MOLTS DELS CONTINGUTS DEL 15-M JA ELS HAVÍEM TEORITZAT ELS ANARCOSINDICALISTES

Àngel Bosqued és el secretari general de la Confederació General de Treballadors (CGT) de Catalunya, un sindicat hereu directe de la CNT. Treballador d’assegurances de 56 anys, dels quals en duu 38 afiliat primer a CNT i després a CGT. Té un discurs suau en la forma però s'hi endevina la duresa en el fons. El desgrana amb apassionament a la seu de l’organització, a l’històric local de Via Laietana, envoltat de pasquins i proclames.

Fotografía d'Enric Català

Acaba de ser nomenat responsable de relacions internacionals del sindicat estatal, ho podrà compaginar amb el càrrec català?

No prou bé, perquè segueixo treballant, no estic alliberat. A CGT es pot estar alliberat però ho deixem per a casos extrems. En aquest sentit, realment el temps que hi puc dedicar no dóna per als dos càrrecs. A més, no tindria coherència que ho fes. Aquesta duplicitat es una situació temporal per uns pocs mesos

Per tant, la secretaria catalana la deixareu aviat?

Sí, la deixaré a l’abril. Ja estava planificat i ho faré durant el proper congrés de Catalunya, a l'abril del 2014.

Com caracteritzaríeu la tasca de CGT?

Continuem de manera rotunda amb la tradició anarcosindicalista, tenim un vessant ideològic profundament arrelat en el món del moviment llibertari, i ens hi volem mantenir. Ara bé, no tots els afiliats de CGT són anarquistes o llibertaris. En aquest sentit, tenim clar que com a sindicat la nostra tasca es resoldre els problemes dels treballadors i en aquest objectiu posem en pràctica els nostres principis i també aquells mecanismes que ens venen marcats per la llei o perquè la realitat t’obliga.

Això vol dir que no sou ortodoxes?

No ho som inamoviblement, però sí que hi tenim les arrels i la pràctica, per exemple en l’estructura organitzativa del sindicat, però a l'hora de resoldre els conflictes que tenen els treballadors ens adaptem a la realitat.

I respecte al conjunt de la societat?

Nosaltres, tots els sindicats, assumim que la nostra tasca no acaba de portes endins de les empreses. Això en el nostre cas és innat. Sempre hem pensat que no hi haurà transformació social si des de la força que dóna tenir molta gent agrupada no treballem per transformar el món en la seva plenitud. L’anarcosindicalisme sempre s’ha preocupat de la vida total de les persones.

Per a ser membre de CGT cal ser anarquista o anarcosindicalista?

No, clar, al nostre sindicat hi conviu un ventall ampli de persones, algunes de les quals coincideixen amb la ideologia fundacional, d'altres estan d’acord amb la pràctica sindical i tenen personalment la seva visió del món. Cosa que vol dir que hi pot haver persones que militen en partits polítics, però això sí, sempre dins la visió anticapitalista i antiautoritària que tenim. És més, al sindicat hi ha plena llibertat d'expressió i opinió i ple respecte als altres.

Quines són les vostres línies d’actuació davant la crisi econòmica?

El primer és entendre per on vénen les bufetades. No és crisi fàcil d’entendre pel que fa a les seves causes profundes. Al mateix temps no era una sorpresa per a nosaltres en tant que anticapitalistes i antiautoritaris: hem vist clar que el sistema liberal era el nostre enemic i pensàvem que per definició necessita fagocitar mà d’obra, minories socials, igual com fagocita el medi ambient. Tot per continuar creixent. És a dir, un sistema que partia del principi del creixement infinit per nosaltres queda clar que havia de fer figa. Però quan es va produir el crack no sabíem realment que li estava passant al sistema.

I per oposar-se a això?

Recepta no la tenim, no tenim cap clau màgica, ni tampoc tenim prou força com per imposar cap mena de dinàmica. Per tant, com més ens separem d’aquest capitalisme salvatge més ens acostarem a una societat més ordenada, cosa que no vol dir acostar-se a la socialdemocràcia o a l’Estat del Benestar sense més definició, perquè abans de la crisi i en altres països hi havien arribat, i allà les desigualtats també hi eren, amb més pal·liatius, sí, però les diferencies socials existien.

