Ja portem unes setmanes embolicats en la
polèmica sobre un pretès projecte que l’empresa privada més gran i antiga de
Terrassa (114 anys i més de 3700 treballadors), Mutua de Terrassa, vol executar
amb la sospitosa complicitat del govern del nostre Ajuntament .
Es tracta de la construcció d’una passarel·la
que connectaria, per sota del pont que uneix el Passeig amb l’Avinguda Jacquard,
les instal·lacions de l’hospital de Mutua amb el futur edifici de consultes
externes a construir en el pàrquing de la nova estació del Metro del Vallès
.Aquesta operació està pressupostada, com a mínim, en 3.000.000 d'euros.
Vull defugir aquí de detalls complexes
sobre la seva discutible legalitat, oportunitat, eficàcia o eficiència. En tot
cas, això només serien cortines de fum per tapar el veritable problema. I ho
dic perquè tot es pot resumir en un nou atac a l’ètica i a la dignitat de les
persones. Com es pot pretendre plantejar una obra d’aquest tipus, des d’una
empresa privada que té l’obligació de donar un servei de sanitat pública (se li
transfereix anualment més de 180 milions dels pressupostos públics de la
Generalitat) perquè doni uns serveis de qualitat màxima i, en canvi, el que fa
es rebaixar el 30% del sou dels seus treballadors i treballadores (a partir
d’un ERE presentat) i anar restant eficàcia i eficiència en l’atenció que dona
a les persones (les llistes d’espera estan per sobra de la mitjana de Catalunya…
i molts serveis es deterioren dia a dia).
Ara bé, en el mateix hospital, té un
servei de medicina privada, que pagant millora els serveis ràpidament. O bé compra amb
els diners que retalla l’antic Hotel Vapor Gran per instal·lar una residencia privada
de la 3a edat. És intolerable que això passi i que cap administració ni mogui
ni un dit, ni digui un mot, ni mostri intenció d'actuar en defensa dels drets
fonamentals de les persones, ni de situar quines són les prioritats reals de
despesa en aquests moments tan durs, on moltíssima gent ho està passant molt
malament, és indigne!
Per no parlar de la manca de transparència:
com es gasten aquests 180 milions que son dels ciutadans?, qui els controla? I qui
exigeix o demana comptes a aquest petit imperi que s’estén a més de 9 comarques?
Hospitals, clíniques, residencies, assegurances, serveis a empreses, immobiliàries,
centres d’alta tecnologia, formació... Mútua no para de créixer, des de fa anys.
Des d’aquí vull aprofitar per demanar
que no cal que es rentin la cara amb acords amb Nacions Unides, per exemple, o amb
banderes a la façana.. i sobretot que no diguin mentides, que no som idiotes, senyor
gerent de Mutua, com pot dir que són una societat de beneficència en un mitjà local?
Això es insultant!
També es bo recordar lo que va dir sobre
Mutua (la memòria no s'ha de perdre..), Trias,
flamant burgès i alcalde de Barcelona, un dia, ja fa més de 20 anys, quan era Conseller de Sanitat de la
Generalitat. Se’l va interrogar, en una reunió amb associacions sanitàries, sobre
Mutua, i va respondre amb contundència, que... això no tocava ( us sona aquesta
maleïda lletania? ) i que Mutua era un tema a part. Perquè va contestar així? Doncs
molt senzill, Mutua a estat per als governs de CIU, PSC i Tripartit, l’eix
fonamental per desenvolupar el model català de privatització progressiva de la
sanitat, arreu del país (amb els
beneficis que això suposa per a molta gent…).
Arribats a aquest punt és bo i sa que,
ens el moments en que vivim —de canvi i transformació— s’acabi amb aquesta
situació de privilegis i de tractament privilegiat d’empreses com Mutua (que
per desgracia no és l’única a la nostra ciutat), per dignitat i respecte als
drets socials i fonamentals que les persones tenen.
Prou ja d’una sistema d’estatus neofeudal
a Terrassa, on els poders econòmics fan i desfan tot el que volen, i on el poder polític o no fa res o ja li esta
“bé”.
Joan Tamayo Sala
Advocat i membre de l’Observatori
dels Drets
Socials de Terrassa
No hay comentarios:
Publicar un comentario