes puntuals de mecenes esportius o d’altres), cal que defineixin amb precisió les competències en matèria de prevenció de situacions de pobresa infantil, amb la concreció de les funcions i de les institucions que les han de portar a terme i amb l’establiment del tipus de serveis o de programes adequats per complementar les funcions parentals de les famílies.

Que facin una reserva pressupostària suficient per complir la funció preventiva en la intervenció social: de prevenció primària i secundària des de les administracions locals. ( a Terrassa hi ha moltes economies privilegiades i empreses molt poderoses i per tant, és l’hora de redistribuir la riquesa..)

I, en darrer terme, també cal destacar la importància que aquests plans integrals desenvolupin estratègies per promoure la coordinació entre els diferents agents socials implicats, públics i privats, en la lluita contra la pobresa infantil. El foment del treball en xarxa entre serveis socials, educatius, sanitaris, etc. o la vertebració del teixit associatiu del territori i la implicació en la formulació i la implantació de polítiques, per exemple, són fonamentals per combatre la pobresa infantil en els diferents territoris.

Observatori dels Drets Socials de Terrassa

20 de novembre de 2014