 |
| Acudit de Joan J. Guillén |
Any
rere any, Finlàndia, Dinamarca, Suècia i Nova Zelanda ocupen les millors
posicions en l'Índex de la percepció de la corrupció, que publica
l'organització Transparència Internacional. Aquests quatre països, doncs, poden
ser considerats els menys corruptes del món. Però, a banda l'interès propi de
la classificació de l'índex, paga la pena de mirar d'entendre quins factors hi
allunyen la corrupció. Per identificar-los, hem pres de referència estudis
d'experts en la lluita contra la corrupció i n'hem extret les principals conclusions.
Lleis
eficients i robustes
Els països menys
corruptes tenen una tradició legislativa forta, que es remunta molts decennis
enrere. L'estructura legislativa té una orientació bàsica, acordada i
respectada pels partits parlamentaris. Això evita que l'alternança
governamental malmeti l'estabilitat de les lleis més significatives contra la
corrupció. Per exemple, la primera llei de llibertat de premsa finlandesa és
del 1919. I aquest és un dels aspectes fonamentals del rigor democràtic:
garantir una bona informació als ciutadans. Un altre exemple de la tradició
legal d'aquests països és el principi d'accés públic als documents oficials de
Suècia, que data del 1766. Per tant, la continuïtat i la tradició legal a favor
de la transparència és un factor fonamental en la lluita contra la corrupció.
Les dones
al poder
Alguns estudis
del Banc Mundial demostren la correlació entre la presència femenina als
parlaments i als principals llocs de poder dels estats i els nivells baixos de
corrupció, associats a una cultura de govern transparent. Alguns experts
estableixen un vincle clar entre la igualtat de sexes i la prevenció de la
corrupció. Cal observar com les dones han tingut un paper preeminent en
l'administració pública finlandesa des de fa molts anys. Per exemple, el 1906
Finlàndia va esdevenir el primer país del món de garantir el dret de vot de les
dones i el de ser elegides. De fet, encara ara és el país amb més representació
parlamentària femenina del món.
Poca
desigualtat econòmica
La corrupció
baixa quan els sous d'un país són adequats i les desigualtats d'ingressos són
reduïdes. La lògica que expliquen els experts és la següent: com més alts són
els ingressos, més gran és la satisfacció laboral, i això fa caure la propensió
a acceptar suborns. La reducció de la distància entre nivells salarials fa
disminuir la cobdícia econòmica en el desenvolupament professional, també dels
funcionaris i dels polítics. En el cas dels quatre països menys corruptes del
món, les diferències salarials en les estructures de l'administració pública
són relativament petites. A més, aquesta política de sous adequats és reforçada
per sistemes de fiscalitat progressiva i un sistema de pensions de la seguretat
social anivellador.
Més rics,
menys corruptes
Si hom agafa
l'índex de la percepció de la corrupció i anota els trenta primers estats de la
llista i els trenta darrers, pot comprovar com els dos grups resultants es
corresponen majoritàriament amb els països més rics del món i els més pobres
(en renda per càpita). Se n'infereix que la corrupció i, especialment, la
percepció que en tenen els ciutadans creix en les situacions de pobresa,
vinculada a problemes econòmics i polítics estructurals dels estats.
Administració
amb pocs nivells burocràtics
Un altre factor
que evita la corrupció és una estructura pública àgil i amb pocs nivells
administratius. La simplicitat de les estructures polítiques propicia la
transparència i el control de les decisions per la facilitat d'accés a tots els
nivells polítics i funcionarials. A més, hom considera que un grau generós
d'autonomia municipal també afavoreix el bon govern, perquè facilita la
proximitat i la participació real dels ciutadans. Juntament amb l'estructura
administrativa lleugera, també s'identifica com un factor favorable establir un
sistema col·legiat de presa de decisions a tots els nivells.
Transparència,
supervisió i control
Com apuntàvem més
amunt, un sistema de presa de decisions polítiques transparent és fonamental
per a evitar la corrupció. Els països menys corruptes tenen una política de
transparència i accés a la documentació oficial ben delimitada per les lleis.
Per exemple, Suècia és un dels països més ben situats en l'Índex de pressupost obert. Dinamarca, Finlàndia, Nova Zelanda i Suècia són països que promouen el
màxim accés públic a la informació oficial, a més de la participació dels
ciutadans en el procés d'elaboració del pressupost dels governs.
Alfabetització
completa
Finalment, un
nivell avançat d'alfabetització és un altre agent anticorrupció. Els quatre
països capdavanters en el bon govern tenen uns índexs d'alfabetització que
ronden el 100%. Aquestes bones marques són el fruit d'un esforç ambiciós i
sistemàtic per millorar el sistema educatiu, reflectit en els pressupostos
dedicats a l'ensenyament en aquests països.
Altres factors
Tot amb tot,
aquesta llista de factors que afavoreixen l'absència de corrupció és tan sols
una síntesi dels que són coincidents en els estudis i els informes consultats.
N'hi ha molts més que segurament tindrien un impacte prou evident a casa
nostra. Per exemple, hom considera fonamental de dotar-se d'un bon sistema
electoral que trenqui l'actual partitocràcia, amb llistes obertes i
circumscripcions petites i ben territorialitzades. També s'apunta sovint que
cal renovar de cap a cap el sistema de finançament dels partits.
Pere Cardús i Cardellach
 |
| Acudit d'Alfons López |
No hay comentarios:
Publicar un comentario