NO EN QUEDA RES, NOMÉS UN EPITAFI

Ni l'esquerra està desconcertada ni l'estat de benestar està sota pressió. De fet, no ens enganyem, tant l'esquerra com la seva principal aportació del segle XX, l'estat de benestar, han desaparegut. Han estat vençuts, desacreditats, humiliats i arrossegats pel fang d'una realitat que ja no saben interpretar. Encara que costi expressar-ho amb tanta claredat, ja no en queda res. Només un epitafi.

S'ha tendit a explicar aquesta derrota a partir de disfuncions operatives: polítics aprofitats, funcionaris incompetents i, en general, institucions públiques ineficients. L'actualització de l'estat de benestar implica, consegüentment, afavorir-ne la despolitització, la professionalització i la privatització. Ho estem observant cada dia, però no comparteixo aquesta interpretació. El fracàs de l'esquerra i el col·lapse de l'estat de benestar només s'entén, des del meu punt de vista, observant la transformació en els comportaments i en les actituds morals dominants a les nostres societats.

CANVIAR EL MÓN I NO PRENDRE EL PODER?

Només parlant de tant en tant amb la gent i seguint una mica les notícies, un s'adona que les coses han de canviar, que és impossible seguir amb les dinàmiques suïcides de les darreres dècades. Aquesta percepció està impregnant la societat, de manera que estem construint una mena de consens revolucionari. Tothom té idees en aquest sentit. Els indignats de les places discuteixen alternatives, els experts de les ones radiofòniques ofereixen respostes prêt-à-porter, els savis de l'acadèmia elaboren anàlisis sempre brillantment desfasades, i els catalans emprenyats reparteixen culpes a tort i a dret.

NOTAS DE TRABAJO PARA UNA R-EVOLUCIÓN

Lo que puedo aportar son básicamente unas notas de trabajo al hilo de la acción de estos últimos meses sobre el tipo de lucha que hemos estado construyendo a lo largo de estos años y, a nivel práctico, cómo encarar los problemas que nos estamos encontrando en este momento.

Consideramos que la lucha de la que hemos participado para la defensa de internet y del compartir ha sido crucial para llegar al movimiento del #15M.

Crucial a varios niveles.

Por la madurez que ha creado de forma transversal en la opinión pública, tanto en el defender algo que posee y le quieren arrebatar como es el Internet neutral, como en las formas éticas de relacionarse.

Es evidente que el uso de la red de redes está cambiando la historia de la humanidad. No solamente está permitiendo formas capilares de contrainformación y de autoorganización; no solamente los poderes fácticos están atónitos ante el fin de la univocidad de sus mensajes, de sus monólogos, frente al fin en tiempo real de la impunidad de decisiones para perpetrar su poder y sus propios intereses, sino que la gente —a través de la red y como la red— está acabando dialécticamente con la atomización de las ideas de cambio y con la endogamia de los grupos, estableciendo una nueva ética basada en el reconocimiento de los méritos y habilidades de cada persona, permitiendo su madurez y autonomía y normalizando formas de organización donde el control es descentralizado, el usuario final empoderado, y la distribución de recursos, compartida.

PER QUÈ FINLÀNDIA, DINAMARCA, SUÈCIA I NOVA ZELANDA SÓN ELS ESTATS MENYS CORRUPTES DEL MÓN?

Acudit de Joan J. Guillén

Any rere any, Finlàndia, Dinamarca, Suècia i Nova Zelanda ocupen les millors posicions en l'Índex de la percepció de la corrupció, que publica l'organització Transparència Internacional. Aquests quatre països, doncs, poden ser considerats els menys corruptes del món. Però, a banda l'interès propi de la classificació de l'índex, paga la pena de mirar d'entendre quins factors hi allunyen la corrupció. Per identificar-los, hem pres de referència estudis d'experts en la lluita contra la corrupció i n'hem extret les principals conclusions.

Lleis eficients i robustes

Els països menys corruptes tenen una tradició legislativa forta, que es remunta molts decennis enrere. L'estructura legislativa té una orientació bàsica, acordada i respectada pels partits parlamentaris. Això evita que l'alternança governamental malmeti l'estabilitat de les lleis més significatives contra la corrupció. Per exemple, la primera llei de llibertat de premsa finlandesa és del 1919. I aquest és un dels aspectes fonamentals del rigor democràtic: garantir una bona informació als ciutadans. Un altre exemple de la tradició legal d'aquests països és el principi d'accés públic als documents oficials de Suècia, que data del 1766. Per tant, la continuïtat i la tradició legal a favor de la transparència és un factor fonamental en la lluita contra la corrupció.

ENTREVISTA A JORDI GARCÍA JANÉ

Què és el que t’impulsa a concebre un nou model de societat?
Jo no m’atreviria a parlar de model, tan sols d’esbós de sistema. M’impulsen la necessitat i la possibilitat alhora. Fa anys que, participant en diferents moviments, penso que necessitem crear alternatives factibles al sistema capitalista per tal d’animar a l’acció col·lectiva, orientar les lluites socials i dotar-les de més credibilitat. D’altra banda, vaig tenir la sort de guanyar una beca convocada per Nova i altres organitzacions per proposar models socioeconòmics alternatius i això ha permès que em pugui dedicar durant uns mesos a cristal·litzar, depurar i vertebrar un munt de propostes alternatives que, d’una altra manera, no hauria tingut temps de fer.

Dediques el llibre a Ramón Fernández Durán (1947-2011). Com t’ha influït?

Ramón Fernández Durán va ser un referent per a una generació, la de les lluites contra el Quinto Centenario, l’Europa del capital, la globalització... Em van inspirar molt els seus llibres El movimiento alternativo en Berlín i un clàssic, La explosión del desorden. En la seva obra pòstuma, La quiebra del capitalismo global: 2000-2030, afirma que el capitalisme està en declivi i que, a partir d’ara, poden sorgir capitalismes regionals completament bàrbars, però també societats més lliures, una mena de socialismes ecològics antipatriarcals. De fet, el títol del meu llibre vol ser la continuació optimista de la seva tesi, de manera que plantejo com a hipòtesi la possibilitat que, a partir de 2031, alguns territoris del món s’alliberin del capitalisme i transitin cap a noves societats més democràtiques, lliures i sostenibles.

Quines altres lectures o autores t’han inspirat a l’hora de redactar la proposta?

Autors com André Gorz, Unger, Jorge Riechmann, Raúl Zibechi, Michael Löwy, Tomás Villasante... així com altres propostes de models postcapitalistes: la democràcia econòmica de David Schweickart, l’economia del bé comú de Christian Felber, el decreixement de Serge Latouche i altres, la Parecon de Robin Hahnel i Michael Albert, la democràcia inclusiva de Takis Fotopoulos...

ALGO MUY GRAVE ESTÁ PASANDO

Advierto, los movimientos en la prensa de Madrid y las esferas del poder central de estos últimos días aún habiendo conseguido algo muy positivo como es la reacción de muchísimas personas, bien de forma activa echándose a la calle de numerosas ciudades del estado español exigiendo la dimisión de este Gobierno corrupto o firmando escritos de dimisión, e incluso manifestando su malestar en encuestas, demoledoras para con Rajoy y sus amigos, tienen en su origen una carta guardada en la bocamanga. Es muy bueno que salgamos a la calle diciendo que chorizos fuera y que esta crisis es una estafa, pero también que sepamos que se cuece en las esferas gatopardianas del poder real. De los que más allá de partidos manejan el estado. Debemos intuirlo, para actuar en consecuencia.

Los papeles Barcenas, los sacan al alimón El Mundo y El País es decir un sector del PP y un sector muy poderoso del PSOE. Puede parecer evidente que tras estos medios hay poderosos intereses tanto económicos como políticos y que medios empresariales tan influyentes, deben tener serios indicios para arriesgarse a sacar a la luz estas noticias. No son jueces, pero están muy informados y eso es evidente y palmario.

Algo hay detrás. En una asociación de izquierdas, muy seria y respetada en esta opción ideológica, hace algunos meses ya, recibimos información muy solvente, acerca de una golpe de salón que se preparaba contra Rajoy, sí, contra Rajoy, pues un sector muy importante del poder entendía que le faltaba fuerza y liderazgo para acometer una crisis que compromete seriamente los intereses de las oligarquías, del establishment madrileño que acumula el poder. Los oligarcas desean más contundencia, más «reformas» y una concentración mayor de poder.

EN MANOS DE LADRONES

No hay duda. Estamos en manos de ladrones. El caso Bárcenas, Pallerols, Crespo, Nóos, Mercurio, sumados al caso Gürtel, Millet, Campeón, Pretoria y un largo etcétera, demuestran que aquellos que nos han venido dando lecciones de austeridad, no sólo benefician a banqueros y empresarios sino que, cuando no les enfocan las cámaras, corren a llenarse los bolsillos para vivir en la opulencia y el derroche. Y, encima, a costa nuestra.

Alcaldes, exministros, dirigentes autonómicos, senadores, concejales, diputados… y hasta un total de más de 300 políticos están siendo investigados por casos de corrupción. En todos los niveles de la administración pública cuecen habas. Y no sólo. La corrupción asoma, también, en el Consejo General del Poder Judicial, entre los gobernadores del Banco de España o en la mismísima familia real. Aquí, no se salva nadie. Y sólo conocemos la punta del iceberg.

AMPUTEM EL PROBLEMA DE REL

Després de tantes retallades continues, la pujada de l’IVA del 21%, la congelació de sous i pensions, amb el clar objectiu d’engrandir encara més el deute, donant voltes sempre al mateix, aplicant sempre les mateixes mesures neoliberals dia rere dia i, any rere any, i anant cada cop més a pitjor. Després de confirmar i veure que totes les mesures no són ni per activar l’economia, ni per ajudar a les famílies. Després de veure que els nostres impostos van directament a un forat negre continu anomenat deute. Després de veure que els nostres impostos només han servit per a que els lladres fotin la mà al calaix i ens robin a cor que vols. Després de veure que els nostres impostos l'únic que fan és crear polítics cada cop més tòxics. Després de veure que els nostres impostos serveixen cada cop menys pel que realment necessitem, sanitat, educació, cultura, investigació, etc. 

Proposo:  Iniciar totes les accions necessàries per declarar la Deuda Española com il·legítima. Anul·lar-la i no fer-nos responsables de la mateixa. Que se’n faci càrrec els responsables que l’han provocat i alimentat. El poble ras només demana treball, i els mitjans per a subsistir, per poder pagar impostos que serveixin per mantenir els serveis públics, que serveixen directament a les necessitats del mateix poble. No treballem ni formem part d’aquesta família que s’anomena societat per mantenir a tants malvats lladres que s’estan enriquint a esquenes nostres, ni per obsequiar a tot el sistema econòmic financer malgrat les pràctiques i els abusos, de tots els bancs, entitats financeres, borses, mercats i tanta farsa. No paguem més impostos per mantenir a tota aquesta gernació de gent podrida, sinó per mantenir els nostres hospitals, les nostres escoles, les nostres carreteres, les nostres universitats, la nostra cultura, les nostres investigacions...

Amputem el problema de rel, ja que com podem veure i comprovar cada dia que passa és pitjor el remei que la malaltia. 

Miquel Mallafré