A l'institut de
secundària on treballo com a professor de filosofia i d'educació eticocívica,
aquesta primavera tindran lloc uns tallers d'Educació Financera, promoguts per
l'Institut d'Estudis Financers, en conveni amb el Departament d'Ensenyament.
Aprofito que ja se'ns han anunciat les dates dels tallers, per fer pública la
meva opinió al respecte en una carta oberta als meus companys, a la comunitat
educativa i a qui es trobi concernit per l'educació, l'economia i la societat.
Clar i català:
estic totalment en contra d'una iniciativa com aquesta. Se m'ha comentat que es
va aixecar alguna veu crítica el dia del claustre en què es va anunciar la
participació de l'institut; jo ara m'hi afegeixo, car aquell dia no hi vaig
poder assistir.
L'EFEC (Educació
Financera a les Escoles de Catalunya) és un programa promogut per una entitat
privada: l'Institut d'Estudis Financers. Al seu patronat, a més del Departament
d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya hi trobem entitats com
Banc Sabadell, Santander, BBVA, CatalunyaCaixa, Caixabank... Els tallers els
imparteixen “voluntaris”: es tracta de treballadors en actiu o jubilats del món
de les finances. La idea és que es vagi estenent a totes les escoles.
Què
vol dir educació pública?
Quan ens hem
mobilitzat professorat de l'institut, ho hem fet a favor de l'educació pública.
Una de les crítiques que hem fet a la LOMQE i a la LEC és que va en el camí d'una
privatització més o menys encoberta: consagra el sistema dual
pública-concertada (incloent les escoles que segreguen per gènere), inclou la
possibilitat de la participació de fundacions privades en els centres... No
entenc, doncs, que puguem acceptar sense recances que una entitat privada amb
interessos també privats molt clars agafi hores del centre per donar classes de
finances. El programa EFEC el promou una entitat privada (l'Institut d'Estudis
Financers), i al darrera hi poderossíssims interessos financers privats: les
quatre grans entitats bancaries que operen a Catalunya (més la que ha fet
llufa, CatalunyaCaixa). Per tant, ens trobem davant un inici de penetració de
l'àmbit privat (amb interessos no estrictament educatius) a l'escola pública. Una
punta de llança.
Retallades
(a l'educació, a la sanitat, a...)
En segon lloc, no
passa setmana que en algun moment o altre ens queixem de l'acumulació de feina,
de les ràtios a classe, de la manca de professors substituts. Cal recordar que
retallades i canvis laborals tenen en bona part el seu origen en el fet que ha
augmentat el deute públic per tal de rescatar les “nostres” entitats
financeres? Resulta que no hi ha diners per cobrir baixes, que cada curs
escuren més l'assignació de professors al centre, però que sí que apareixen
recursos per fer tallers d'educació financera!!! D'on provenen aquests
recursos? D'unes entitats financeres o bé directament rescatades o bé
beneficiades per la socialització de les pèrdues... al capdavall, doncs, dels
diners de tots plegats!
En tercer lloc,
ara que afortunadament es jubilen dos professors de l'institut, comentem entre
nosaltres que segurament els que encara ens queda camí per endavant no ens
jubilarem a la mateixa edat ni amb les mateixes condicions. I pensem si podrem
aguantar, els anys que ens queden d'exercici de la professió, la pressió que
augmenta i augmenta a les aules, en part perquè els nostres alumnes també es
veuen afectats per una crisi generada per una economia financiaritzada (crisi
de la qual les grans fortunes han sortit enfortides, en la qual les
institucions financeres han sortit guanyant). I ara, d'alguna manera, a les
nostres classes vénen a defensar implícitament l'endeutament, encara que sigui
amb prudència i moderació (un dels tallers porta el títol “Endeutar-se amb
seny”), i a donar l'aire de “normalitat” i “idoneïtat” a productes com els fons
de pensions privats (un altre taller s'anomena “Finances per a la vida”). No és
com deixar entrar un cavall de Troia? D'altra banda, ens hem parat a analitzar
si aquests continguts són congruents amb els de la resta de currículums, pel
que fa a valors?
