11-S: INDEPENDENCIA SÍ, PERÒ REAL!

Cal un moment llarg de reflexió, abans d’entrar en la retòrica política que s’ha instal·lat al nostre país, Catalunya, on el que està de moda, es parlar de que cal d’Independència política de Catalunya, sense més, i caient, una vegada més, en la superficial i interessada dialèctica d’uns partits polítics institucionals que només viuen d’això de pervertir el llenguatge i d’obviar el veritable debat polític de les idees i del drets.

Com podem parlar d’Independència política sense parlar abans de la nostra «democràcia formal» que no és realment democràcia, i molt menys «democràcia directa». O es que ens oblidem del que passa, per exemple, quan un grup de ciutadans intenta fer un referèndum ciutadà pel dret a decidir, o per salvar la sanitat pública, o per incidir en qualsevol decisió política important?

En quin lloc queda la legalitat quan no hi tenen cabuda les iniciatives populars de democràcia directa?

Com podem caure a la trampa de reduir la Independència d’un poble, només al fet jurídic i al de la pràctica d’una democràcia segrestada, com la que vivim en aquesta Europa occidental (UE), sotmesa als capricis de les multinacionals i dels banquers que ens governen. Tingueu clar que, per molt que ens diguem independents, mai no seriem lliures. Perquè avui a la Unió Europea tenir estat propi no és garantia de res, més que de tenir-ne. Els Estats propis no són independents sinó pures colònies, que en un moment o altre, hauran de sortir, en aquest cas, el Sr. Artur Mas, des del balcó de la Generalitat i pronunciar, en to transcendent —tal com ho va fer, en el seu dia, el titella Rajoy—, la frase beneïda: «No podem triar....», i, puf!, tornem al mateix forat on som ara.

La Catalunya Independent —o els Països Catalans independents que alguns volem— no pot partir d'apriorismes autoritaris com poden ser la Unió Europea, ni de l'esquarterament del país, ni de la seva venda als interessos de la gran banca (aquí CaixaBank,....) o de la no tan gran burgesia que «fomenta el treball» i vol dir que viu del nostre treball, sinó de la llibertat total de decisió, del camí cap a la llibertat que suposa la independència i la solidaritat internacional i de classe, de la descolonització mental i la construcció de la igualtat econòmica de les persones, començant pels qui darrere de les seves ulleres de sol, amaguen els seus objectius gangsterils que es resumeixen ens aquest «No podem triar». Sí que podem triar i és el que estem fent de fa dies ja. I que ho tinguin clar, que no deixarem de fer-ho!!!

Per mi no és tan important la possible proclamació d’Independència que faci el Principat de Catalunya com que, a cada una de les nostres comarques hi hagi gent que es repròpia de la seva vida, exercint el dret d’autodeterminació en tots els àmbits vitals, des de l’alimentació fins a la salut, des del treball fins a l’oci, des de la llengua fins a la participació social. És en aquest procés que crec, un procés que converteix els cossos de les persones en voluntat de ser i en què el fet nacional (basat en l’àmbit cultural i lingüístic però sense renunciar a cap dels altres) esdevé pal de paller, motor inexcusable de transformació.

Si aconseguim que aquest procés de reapropiació simbòlica i real, per part de la societat de la nació, si aconseguim que aquesta lluita constant per ser, sense haver de demanar permís, s’estengui com ho fa l’oli que amara un paper, tingueu clar que el procés d’alliberament nacional serà a tocar dels dits en no res, alhora que no anirà sol, és clar, sinó que ens alliberarà a totes i tots els qui hi participem en cada una de els facetes de la nostra vida en què patim vexacions, opressions

És l’hora de triar. O ens fem grans del tot o deixem que els grans triïn per nosaltres i ens marquin camins massa trillats ja per refer-los, pensant que ens alliberaran de res ni de ningú. Per tant, re apropiem-nos de la nostra vida, fem-ho en llibertat i amb alegria i autodeterminem-nos, de Perpinyà a Alacant i de Fraga fins a Maó, en totes les facetes de la nostra vida. Per la llibertat dels Països Catalans i de les persones que hi vivim i hi viuran! Igualtat, llibertat, justícia!

Joan Tamayo Sala