Què plantegeu?

Cal que el ventall dels salaris i de les possibilitats de tenir una sanitat o una educació sigui un ventall curt entre qui més pot i qui no pot. Per tant, estem contra la privatització de qualsevol cosa que es pugui entendre com a servei públic. És més, això, com més socialitzat estigui, millor. No som partidaris que el titular sigui l’Estat perquè no hi creiem en això, però entenem que aquesta alternativa comporta un menor nivell de desigualtat econòmica i sobretot que un servei públic no ha de poder ser mai privatitzat.

Un altre punt seria fixar la relació entre els beneficis i els augments salarials. No té cap mena de sentit que s’estiguin fent retallades als salaris mentre els bancs i els directius empresarials augmenten sense mesura els guanys i els seus bonus.

Quina hauria de ser, segons la vostra opinió, la relació entre el sindicat i els moviments socials?

La relació hauria de ser sense conflicte entre uns i altres. En aquest sentit veiem amb optimisme el que ha passat amb el 15-M i les seves seqüeles. Ara bé, acabada la flamerada sembla que ha tornat una certa tristor. No obstant, el moviment va ser positiu, perquè fins aquell moment semblava que els joves no s’integrarien a la lluita i que el seu objectiu seria ser bons empresaris. Ara sembla que han descobert el compromís profund i, el més important, que col·lectivament es pot dir que no.

No sé si li han dit mai, però vistos els continguts de l’ideari del 15-M semblava com si repetissin el moll de l'ós de la ideologia de la CNT històrica. Està d’acord amb això?

Alguns dels nostres companys més veterans havien comentat que, en aquelles mobilitzacions, molts dels seus continguts ja els havíem teoritzat els anarcosindicalistes, tot i que en el nostre cas potser ho vam dir abans d’hora. Tanmateix, després la mateixa dinàmica ha fet que quedi una base per treballar. Però ens hagués agradat que la gent dels moviments socials hagués aconseguit organitzar-se millor. Però nosaltres estem i seguirem estant amb els moviments socials, perquè creiem que confluència n’hi haurà d’haver.

Quins elements diferencials té CGT respecte de les altres opcions sindicals?

Ho diré amb claredat: podem estar o no d’acord amb les seves línies de treball, però el cert és que tant CCOO com UGT sembla que han posat sordina a les seves definicions i identitats ideològiques. Nosaltres mantenim la nostra, tot i que no renunciem a col·laborar en allò en què coincidim. I quan no estem d’acord totalment llavors marquem la diferencia però intentant no allunyar-nos del marc general. Això varia segons els marcs: en alguna empresa o ram de producció podem coincidir i treballem plegats, però quan no coincidim ho fem palès mirant de no trencar.

Em pot posar algun exemple d’aquesta pràctica?

Sí. En la darrera manifestació de l’ensenyament hi havia pancartes, com la de la comunitat educativa, que posaven l’èmfasi en la llei Wert, i nosaltres hi estem d’acord amb això, però hi havia sindicats que també ens oposàvem a la LEC catalana. Ens vam manifestar junts, però nosaltres, junt amb altres, vam marcar la nostra posició crítica també amb les propostes de la llei de la consellera Rigau.

I és possible una confluència?

D’entrada ho és amb els més afins. Nosaltres estem parlant i dialogant i allà on hi ha conflicte laboral o social amb una sèrie d’organitzacions, com COBAS, CNT o Solidaritat Obrera. La idea és que col·laborem en allò en què ens posem d’acord, com ja passa a nivell estatal. Som conscients que en algunes coses coincidirem i en altres no, i que la solidaritat no s’acaba a casa. Ningú n'ha de quedar exclòs. Ara bé, a això jo en diria unitat d’acció, més que Unitat d’Acció així, amb majúscules.

