Entrevista de Michael S. Wilson a The Modern Success (agost de 2013).
Tothom
sap quina cara fan. Duen botes de cuir. Potser unes quantes cadenes. Gavardines
d’estil militar. S’estan a l’aguait en carrerons foscos amb bombes perfectament
esfèriques. A molts els agrada eriçonar-se els cabells, o afaitar-se un cantó
del cap, o lluir alguna mena d’aparença estrambòtica. Ja sabeu el que vull dir.
Tothom ho sap.
Aquest és l'aspecte d'un anarquista.
Però
l’home amb qui parlo avui —encara que per conferència a internet— estic força
segur que no s’afaita el cap. No és pas un mohawk,
que jo sàpiga. No porta bombes. I encara menys en cap carreró fosc amb una
gavardina d’estil militar. De fet, quan era jove solia dur una camisa de màniga curta i corbata i unes ulleres d’aquelles amb la muntura com la de Buddy
Holly. I les poques vegades que vaig poder sentir-lo parlar en persona,
semblava molt... normal. D’una manera gairebé desconcertant. Semblava més un
Clark Kent, amb el seu fer bondadós, que no pas un superman, tan aspre. La seva
manera de parlar fa pensar en un hipnotitzador professional; canvia molt poc de
ritme i de to, si no és, en tot cas, per fer una observació satírica, però
llavors fa servir la pausa, no la inflexió. Els seus pensaments sovint li fugen
cap a àmbits contingents —però importants o de valor descriptiu— i després
tornen a lloc. De vegades per seguir les seves paraules s’han de fer servir
totes les cèl·lules del cervell, perquè hi abunden les arrencades, les pauses,
els retrocessos, les repeticions i les referències internes. I em sembla que no
pas per falta de confiança, sinó perquè li vénen al cap totes les idees alhora.
Si
Noam Chomsky no us sona de res, no sou els únics. No apareix gairebé mai als
mitjans principals, per tot de raons que quedaran clares a mesura que avanci
l’entrevista. Però en canvi la seva altura intel·lectual és innegable.
The New Yorker
ha dit de Chomsky que «és una de les ments més grans del segle XX», mentre que
el New York Times considera que «és
demostrablement l’intel·lectual viu més important». Però atenent l’abast, la
influència o la novetat de les seves idees, molta gent defensa que Chomsky és,
de fet, una de les ments més grans de la història de la nostra espècie. No hi
ha gairebé cap esfera del coneixement humà que no hagi abordat d’alguna manera
amb el seu pensament. En els últims cinquanta anys, des dels anys 60, les
repercussions de la seva obra han fet trontollar els fonaments de la ciència
del coneixement, de l’epistemologia, dels estudis de la comunicació, la
psicobiologia, la informàtica (entre molts altres àmbits). Juntament amb Marx i
Shakespeare, està situat entre els deu autors més citats de la història. (Matt
Kenard, Financial Times.)
