LA PAH I LA LLUITA PEL DRET HUMÀ A UN HABITATGE DIGNE

Des de l’any 2009 la PAH ( la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca), un moviment social transformador que està fent historia, està donant exemple, dia  a dia, de que SÍ ES POT canviar la societat si ens ho proposem TOTS I TOTES JUNTES, SENSE DIVISIONS, NI FISSURES, denunciant que les execucions hipotecàries massives, violen el dret a la defensa i el dret a la tutela judicial efectiva, i suposen la violació sistemàtica dels Drets Humans; que els desallotjaments forçosos, sense cap alternativa habitacional i les condemnes  a deutes perpetues, són violacions flagrants de les obligacions internacionals  que te el Regne d’Espanya  en matèria de Drets Humans.

Mitjançant processos d’autoorganització de les persones afectades i el desenvolupament de dinàmiques de solidaritat, recolzament mutu i lluita col·lectiva, la PAH  articula de forma pràctica la defensa dels Drets Humans, aturant centenars de desnonaments, aconseguint milers de dacions en pagament i lloguers socials

Aquesta lluita exemplar dels considerats més «febles» que ho han perdut tot, menys la dignitat, a mans d’un sistema financer criminal, està aconseguint el trencament del silenci que ha volgut imposar el poder.

Mentre està passant tot això, aquests poders de l’Estat (Govern espanyol, Govern català, Parlaments, Senat, Defensora del Poble, Fiscalia i fins i tot el Tribunals Constitucional) incompleixen , sistemàticament, totes les seves obligacions en matèria de Drets Humans.

Encara ja masses tribunals, que apliquen de forma cega i insensible el formalisme legal, como si és tractés d’una màquina infernal, destructora de persones. Despatxen, centenars de milers d’execucions hipotecaries sense tenir en compte el Dret a la Defensa i a una Tutela Judicial Efectiva i sense respectar la jerarquia superior que conforma la normativa comunitària de consumidors afectats i afectades, simplement aplicant el principi absolutista  de  «Primer t’executo i després discutim...» protegint de forma arbitrària els interessos unilaterals de la patronal bancària.

El 14 de març del 2013, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Cas AZIZ), resol que el procediment d’execució hipotecària a Espanya no conté un control jurisdiccional, en quan a l’apreciació d’ofici per part dels jutges, de clàusules abusives, ni cap recurs pel deutor executat. Això suposa la violació del Dret de Tutela Judicial Efectiva i el Dret a Defensa.

La PAH aconsegueix 1.400.000 signatures per la ILP que demanava la paralització de tots els desnonaments, dació en pagament retroactiva i lloguer social. El PP, desatén les raons de la ILP al Parlament i aprova en el seu lloc la Llei 1/2013 (la llei de la vergonya). Una llei que viola presumptament drets fonamentals, contemplant la suspensió de desnonaments només en casos de vulnerabilitat extrema (per exemple, en el cas de fills menors de 3 anys, i que passa amb el de 4, 5 o 6 anys...?), refinançament del deute segons els interessos dels bancs i incompliment de nou de la Sentencia del TJUE de 14 de març de 2013.

            

Tenim per tant, en vigor, una llei, elaborada contra la voluntat popular, contra la Normativa Europea de Consum, contra la pròpia Constitució i contra els Drets Humans.

Evidentment, la gent de las PAH no som ni Diputats, ni Senadors, ni Defensors del Poble, ni Govern estatal o autonòmic, únics subjectes legitimats a la Constitució per a poder presentar un Recurs d’ Inconstitucionalitat, però la PAH en planteja un, però molt contundent, (on s’inclouen 6 motius diferents d’inconstitucionalitat), elaborat per juristes que col·laboren en el moviment. I es planteja des d’una societat civil organitzada a qui no  se li permet el dret a poder impugnar, directament una llei, perquè no existeix a l’Estat Espanyol, cap mecanisme de protecció dels Drets Humans.

La PAH com a moviment social d’acció directa , en defensa dels Drets Humans, es va preguntar: hi ha 50 diputats del Congrés, necessaris per presentar el Recurs, que se sentin representants de la societat civil, que s’animin a presentar-lo? Més de 20 diputats van contestar que sí!, però en canvi el PSOE, que al principi, quan va sortir la llei, deia «que no trobaven indicis d’inconstitucionalitat...», al saber que la PAH havia elaborat un recurs, i després de converses, sense èxit, es va decidir a presentar-lo, pel seu compte, en solitari,  evidentment , amb canvis, significatius, sobre l’original, descafeïnant-lo,  apropiant-se descaradament del paper de la societat civil en la seva lluita pel dret a l’habitatge.

Hi ha hagut electoralisme indigne, evidentment, però no tindran «foto». Perquè el que queda clar, es que qui està lluitant amb dignitat contra el Sistema Financer Criminal que vulnera drets humans bàsics es la PAH i que, a més a més,  ho seguirà fent fins a aconseguir que es faci justícia, que es castigui els culpables i que es reparin els danys.

TOT SEMBLA IMPOSSIBLE, FINS QUE  S’ACONSEGUEIX…

Joan Tamayo Sala

Membre de la Comissió de Defensa dels Drets Humans 
del Col·legi d’Advocats i membre de la PAH