Jacques Ellul (1912-1994) va ser un
filòsof i anarquista francès. Durant la Segona Guerra Mundial, va ser un
dels caps de la resistència francesa.. Va ser professor d'història de la
llei i història social a Bordeus. Va escriure diversos llibres protestant contra
la societat tecnològica, i alguns sobre la relació entre el cristianisme i
la política, com Anarquia i
cristianisme (1991) argumentant que
l'anarquisme i el cristianisme compartien les mateixes fins socials.
Si haguéssiu de
resumir l’essencial dels vostres treballs sobre la ciència, què diríeu?
Diria que he intentat mostrar com
la tècnica es desenvolupa de manera independent, fora de tot control humà. En
el seu somni prometeic, l’home modern creia poder domesticar la Natura, i no ha
fet res més que crear-se un medi artificial més constringent encara. Pensava
servir-se de la tècnica quan és ell qui la serveix. Els mitjans s’han convertit
en fins i la necessitat virtut.
Estem condicionats de tal manera
que adaptem immediatament totes les tècniques noves sense interrogar-nos sobre
la seva eventual nocivitat. L’inquietant no és la tècnica en sí, sinó la nostra
actitud al seu voltant.
És veritat que estan molt properes.
Els ecologistes tenen una actitud justa i sensible sobre el medi natural, però
sovint semblen tenir una concepció estreta i ingènua dels problemes sobre el
nivell doctrinal. Es polaritzen sobre objectius puntuals, sense adonar-se de
totes les conseqüències de la Tècnica sobre la psique humana. Hi ha una
modificació de la nostra era que els ecologistes no copsen.
Per altre part, la tècnica no és
l’única destructora de la natura. Pot provocar canvis més ràpids, però cal no
oblidar que el que anomenem la natura en realitat és un producte de diversos
centenars d'anys d’acció de l’home sobre el medi natural. Quan ens passegem per
un bosc de les Landes, per exemples, tenim la impressió d'estar a la natura en
estat pur, quan es tracta d’un bosc artificial. És l’home qui l’ha creat.
Considera els
ecologistes com els seus «fills espirituals»?
És cert que a França els meus
treballs i els de Jacques Charbonneau estan en l’origen del pensament
ecologista. Tanmateix trobo que als ecologistes els falta una anàlisi global
del fenomen tècnic i de la societat tècnica. Criticar les fàbriques de Seveso [fàbrica
italiana on s’havia produït una fuita tòxica a l’època] està bé, però cal estar
preparat per a assumir les conseqüències sobre la resta de la producció
industrial.
No comprenen que el sistema tècnic
és, precisament, un “sistema” i que no és pot criticar un element aïllat sense
tenir en compte el conjunt. No es pot defensar de debò la natura sense posar en
causa les mateixes estructures de la nostra societat.
Us fan el retret
d'estar contra el progrés, de ser un tecnòfob. Què responeu als qui parlen en
ambdós casos —i en sentit propi— de pensament «reaccionari».
D’en tant en tant em diverteixo
dient que sóc reaccionari com un avió a reacció: és el que va més de pressa!.
No tinc cap mena de ganes de tornar al passat. Però des de Taylor i el seu
model d'organització científica del treball se'ns diu que l’home ha
d'adaptar-se a la tècnica, quan hauria de ser a l’inrevés.
Es tracta tan sols de reconstruir
una societat en què l’home del carrer no estaria absolutament subordinat a les
tècniques, tant en el seu treball com en el seu oci. Objectiu difícil perquè
estem dominats per un fenomen que ens sobrepassa i que no ens deixa temps per
fer un gir.
Podríem prescindir del 90% de les
tècniques que emprem, del 90% dels medicaments que consumim... però la força de
la propaganda és precisament que transforma objectes inútils en objectes
necessaris. Les nostres necessitats han estat artificialment creades per la
publicitat i, tanmateix, existeixen naturalment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario