El diumenge 13 d'octubre de 2013 s'ha presentat a Montjuïc l’acte que
donava per acabada la primera fase de l’anomenat Procés Constituent, després
d’haver-se presentat a més de 90 municipis catalans i de comptar amb més de
45.000 adherits. Aquest moviment encapçalat i dinamitzat, entre moltes altres
persones, pel company i amic Arcadi Oliveres i per la doctora Teresa Forcades
ha obert entre la gent d’aquest singular país una esperança, com feia molt de
temps no vivíem. Després del sobtat i il·lusionant 15M, moltes persones estàvem
esperant que aquella meravellosa flor de primavera, que va esclatar fa més de 2
anys a les places i carrers d’arreu, donés els fruits necessaris. Doncs bé...
ja tenim un, i no serà l’únic, n’estic segur. Això només acaba de començar, ja
que aquest maleït i depredador sistema anomenat capitalisme ha tocat
sostre amb la seva cobdícia cruel, la seva incompetència destructiva i la seva violència
estructural.
La gent, la gran majoria (el 99%) no vol que es segueixin
vulnerant de forma impune els seus Drets Socials fonamentals (treball,
habitatge, educació, sanitat, dignitat...) i els Drets Humans en general. Només
perquè l’1%, pugui viure a costa d’ells augmentant la seva riquesa i el seu
poder, dia a dia i de forma escandalosa.
Moviments tan íntegres i exemplars com la PAH o les
marees de l’ensenyament i de la sanitat, són un exemple, d’aquesta revolta que
és comença a gestar. La pròpia cadena humana, la Via Catalana per la Independència
del passat 11 de setembre, ha estat un èxit en part també perquè la gent està
fart i té ganes de que, d’una vegada per a totes, és construeixi una DEMOCRÀCIA
REAL, I PARTICIPATIVA, on el poder polític passi de les mans dels de sempre (màfies
econòmiques, partits polítics, etc.) a mans del poble, de la gent…
En aquest sentit, aprofito per reivindicar UNA CADENA HUMANA PELS DRETS SOCIALS, però no d’un dia només i deixar que la
foto la manipuli qualsevol poder, el d’aquí o el d’allà... no! UNA CADENA
HUMANA DEL DIA A DIA, QUE UNEIXI A LA GENT DE FORMA SOLIDÀRIA I COOPERATIVA EN
LA SEVA LLUITA QUOTIDIANA PER UNA JUSTICIA SOCIAL REAL. Qui s’apunta?
El repte no és fàcil, hi ha molta feina per fer si es
vol donar la volta a una realitat que podríem dir que és sosté sobre quatre columnes
que cal enderrocar:
- La crisi econòmica, no prevista pels manuals de economia, no resolta pels suposats experts i a vegades interessats, i cada cop més dura per a més gent.
- La crisi ètica, que acompanya a la econòmica. La cobdícia i la irresponsabilitat que hi ha a la seva arrel. El despotisme amb què es fa pagar a la majoria pel deliri d’una poderosa minoria (l’oligarquia financera i els seus servidors polítics) i que segueix augmentant el seus privilegis.
- La crisi ecològica, seguim malbaratant la base vital que ens sosté, amb conseqüències que ja són tràgiques per a moltes espècies i ecosistemes i per a moltes comunitats humanes, amb un creixent risc pel conjunt del planeta.
- La crisi del saber, el coneixement i l’educació, dels nostres models de coneixement, cada vegada més allunyats de la realitat que preteníem explicar. Hem passat d’un pensament creatiu, pedagògic, constructiu i creatiu a un pensament tecnocràtic, alienant i alienat, al qual l’educació en els valors humans, bàsics per a un equilibri sa entre naturalesa i esser humà, ha desaparegut…
El Procés Constituent
ha començat molt bé, engrescant a molta gent per assemblees de pobles, barris i
ciutats; donant protagonisme a la gent i obrint la possibilitat de construir un
projecte nou, lliure i net d’una tecnocràcia bruta a la qual, en general, partits
polítics, institucions pseudo-democràtiques
i administracions continuen enrocant-se rere de velles estructures de
poder, aviciades per interessos poc clars i massa egoistes, de simple
perpetuació del mateix sistema, simplement rentant-li la cara i prou.
Les dones i els
homes que han començat a treballar i a construir aquesta nova
alternativa..hauran de fer un esforç molt gran i un salt qualitatiu generós per
no caure en errors, ni en velles i conegudes actuacions humanes
autodestructives, i a la vegada tenir molt clar que cal sumar, i unir,
recursos, esforços i forces, d’homes i dones d’arreu, fins i tot de gent que
fins ara està treballant per l’actual sistema, però que te la sensibilitat i la
honestedat suficient per saber que cal abandonar una realitat fictícia i
manipulada.
Ha estat un bon
cop d’efecte i de força posar al capdavant dues persones d’una honestedat, ètica
i intel·ligència a prova de tot, com són l’Arcadi Oliveres —que dir d’aquest
gran lluitador i gran savi— i la doctora Teresa Forcades, un veritable fenomen
mediàtic i comunicatiu un descobriment que a molts ens ha ajudat a obrir els
ulls i veure que tothom es necessari, vingui d’on vingui, sigui com sigui,
sàpiga el que sàpiga, cregui amb qui cregui, però que, això sí, tingui la
sensibilitat de sentir i de saber que cal lluitar ara, i sempre per a què el
ser humà no li sigui usurpada la seva dignitat. El capitalisme —amb noms i
cognoms, que cal esbombar i fer públics ja!— ho està fent dia sí i dia també.
ATUREM EL CAPITALISME. ENTRE TOTES PODEM…
BENVINGUT EL PROCÉS
CONSTITUENT!
Joan Tamayo Sala
Advocat - Activista
Membre Comissió
Defensa Drets Humans del Col·legi Advocats de Terrassa
Membre de
l’Observatori dels Drets Socials
No hay comentarios:
Publicar un comentario