miércoles, 30 de diciembre de 2015

TALLER DE LECTURES LLIBERTÀRIES 2016: HAKIM BEY, MURRAY BOOKCHIN, TAKIS FOTOPOULOS, TIQQUN / EL COMITÉ INVISIBLE I COLIN WARD


Benvolguts i benvolgudes, us recordem que aquest 2016 teniu la possibilitat de participar en el 
Taller de lectures llibertàries
 seguint la línia d'anteriors cicles com 

La inscripció és gratuita
(i ens agradaria que us inscriviu 
per així fer-vos arribar textos 
dels pensadors proposats)

gtterrassacultura@gmail.com


* * *

 Taller de lectures llibertàries


Dimarts 19 de gener de 2016, a les 19:00h
«Hakim Bey», a càrrec de Josep Maria Casasús

Dimarts 26 de gener de 2016, a les 19:00h
«Murray Bookchin», a càrrec d'Àlex Alfaro Blanco

Dimarts 2 de febrer de 2016, a les 19:00h
«Takis Fotopoulos», a càrrec del Grup de Reflexió per a l'Autonomia

Dimarts 9 de febrer de 2016, a les 19:00h 
«Tiqqun / El Comité Invisible», a càrrec de Josep Maria Casasús i Joan Tiqqun

Dimarts 16 de febrer de 2016, a les 19:00h
«Colin Ward», a càrrec de Jordi Martí Font


Amics de les Arts i Joventuts Musicals
Carrer de Sant Pere, 46, primera planta - Terrassa


* * *

Hakim Bey és el pseudònim de Peter Lamborn Wilson (Nova York, 1945), un escriptor, assagista i poeta nord-americà que es descriu a si mateix com "anarquista ontològic" i místic sufí. A la fi dels anys 60 visita el Marroc, l'Índia i Iran, on va viure fins a 1979. Hakim Bey ha estudiat el comportament de societats secretes xineses, els hackers i els pirates utopistes, i els costums i els teatres rituals dels xamans, la música "màgica" dels pobles primitius, l'art i l'economia del paleolític. 

Es va fer famós el 1990 amb la seva obra Zona temporalment autònoma. Se l'associa amb el situacionisme i les tendències anarquistes de post-esquerra i anarcoindividualistes, tot i que també se sap que té molta simpatia cap a la Industrial Workers of the World (organització sindicalista revolucionària).

Els textos de Hakim Bey es caracteritzen per tractar de reactualitzar formes i conceptes de realitats socials de diversos llocs del globus en els quals s'expressa una lògica llibertària de relacions humanes. Així mateix, són constants les referències a idees religioses no tradicionals que expressen sentits d'autorealització en formes llibertàries. 

L'anarquisme ontològic és una forma d'encarar la realitat on no es necessiten teories que tanquin en si mateixes, sinó accions que tendeixen a despullar l'home de preconceptes moderns. És un desafiament obert a la societat actual, on el Jo és posat a prova, per veure si és capaç de qüestionar certs comportaments i pensaments que es manifesten mecànicament i que cal rebutjar com totes les convencions de tota societat organitzada entorn a il·lusions.

Murray Bookchin (Nova York, 1921 - Burlington, EUA, 2006). Historiador, professor universitari, investigador, ideòleg i activista ecologista nord-americà, fundador de l'ecologia social (ecoanarquisme) i un dels pioners del moviment ecologista. Va ser  autor d'una extensa col·lecció de llibres sobre història, política, filosofia, assumptes urbanístics i ecologia. Ideològicament Bookchin va evolucionar des d'un marxisme tradicional cap al socialisme llibertari, en la tradició anarquista de Kropotkin.

La seva integració de les tradicions descentralitzadores, no jeràrquiques i populars, amb l'ecologia, des de la perspectiva filosòfica llibertària, en els anys 50 i 60 del segle XX, massa innovadora en aquells temps, ha penetrat posteriorment en la consciència dels nostres temps. 

Una de les seves propostes més recents va ser el que va anomenar municipalisme llibertari, basada en la recuperació de les assemblees populars i la democràcia directa a nivell municipal, de veïnatge i de barri. Per evitar que això conduís  a les ciutats  a una mena de provincianisme, va proposar un confederalisme cívic i, també, una economia municipalitzada, per oposició al sistema capitalista i a l'economia estatitzada marxista.

Takis Fotopoulos (Illa de Quios, Grècia, 1940). És un filòsof polític, economista i activista social; fundador del projecte i el moviment per a una "democràcia inclusiva", que representa una síntesi de la democràcia clàssica i el socialisme llibertari juntament amb les corrent radicals en els nous moviments socials (ecologistes, feministes etc.). 

El punt de partida del treball de Fotopoulos és que el món s'enfronta a una crisi multidimensional (econòmica, ecològica, social, cultural i política), causada per la concentració de poder en mans de diverses elits, com a resultat de l'establiment, des de fa dos segles, del sistema de l'economia de mercat, la "democràcia" representativa i les formes relacionades d'estructures jeràrquiques. Caldrà crear doncs la creació les condicions per a la distribució igualitària del poder entre tota la ciutadania. Fotopoulos proposa estratègies que impliquen la creació d'estructures econòmiques, polítiques i socials que assegurin la democràcia directa, la democràcia econòmica, la democràcia ecològica i la democràcia en l'àmbit social. 

Tiqqun és el nom d'una publicació francesa sobre filosofia, fundada el 1991 amb la finalitat de "recrear les condicions d'una altra comunitat". La posició de Tiqqun es concretava en una doble secessió: en primer lloc, secessió del procés d'explotació social (el món de la mercaderia autoritària o imperi); i després, secessió de tota l'esterilitat que es deriva d'una simple oposició a l'imperi, fins i tot de l'extra-parlamentària, secessió doncs de l'esquerra. 

El Comitè Invisible és una tendència relacionada amb els anònims redactors de Tiqqun i seguida per una constel·lació difusa de grups, xarxes i persones que han triat una posició subversiva basada en la formació de comunes, o grups d'afinitat, en una xarxa de treball secreta que construirà les seves forces fora de la política convencional, i actuarà en moments de crisi política, social o ambiental per impulsar una revolució anticapitalista. La insurrecció imaginada pel Comitè Invisible girarà al voltant de "l'apropiació local del poder per la gent, el bloqueig físic de l'economia i l'anulació de les forces repressives".

Colin Ward (Regne Unit, 1924-2010). Entre 1961-1970, Colin Ward va editar Anarchy, segurament la revista teòrica anarquista més interessant de les publicades al Regne Unit. A través de la revista, Colin va madurar les idees que culminarien en el seu llibre Anarchy in action (1973). "Anarquia", per a Colin Ward, és simplement qualsevol espai social en què les tècniques de mutualitat i solidaritat predominen, qualsevol espai social en el qual la gent entra (i surt) lliurement i on es relacionen com a iguals per fer alguna cosa creativa, resoldre un problema, satisfer una necessitat o només gaudir de la creativitat en si mateixa.

Ward va defensar la teoria de l'ordre espontani, segons la qual, donada una necessitat comú, un conjunt de persones desenvoluparà, per assaig i error, per improvisació i experimentació, un ordre a partir d'una situació concreta, ordre que resultarà més durador i més proper a les seves necessitats que el que pugui proposar qualsevol autoritat externa. 





No hay comentarios:

Publicar un comentario