POLICIA ANTIDEMOCRÀTICA A TERRASSA?

Els temps estan canviant... com deia una cançó famosa, i no per bé, precisament. La moviola del temps sembla engrescada a caminar cap enrere, de forma inaturable. A l’Estat Espanyol estem assistint, de forma, excessivament passiva, a una sèrie d’esdeveniments, socials, econòmics i polítics que ens retornen a les èpoques més negres de la Història d’aquesta «pell de brau», com si res hagués canviat. Potser és que, realment, no ha canviat tan com ens havien fet creure? No ho sé...!

I és que no paren de sortir, dia sí i dia també, noticies lamentables, d’aquelles que entristeixen profundament, l’anima de qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat. Entre aquestes destaquen les continues actuacions «irregulars» o «inexplicables», dels diferents cossos de policia que al llarg de la història s’han anat creant en aquest estat (i que no són poques, per cert). L’actuació d’aquesta institució uniformada i armada —de tan difícil «justificació» i de naturalesa difícil de «raonar» en una societat mitjanament sana, lliure, madura, racional i amb una distribució equitativa i justa de la riquesa— continua sent contradictòria.

Si no ho veieu així, mireu que ens succeeix, per exemple, a Terrassa, una ciutat on,  aparentment, no passa mai res de conflictiu, o al menys això es el que ens volen fer veure. Però clar, al final i quan la gota ja ha vessat el vas, des de fa massa temps, cal que, algú, cridi ben fort: PROU!!!

Perquè els fets ocorreguts durant la nit del dissabte de la Fira Modernista a la seu de Centre Social de l’Ateneu Candela, no poden ser silenciats ni oblidats sense una mínima reflexió seguida d’una contundent resposta. No és normal que una festa organitzada precisament en el context de la nostra Fira Modernista acabi amb el lamentable resultat, d’una càrrega violenta i desproporcionada de unes determinades patrulles, números o plaques de la Policia Municipal que havien accedit de forma provocativa dins la seu d’un dels moviments socials alternatius terrassencs que treballen des de ja fa molts anys per una societat millor. I amb el balanç de 3 detinguts i 7 ferits de diversa consideració, cap d’ells policia. Realment, posa la pell de gallina veure els morats i cops rebuts per alguns dels assistents a la festa, sense tenir a hores d’ara, una explicació oficial, mínimament racional, del que havia passat perquè uns ciutadans rebessin aquest tracte tan inhumà...

Ja són masses els actes impunes que marquen la trajectòria d’un cos policial que teòricament hauria de desenvolupar un altre paper ben diferent... Només per fer un recordatori ràpid dels casos més importants d’impunitat ocorreguts  durant els últims anys:

Any 2006. Agressions a membres de l'Assemblea d'okupes després d'una concentració pro-presos quan tornaven al CSO La Resposta (C/Sant Isidre).

Any 2007. Afer Mònica. Els fets es produïren la matinada del 12 de maig del 2007, quan una noia membre del col·lectiu Acció Autònoma i dels moviments socials de Terrassa, que sortia d’un kasal okupat del barri del centre, va ser detinguda per membres del GIE de la policial municipal. Dos policies municipals de Terrassa, membres de la secció antidisturbis anomenada GIE (Grup d’Intervenció Especial), han estat finalment acusats d’un delicte de tortures i subsidiàriament, d’un delicte contra la integritat moral i d’una falta de lesions. El judici es farà el proper 4 de juliol, 6 anys després.

Any 2009. Afer Jonathan. La nit del 15 de setembre de 2009 Jonathan va ser ingressat a la Mútua de Terrassa després que una dotació de la Policia Municipal de Terrassa avisés una ambulància afirmant que el jove anava borratxo, però dues veïnes que havien presenciat l'incident des del balcó de casa seva van explicar una altra versió: la víctima va caure a terra a causa d’un fort cop que va rebre d’un dels agents. A les poques hores Jonathan va morir a l’Hospital Mútua de Terrassa. A l’autor del cop a Jonathan se l’acusa d’haver comès un delicte de lesions en concurs amb un delicte d’homicidi imprudent greu i se li demanen un total de quatre anys de presó. Als altres tres policies municipals que eren al lloc dels fets, se’ls acusa d’omissió de perseguir determinats delictes en concurs amb un delicte d’homicidi imprudent. Encara sense judici 3 anys i mig després.

Any 2011. Desallotjament de la segona acampada del moviment 15M, de nit i amb agressions múltiples, l’11 de novembre.

Any 2013. Afer Ateneu Candela.

Que quedi clar que amb aquest article no vull posar a dins del mateix sac a totes les dones i homes que treballen en aquest cos, perquè no seria just. Com a tot col·lectiu humà, hi ha actuacions correctes i n’hi ha d’altres d’intolerables, hi ha persones de bona fe i n’hi ha d’altres que utilitzen l’uniforme per motius que no tenen res a veure ni amb els valors humans ni amb els objectius d’una societat realment democràtica.

És per això que em dirigeixo als màxims responsables tan a nivell del mateix cos de la policia municipal, com als responsables polítics, començant pel mateix alcalde, per dir-los:

Podem seguir mantenint un cos de la Policia Municipal que, com a mínim, tolera aquestes actuacions indiscriminades, fora de qualsevol criteri humanament intel·ligent i per descomptat vulneradores dels més elementals i fonamentals drets humans?

Quin model, i quina  policia necessita una ciutat avançada del segle XXI, en el camí de construcció cap a una societat més justa, més rica, més equilibrada, més culta i més lliure? Una POLICIA REPRESSIVA? PROU IMPUNITAT, SI US PLAU!

Aquest és un avis, abans de que sigui massa tard... (encara que pel Jonathan, ja ho ha estat, malauradament).

I encara hauria de parlar d’altres cossos policials, com els que treuen ulls a cops de pilota de goma, dels quals hi ha molt a dir també. Continuarem...

Joan Tamayo Sala

Advocat, Membre de la Comissió de Defensa

dels Drets Humans del Col·legi d’Advocats i Activista Social

Terrassa, 19 de maig de 2013