EL PROCÉS CONSTITUENT A DEBAT A TERRASSA

D'esquerra a dreta: Joan Maspons, Pep Valenzuela i David Companyon

L’acte de presentació del Procés Constituent (PC) a Terrassa, va congregar al voltant de 600 persones fa dues setmanes, el 14 de juny de 2013. La primera assemblea local del PC a la ciutat, 7 dies més tard, va arreplegar més de 200 persones, aquesta vegada ja per mirar de concretar formes d’organització i propostes de treball. El dimarts 25 de juny, la trobada per constituir les tres primeres comissions de treball (organització, extensió/difusió, continguts), va reunir 70 persones.

Endegada a la nostra ciutat la constitució de l'assemblea local i començant a tenir ja una certa materialitat de facto, calia fer algunes reflexions sobre el procés amb persones que militen i treballen en propostes i projectes que tenen molt a veure.

Per aquest motiu, el Grup d’Opinió d’Amics de les Arts i Cultura 15M Terrassa, havien organitzat per al dimecres 26 de juny la taula rodona Procés Constituent: alternativa o espai comú de l’esquerra?

«Compartim quasi tot que diagnostica i proposa el manifest pel Procés Constituent», van afirmar tant Joan Maspons, de la CUP-Terrassa, com David Companyon, diputat al Parlament al grup ICV-EUiA i membre del Partit Obrer Revolucionari, «però tenir majoria al Parlament no és suficient», va afirmar Joan, i «tenir majoria absoluta no és tenir el poder», va afegirr David, en referència tots dos a l’objectiu proclamat al Manifest de PC d’«articular una candidatura el més àmplia possible per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de defensar la convocatòria d’una Assemblea Constituent per definir quin nou model d’estat i d’ordenació sòcio-econòmica volem».

Per camins similars, els dos companys van negar la possibilitat de bastir una alternativa de canvi radical només amb una visió parlamentària. «Cal una unitat popular, clarament anticapitalista», va defensar Joan, «que sigui paraigües dels moviments populars i socials, els quals així mateix han de tenir la seva pròpia autonomia». Per la seva part, David va assenyalar «la necessitat d’una gran concentració de forces socials i polítiques amb una visió i objectius rupturistes», ja que la «gestió d’allò possible avui (el que vénen fent o intentant fer les versions de la social/lliberaldemocràcia i els sindicats majoritaris) és del tot inviable, perquè de fet estem vivint un procés de desconstitució de la societat democràtica i amb drets que històricament s’havia aconseguit gràcies a les lluites obreres i socials».

A partir d’aquestes propostes i opinions, els dos convidats pel Grup d’Opinió d’Amics de les Arts i el Grup de Cultura 15M - Terrassa van considerar que seria interessant l’encetament d’aquest procés constituent i que pagaria la pena treballar junts: «Ens trobarem, sens dubte».

Preguntats sobre les relacions i possibilitats de l’anomenat Front Cívic promogut a nivell d’Estat per l’exdirigent d’IU i del PCE Julio Anguita, que ha fet recentment actes a diversos indrets del país, el representant de la CUP va afirmar que «tot el que sigui sumar forces és benvingut»; i tot i reconèixer que desconeix si n’hi ha més o menys gent al darrera d’aquest Front, va afirmar que «si arrelen per aquí, treballarem junts». Va matisar, però, que «no pensem en aliances entre cúpules de partits, el canvi el farem des de la base, i la ruptura més important és de la mentalitat).

Parlant com a participant al PC, Paco, un dels assistents a l’acte, va afirmar que s’està treballant per «construir un gran moviment que ja s’està posant en marxa, molt més que una plataforma electoral». Va afegir que «amb el 15M es va posar tot el que fa referència a la política en entredit» i que «ara la qüestió no és de reformes sinó de ruptura social». I per això «cal també que les forces polítiques a l’esquerra, com CUP i EUiA, tractin els punts concrets que planteja el Manifest del PC».

Tot i ser de consens la consideració de Catalunya com a subjecte sobirà i fins i tot del model d’Estat que més o menys apareix darrera els 10 punts del PC, l’opció per la independència no és tanmateix unànime. De totes maneres, els representats de les forces presents no consideren que això sigui avui un problema perquè tothom està d’acord en encetar un procés unitari i participatiu que, com afirmà David, «ho decideixi tot».

Aquesta necessitat d’unitat, però, no sembla fàcil d’assolir. En primer lloc, perquè les forces polítiques existents ja tenen programa propi i estructura organitzativa, i fins i tot propostes d’unitat, popular i/o electoral. D’altra banda, perquè el propi Procés Constituent que ara neix encara ha de trobar l’espai propi, les formes pròpies de fer i, més, concretament, els mitjans per començar a materialitzar allò que al Manifest es diu de crear «espais de trobada entre el màxim nombre de col·lectius i persones a barris i pobles, per tal de bastir una nova eina plural i diversa», feina que no sembla gens senzilla.

Amb totes les possibles dificultats, el cert és que, d’una banda, la dimensió del procés desconstituent que lideren els poders fàctics i els seus governs, a l’Estat espanyol, a Catalunya i Europa en general, és aclaparadora —com deia recentment el lema d’algunes mobilitzacions: «volen acabar amb tot»— i això està fent que el conflicte social creixi, i creixerà molt més encara. D’altra banda, en aquest context, la proposta de Teresa Forcades i Arcadi Oliveres ha aconseguit entusiasmar i il·lusionar un munt de gent, moltes persones veteranes a les lluites socials que feia temps que havien deixat la militància més activa o organitzada, però també i sobretot molta gent que s’apropa quasi que per primera vegada a la militància política. Amb tot aquest entusiasme, il·lusió, ràbia i voluntat de fer revolució, tenim els ingredients principals i més necessaris per bastir una alternativa. Com deia o diuen que deia el Che: «El present és de lluita, el futur el nostre».

Pep Valenzuela.

Terrassa, 27/06/2013