Què en pensa de la proliferació de vagues indefinides? Abans es buscava fer tocs més parcials per arribar a acords. Què ha canviat ara?

Doncs que el sistema de producció s’ha adaptat a les vagues puntuals. Fer una jornada de vaga a Seat l’única cosa que fa és un favor a l’empresa: es redueixen els stocks i a més la companyia descompta el salari. Una altra cosa seria fer una vaga amb objectius estrictament polítics, però això no ho veig avui viable. La darrera vaga general, no ho va ser, de general. Va ser una vaga en general. Vull dir que no es va limitar al món del treball: hi van participar veïns, comerciants afectats per la situació econòmica, jubilats. Penso que de cara al futur i en la situació de crisi que ens afecta hi ha molta ràbia acumulada i la gent, davant de l’estafa que veuen que s’ha fet massivament, pensa què més es pot fer! I aquí entren opcions com les vagues indefinides.

Si seguint en aquest camí, què en pensa del retorn a l’ús d’una altra eina de solidaritat com les caixes de resistència, que havien caigut en desús.

Les caixes de resistència formaven part de l’estratègia clàssica del sindicalisme. Però cap als anys 80 del segle passat el conjunt dels sindicats d’aquí va decidir no apostar per elles. La raó és que potser es pot crear un gran pot de diners amb què ajudar les vagues, però en sindicats com el nostre, on qui decideixen són les entitats de base, com es tria quin conflicte s’ajuda i a quin no? I en cas que s’opti i per donar suport a tots els conflictes, el fons econòmic podria desaparèixer en molt poc temps. En el nostre cas, sempre hi ha en una federació o un altra un racó per donar un cop de mà a un conflicte o a un sector, però no estem per crear una caixa centralitzada. Altra cosa és en casos com els dels mestres balears en què ha estat la societat qui ha assumit el protagonisme del suport a la comunitat educativa.

Canviem de terç, què en pensa el seu sindicat del procés independentista català?

Bé, no hem pres una decisió col·lectiva, però la majoria dels companys pensem que no val la pena construir un estat com el que tenim perquè sigui simplement català. És com quan fa anys hi havia gent que volia els Mossos d’Esquadra i nosaltres dèiem que el que calia qüestionar és l’existència de policia tal com l’entenem. Si no canvia el contingut no val la pena el viatge. M’agradaria saber si l’ANC seria tant contundent per reivindicar solucions als problemes socials. Ara bé, dit això nosaltres estem d’acord amb que es pregunti a la gent què vol ser. El dret d'autodeterminació el tenim incorporat al nostre ideari des de fa dècades. Per a nosaltres això no s’ha de limitar a preguntar sobre el tema nacional, sino que ha de plantejar-se d’una manera àmplia la consulta a la gent sobre la vida quotidiana o sobre qualsevol cosa que afecti als ciutadans i ciutadanes.

Altra cosa és si se’ns pregunta si estem d’acord amb el dret dels catalans a la nostra pròpia identitat, a la nostra cultura, a tenir educació en la nostra llengua. I en això la nostra posició ha estat sempre nítida. Només vull recordar un exempleç. a CGT publiquem la capçalera més antiga en català, la revista Catalunya, fundada al 1937 i que, sense interrupcions, editem periòdicament des de fa més de 34 anys i ara la distribuïm també per Internet.

Ara esteu preparant el congrés de Catalunya. Preveieu grans canvis en la ideologia o en l’estratègia?

D’entrada és una oportunitat per fer una lectura del que ha passat els últims sis anys. Mirar què es pot actualitzar en el nostre discurs, o la nostra posició respecte als moviments alternatius, donar força a la participació de CGT en els moviments socials, que potser s’hauria de visibilitzar més.

D’altra banda, hi ha qüestions de detall, com la posició del sindicat sobre les subvencions, que fins ara era molt reticent i que potser acabarà sent encara més rígida en contra d’aquestes. També estudiarem mecanismes que ens ajudin a incorporar noves realitats laborals i també les noves professions sorgides de la nova economia.

Entrevista realitzada per Tomeu Ferrer

Publicada a CatalunyaPlural