JORGE FERNÁNDEZ DÍAZ CONCEDEIX MEDALLES A LA VERGE MARIA

JORGE FERNÁNDEZ DÍAZ BUSCA “AMPARO DIVINO” CONCEDINT LA MEDALLA POLICIAL A NUESTRA SEÑORA MARÍA SANTÍSIMA DEL AMOR. 

L’ANY PASSAT JA LI VA DONAR A LA DEL PILAR.

Si us podeu aguantar el riure o la indignació, envieu la notícia als vostres amics i coneguts, poseu-ho en una pancarta, expliqueu-li als vostres fills i néts, perquè estem en un moment històric, diria que irrepetible: l’espanyol consell de ministres, de ministres beats i talibans cristians, li concedeix un altre medalla a una suposada mare d’un déu que va morir en una creu. Diria que és com regalar-li, a forma de record magnànim i entranyable, un parell de papelas de cocaïna a la mare del suïcida.

A veure, què va fer d’extraordinari la verge Maria per merèixer aquesta condecoració? Doncs, pel que es veu, portar uns cent anys, pel cap baix, sent la patrona del cos, sense dir ni piu i, beneint a colpistes il·lustres, al marge de ser la patrona de no sé quantes collonades més, cossos i organismes que ja ens han preparat les seves grans creus on crucificar-nos a tots plegats en el Gòlgota de la crisi. 

Jorge Fernández Díaz, membre (amb perdó) supernumerari de l’Opus Dei, havia felicitat molt efusivament a tota la policia que ha dut el terror i ferits des de que s’ha posat en solfa la “llei mordassa”. Tothom ha pogut veure com la policia es recrea a cops de porra d’un temps cap aquí sobre el cap dels manifestants, com els arrosseguen per terra, com queden immobilitzats per botes militars a la gola mentre sagnen per les celles i oïda, policies amb plaques d’identificació ocultes, a qui el seu cap, el devorador d’hòsties supernumerari, ha donat carta blanca per repartir alegrement les hòsties que a ell no li havia donat temps a tragar a la missa del matí.

Un individu amb la carència del sentit de la proporció està del tot incapacitat per entendre que concedir-li una medalla a la imatge d’una verge, influeix més que pugi la prima de risc que totes les bajanades de Rajoy juntes a la seu de Nacions Unides. Els mercats no són idiotes, saben millor que ningú que agenollats als seus peus per tal de calmar la seva fúria depredadora, estem disposats a suportar sense dir res, que ens abaixin encara més les pensions i els pantalons, que apugin l’IVA, ens retallin encara més i amenacin encara més les nostres llibertats civils i desmuntin el poc que queda de l’estat de dret. El que no podien esperar els mercats és que aquest país estigués governat per gent amb les facultats mentals tan minvades que són capaços de condecorar, mitjançant Real Decret, a una verge de fusta policromada. Això sí que inquieta els mercats, ja que la bogeria sempre és impredictible.

Un país submergit en plena Edat Mitja, que treu els sants i les verges per implorar el treball i la pluja, i que honra amb la màxima condecoració a la Guàrdia Civil, a la Policia i a qui calgui amb la mare de deu, és brutal. Amb un ministre de l’Interior incapaç de veure la brutalitat dels seus policies, malgrat posar-li imatges dels abusos una vegada i un altre davant els morros, però que creu fermament que existeix una verge-mare que està al cel vetllant per les ànimes de qualsevol policia. Acolloneix, oi? 

Miquel Mallafré