Crec que és un
motiu de satisfacció i d'esperança aquesta iniciativa que suposa Guanyem
Barcelona. Hi ha gent que ha estat treballant des de fa molt per generar aquest
espai d'unitat que permeti conquerir les institucions per a posar-les, per fi i
de debò, al servei del poble. Si més no, per intentar-ho. És magnífic que
conflueixin velles i noves militàncies, velles i noves formes d'agitació
política, de gent que venim de la lluita antifranquista a joves activistes que
actuen al si de moviments socials de nou encuny. A més, en el meu cas hi ha un
factor personal important, que és el vincle de lleialtat que m'uneix a l'Ada, a
la que he vist sempre en primera línia, quan estava a Miles de Viviendas o, després,
a l'època de V de Vivenda, i de la que no he rebut més que evidències de la
seva honradesa i de la seva generositat.
M'agradaria
aturar-me en aquest darrer aspecte. Efectivament, si l'Ada Colau mereix la
confiança que hem dipositat en ella molts i moltes és perquè ha obtingut la
seva legitimitat de l'únic lloc d'on pot provenir, que és del carrer, és a dir
de les lluites arran de terra. Crec sincerament que si aquesta iniciativa
unitària en que ens hem implicat té sentit és perquè les persones que hi ha
darrera poden dir que hi són perquè hi eren, és a dir perquè han donat la cara
a les fàbriques, als centres de treball o d'estudi, als barris..., és a dir al
dia da dia, a la vida quotidiana, allà on les persones demostren el seu grau de
compromís en la seva lluita contra la realitat.
És en aquest
sentit que no puc sinó compartir la inquietud que m'expresseu a propòsit del
paper que sembla que està jugant ICV-EUiA en aquesta dinàmica constitutiva del
nou moviment polític del que estem parlant. La veritat és que m'ha sorprès
trobar alguns noms a la llista del que la premsa ha anomenat "nucli
impulsor" de GuanyemBarcelona, properes sobre tot a Iniciativa per
Catalunya, que, francament, no recordo haver vist mai acompanyant l'Ada en les
lluites contra l'especulació immobiliària i ni tant sols en les nombroses
reunions en les que hem anat buscant els punts de confluència en els que ens
hem acabat trobant.
El que planteja
la incorporació del recolzament d'ICV-EUiA al projecte —incorporació que és ja
presència central a través d'intel·lectuals que li són propers— és important, car
pot qüestionar el seu sentit, àdhuc la seva congruència. Diguem-ho clar: ICV-EUiA
són responsables directes de més de trenta anys de misèria urbana i urbanística
a Barcelona i de la merda de ciutat que ens han deixat, tot allò contra el que
Guanyem Barcelona ha nascut i vol combatre. ICV-EUiA, a través de persones
concretes vinculades a aquesta opció política, han estat inventors i
divulgadors del maleït "model Barcelona". Que ICV-EUiA s'adhereixi a
un manifest per "impedir la connivència mafiosa entre polítics i diners"
és un autèntic sarcasme. Tot això sense oblidar com ICV-EUiA, a més, han estats
responsables no menys plens de la repressió policial contra els moviments
socials sota els governs del Tripartit. ICV-EUiA han estat sovint al carrer, en
efecte, però del costat de la BRIMO.
De totes formes, crec
que és just distingir a EUiA d'Iniciativa. És veritat que EUiA ha estat
còmplice activa dels governs municipals devastadors que hem patit al llarg de
dècades a Barcelona. És veritat que ha acompanyat les polítiques repressives
del Tripartit. Ara bé, també és veritat que molts i moltes militants comunistes
han estat presents de manera activa a les lluites socials. Són gent que hem
vist atonyinada i detinguda per ordre dels seus propis dirigents quan estaven
al poder a Barcelona i a Catalunya: a les lluites contra l'especulació, a les
vagues, a les lluites pel dret a l'ensenyament. Especialment dur per a ells i
elles va ser quan els seus representants van titllar-los de "violents"
quan van acudir a protestar davant el Parlament aquell 15J. Tota aquella gent
que va patir la violència policial i patronal han estat capaços de criticar els
seus dirigents i han aconseguit canviar la direcció de la seva organització, en
el doble sentit del seu lideratge i de l seu rumb.
El cas d'ICV és
diferent. Respecto profundament els milers dels seus militants compromesos amb
les lluites socials, però no tinc present —si més no no s'ha fet pública— una
reconsideració crítica del seu nefast paper en els governs del país i de la
seva capital. Els dirigents que hi ha ara són els mateixos que van patrocinar
políticament la destrucció d'una ciutat popular anomenada Barcelona i que van
ordenar o fer possible desenes de desallotjaments, càrregues policials, deportacions,
detencions i condemnes a activistes de moviments socials respecte pels quals
ara demostren una inusitada i sobtada simpatia. No s'entén. És absurd. Iniciativa
reclama ara que ens posem dempeus contra el monstre que ella mateixa ha
contribuït ha crear. Rar, francament rar. Costa creure en la seva sinceritat i
que el que pretenen no és simplement ja no aprofitar-se'n, sinó simplement
sobreviure.
Atenció. De cap
de les formes vull que s'entengui que m'oposo a que ICV aparegui recolzant i
animant Guanyem Barcelona. Ben al contrari. Iniciativa te persones
valuossísimes —em sembla que en Ricard Gomà n'és una— i representa sectors
socials importants amb els que s'ha de comptar. I el mateix pel que fa a les
CUP. Totes dues forces, unides a totes les altres, organitzades o disperses, són
indispensables si volem retornar-li la ciutat als seus habitants. Ara bé, alguns
ens quedaríem més tranquils si els nostres companys de viatge d'ICV ens
clarifiquessin què pensen de la seva fonamental contribució al model de ciutat
contra el que ara ens convoquen a combatre. Més que res per saber a què atenir-nos
i fins quin punt ens hi podem refiar. No podem fer com si no hagués passat res,
com si tots aquests anys de complicitats vergonyoses no haguessis existit o com
si no ens en recordéssim.
No hay comentarios:
Publicar un comentario