Els
“voluntaris”
En quart lloc,
analitzem la figura dels “voluntaris”. És clar, es pot fer el paral·lelisme
d'aquest tallers amb molts altres que es realitzen al centre (sexualitat,
consum, seguretat vial, etc.) amb diferents especialistes (Mossos d'Esquadra i
policia municipal inclosos). Al capdavall l'EFEC es nodreix de “voluntaris”.
Ara bé, no crec que siguin casos equiparables, perquè aquí es tracta d'una
entitat privada, darrera de la qual hi ha poderosos interessos privats, als
quals els voluntaris (treballadors en actiu o jubilats del món financer) no
gosaran posar en entredit. D'altra banda, el fet de pertànyer al món financer
ja apunta a uns hàbits i maneres de pensar favorables a les entitats
financeres. Finalment, són voluntaris, sí, però de quina causa humanitària?
En cinquè lloc,
s''argumenta que amb aquest programa se segueix una recomanació d'organismes
internacionals (OCDE i UE). Deixem de banda el debat sobre quins interessos
acaben defensant molt sovint aquests organismes. Acceptem com a necessària una
alfabetització financera. Per què no l'hauria de poder realitzar el professor
d'economia del centre? Ha superat unes oposicions, pot respondre davant del
Consell Escolar i de l'Administració, segueix un currículum democràticament
establert, en definitiva, no respon a cap interès privat. (És clar, també
caldria demanar immediatament que aquesta persona pogués tenir accés a una bona
formació en el tema, si s'escau, no pagada de la seva butxaca, i que tot plegat
no revertís en una jornada laboral encara més dispersa i atapeïda). Repeteixo:
per què hem de deixar un tema tan candent a la nostra societat, en mans d'uns
voluntaris que en darrer terme han de retre comptes sols a una entitat privada?
A més a més, els tallers estan organitzats des d'un sol punt de vista: el dels
que ofereixen els serveis financers i bancaris. No oblidem que els “voluntaris”
són o han estat treballadors financers. I darrera l'Institut d'Estudis
Financers hi ha les grans entitats bancàries que operen a Catalunya. I el punt
de vista del client (o de l'afectat)? Per què no conviden també als advocats
del Col·lectiu Ronda o als membres de la PAH, encara que sols sigui per tenir
una altra veu? Que jo sàpiga, representants d'aquests sectors no han
col·laborat en la confecció dels tallers.
Vull assenyalar,
en definitiva, que si calgués complir amb la recomanació de l'OCDE i de l'UE,
es podria fer sense trair el que ha de ser una educació pública, plural, i que
aspiri a formar ciutadans crítics (i no consumidors controlats a través del
deute) .
Aventuro que al
darrera hi ha una operació de maquillatge i distorsió de la realitat. Prenem
l'exemple de les Participacions Preferents: els directors de les oficines
bancàries les van col·locar massivament o bé per desconeixement (i aleshores és
manca de professionalitat) o bé amb total coneixement (i aleshores és un engany
a consciència, vaja, una estafa). Aleshores, sembla que la solució que
s'imposaria seria una bona formació (financera i ètica) dels professionals, i un
control (fins i tot judicial) de les males pràctiques, oi? Doncs no! El que cal
fer és que els alumnes de l'ESO tinguin coneixements financers! D'aquesta manera
aconsegueixen desviar la nostra mirada del nus del problema. Cal fer com si el
pes del problema fos de qui va ser enganyat, del client que no tenia prou
“cultura financera”... I sobretot convé que els (futurs) ciutadans no pensin
que una altra economia és possible.
Josep Ma Casasús Rodó
Professor de Filosofia de l'INS
Manolo Hugué de Caldes de Montbui
No hay comentarios:
Publicar un comentario