NO EN QUEDA RES, NOMÉS UN EPITAFI

Ni l'esquerra està desconcertada ni l'estat de benestar està sota pressió. De fet, no ens enganyem, tant l'esquerra com la seva principal aportació del segle XX, l'estat de benestar, han desaparegut. Han estat vençuts, desacreditats, humiliats i arrossegats pel fang d'una realitat que ja no saben interpretar. Encara que costi expressar-ho amb tanta claredat, ja no en queda res. Només un epitafi.

S'ha tendit a explicar aquesta derrota a partir de disfuncions operatives: polítics aprofitats, funcionaris incompetents i, en general, institucions públiques ineficients. L'actualització de l'estat de benestar implica, consegüentment, afavorir-ne la despolitització, la professionalització i la privatització. Ho estem observant cada dia, però no comparteixo aquesta interpretació. El fracàs de l'esquerra i el col·lapse de l'estat de benestar només s'entén, des del meu punt de vista, observant la transformació en els comportaments i en les actituds morals dominants a les nostres societats.

CANVIAR EL MÓN I NO PRENDRE EL PODER?

Només parlant de tant en tant amb la gent i seguint una mica les notícies, un s'adona que les coses han de canviar, que és impossible seguir amb les dinàmiques suïcides de les darreres dècades. Aquesta percepció està impregnant la societat, de manera que estem construint una mena de consens revolucionari. Tothom té idees en aquest sentit. Els indignats de les places discuteixen alternatives, els experts de les ones radiofòniques ofereixen respostes prêt-à-porter, els savis de l'acadèmia elaboren anàlisis sempre brillantment desfasades, i els catalans emprenyats reparteixen culpes a tort i a dret.

NOTAS DE TRABAJO PARA UNA R-EVOLUCIÓN

Lo que puedo aportar son básicamente unas notas de trabajo al hilo de la acción de estos últimos meses sobre el tipo de lucha que hemos estado construyendo a lo largo de estos años y, a nivel práctico, cómo encarar los problemas que nos estamos encontrando en este momento.

Consideramos que la lucha de la que hemos participado para la defensa de internet y del compartir ha sido crucial para llegar al movimiento del #15M.

Crucial a varios niveles.

Por la madurez que ha creado de forma transversal en la opinión pública, tanto en el defender algo que posee y le quieren arrebatar como es el Internet neutral, como en las formas éticas de relacionarse.

Es evidente que el uso de la red de redes está cambiando la historia de la humanidad. No solamente está permitiendo formas capilares de contrainformación y de autoorganización; no solamente los poderes fácticos están atónitos ante el fin de la univocidad de sus mensajes, de sus monólogos, frente al fin en tiempo real de la impunidad de decisiones para perpetrar su poder y sus propios intereses, sino que la gente —a través de la red y como la red— está acabando dialécticamente con la atomización de las ideas de cambio y con la endogamia de los grupos, estableciendo una nueva ética basada en el reconocimiento de los méritos y habilidades de cada persona, permitiendo su madurez y autonomía y normalizando formas de organización donde el control es descentralizado, el usuario final empoderado, y la distribución de recursos, compartida.

PER QUÈ FINLÀNDIA, DINAMARCA, SUÈCIA I NOVA ZELANDA SÓN ELS ESTATS MENYS CORRUPTES DEL MÓN?

Acudit de Joan J. Guillén

Any rere any, Finlàndia, Dinamarca, Suècia i Nova Zelanda ocupen les millors posicions en l'Índex de la percepció de la corrupció, que publica l'organització Transparència Internacional. Aquests quatre països, doncs, poden ser considerats els menys corruptes del món. Però, a banda l'interès propi de la classificació de l'índex, paga la pena de mirar d'entendre quins factors hi allunyen la corrupció. Per identificar-los, hem pres de referència estudis d'experts en la lluita contra la corrupció i n'hem extret les principals conclusions.

Lleis eficients i robustes

Els països menys corruptes tenen una tradició legislativa forta, que es remunta molts decennis enrere. L'estructura legislativa té una orientació bàsica, acordada i respectada pels partits parlamentaris. Això evita que l'alternança governamental malmeti l'estabilitat de les lleis més significatives contra la corrupció. Per exemple, la primera llei de llibertat de premsa finlandesa és del 1919. I aquest és un dels aspectes fonamentals del rigor democràtic: garantir una bona informació als ciutadans. Un altre exemple de la tradició legal d'aquests països és el principi d'accés públic als documents oficials de Suècia, que data del 1766. Per tant, la continuïtat i la tradició legal a favor de la transparència és un factor fonamental en la lluita contra la corrupció.

ENTREVISTA A JORDI GARCÍA JANÉ

Què és el que t’impulsa a concebre un nou model de societat?
Jo no m’atreviria a parlar de model, tan sols d’esbós de sistema. M’impulsen la necessitat i la possibilitat alhora. Fa anys que, participant en diferents moviments, penso que necessitem crear alternatives factibles al sistema capitalista per tal d’animar a l’acció col·lectiva, orientar les lluites socials i dotar-les de més credibilitat. D’altra banda, vaig tenir la sort de guanyar una beca convocada per Nova i altres organitzacions per proposar models socioeconòmics alternatius i això ha permès que em pugui dedicar durant uns mesos a cristal·litzar, depurar i vertebrar un munt de propostes alternatives que, d’una altra manera, no hauria tingut temps de fer.

Dediques el llibre a Ramón Fernández Durán (1947-2011). Com t’ha influït?

Ramón Fernández Durán va ser un referent per a una generació, la de les lluites contra el Quinto Centenario, l’Europa del capital, la globalització... Em van inspirar molt els seus llibres El movimiento alternativo en Berlín i un clàssic, La explosión del desorden. En la seva obra pòstuma, La quiebra del capitalismo global: 2000-2030, afirma que el capitalisme està en declivi i que, a partir d’ara, poden sorgir capitalismes regionals completament bàrbars, però també societats més lliures, una mena de socialismes ecològics antipatriarcals. De fet, el títol del meu llibre vol ser la continuació optimista de la seva tesi, de manera que plantejo com a hipòtesi la possibilitat que, a partir de 2031, alguns territoris del món s’alliberin del capitalisme i transitin cap a noves societats més democràtiques, lliures i sostenibles.

Quines altres lectures o autores t’han inspirat a l’hora de redactar la proposta?

Autors com André Gorz, Unger, Jorge Riechmann, Raúl Zibechi, Michael Löwy, Tomás Villasante... així com altres propostes de models postcapitalistes: la democràcia econòmica de David Schweickart, l’economia del bé comú de Christian Felber, el decreixement de Serge Latouche i altres, la Parecon de Robin Hahnel i Michael Albert, la democràcia inclusiva de Takis Fotopoulos...