PRESENTACIÓ A TERRASSA DE LA REVISTA «L’ABORDATGE»

«Pirates d’amor i sexe, lladres de gènere

i amants de llibertats».

Presentació a Terrassa de la revista L’aBORDatge

«La lluita pels drets de gais, lesbianes, trans i de tota persona sigui quina sigui la seva opció de gènere o sexual és una lluita de tots», començà afirmant el representant de la revista L’aBORDatge durant l’acte de presentació de la mateixa als Amics de les Arts el passat dijous 25 d’abril. «I és, de fet, una lluita contra el sistema patriarcal i la homofòbia, contra la divisió sexual del treball, la naturalització del gènere, la visió purament reproductiva de la sexualitat i contra el control sexual, que és també control de classe.»

Doncs sí, aquesta és l’opinió i perspectiva de treball del BrotBord, una assemblea de lluita contra el patriarcat, l’homofòbia i la transfòbia, part del moviment català per l'alliberament LGTI (lèsbic, gai, trans i intersexual), i que edita la revista que presentaren ahir, 25 d’abril de 2013, a Terrassa l’assemblea LGBT-Terrassa i el Grup d’Opinió d’Amics de les Arts.

Bord és la proposta que fa aquest grup per a traduir de l’anglès la paraula queer, que fa referència a la teoria queer, traduïda de vegades com a desviat, adaptant-la a la realitat del país per «difondre-la com a estratègia de lluita tant a ciutat com als pobles». Aquesta, asseguren, «és una mena d’etiqueta feta a la contra, que nega les etiquetes, o que les multiplica fins invalidar-les, però una etiqueta que nosaltres combinem alegrement amb altres que no perden pas –encara!- el seu valor polític».

MITJANS DE COMUNICACIÓ LOCAL I ALTERNATIVA.

Presentació

Promogut des del Grup d’Opinió d’Amics de les Arts i Cultura 15M Terrassa es va celebrar el dimecres 24 d’abril un taller debat sobre mitjans de comunicació local i alternativa, al qual es van presentar les revistes Directa i Alternativas Económicas, amb la presència de treballadors i activistes d’aquests dos mitjans i també de La Drecera (Sabadell), L’Independent de Gràcia, Kaos en la Red, Radio Kaos i Terrassa Respon.

Vivim canvis radicals i rapidíssims en el sector del periodisme, de la informació i la comunicació. Veus de prestigi parlen de la mort del periodisme imprès en paper o, fins i tot, del mateix periodisme com a professió específica. D’altra banda, la creixent concentració i creixen i quasi esclafador poder dels grans grups dits multimèdia sembla ocupar tot l’espai polític i social sense deixar marges per a altres opcions.

Tanmateix, tal com demostra la presentació d’aquests dos mitjans i la presència dels altres quatre, hi ha vida més enllà de les grans corporacions, i molta vida. Tot i ser relativament poca cosa i, sens dubte, insuficient en relació a les necessitats d’una societat que visqui de forma crítica i autocrítica el seu propi desenvolupament i, més concret, d’una societat que es pretén democràtica, oberta i plural.

A la presentació es plantejava, doncs, una primera proposta o compromís: fer-nos nostres aquests mitjans que ja tenim, donar-los-hi suport econòmic, material i humà, i ajudar a la seva difusió i distribució, de manera que podem crear un espai d’informació i comunicació ciutadà, independent de tots els poders.

Que això no hagi succeït abans i que ens trobem en una situació de, com a mínim, distanciament entre els sectors i moviments socials i populars, incloent-hi sindicalisme i organitzacions polítiques d’esquerra, planteja però alguns interrogants de no poca importància. Els mitjans comercials, els grans diaris o cadenes, ens queden lluny, fan una construcció de la realitat i ens ofereixen una imatge d’aquesta que ens resulta tantes vegades aliena i estranya a la nostra pròpia o, fins i tot, imposada. Tot i així, moltes vegades, la visió alternativa, amb tot l’esforç i voluntat, sembla no aconseguir un consens o identificació més ampli, ans el contrari.

Mentre esbrinem motius i raons, sembla raonable plantejar una segona proposta d'acció lligada amb l'anterior i que, sigui quin sigui l'escenari, es presenta com ineludible: crear espais i eines que permetin el protagonisme l autorreconeixement de les persones en aquesta construcció social de la realitat. Hi ha mitjans per començar, n'hi ha prou gent disposada a treballar. Cal una mica més d'organització i molta coordinació.

SOBRE EL «RESCATE» DE UNA PATERA POR LA GUARDIA CIVIL

La inmigración por mar acumula en su más reciente historia una brutal cifra de muertes y desparecidos. La fragilidad de embarcaciones sobrecargadas enfrentada a un medio hostil a la vida humana, como lo es el marino, hacen que las aventuras emprendidas por estos seres humanos sea en algunos casos un reto a la supervivencia.

En este contexto, la Sección Sindical de la CGT en Salvamento Marítimo, cuando tuvimos noticia del naufragio de la patera, el pasado 13 de diciembre de 2012, con la muerte de uno de los tripulantes de la misma y la desaparición de otros seis, fuimos prudentes. El nerviosismo de quienes temen por su vida, un oleaje mayor del debido e incluso una maniobra poco acertada pueden desencadenar un desastre que nadie desea.

LA MÁS FLAGRANTE VIOLACIÓN DE LA INTIMIDAD FAMILIAR

«No se protegen los derechos de nadie, sino que se invaden los de los otros», dijo Soraya Sáenz de Santamaría hace unos días para responder a quien le preguntó por la opinión y actitud del Gobierno ante los escraches.

Los «derechos» de la vicepresidenta gozaron este viernes de una imponente protección policial frente a su casa, en la colonia madrileña Fuente del Berro. Centenares de manifestantes se desplazaron hasta allí para escracharla, para avergonzarla por la actitud de su partido frente a los desahucios.

Los escraches son acciones pacíficas, que hoy incomodan al gobierno del PP bastante más que otras manifestaciones. Son protestas que levantan ampollas y  escuecen. Tanto es así que quienes se sienten señalados parece que pierden el sentido de realidad, sobre todo cuando acusan a los miembros de la Plataforma de Afectados por la Hipoteca de practicar violencia, escarnio, acoso, coacción, persecución, violación de la intimidad familiar...

Cuesta entender ese empeño en mirar hacia otra parte cada vez que se oye el quejido de quienes se quedan sin vivienda. ¿Qué tendrán en la cabeza esas gentes que intentan silenciar a las verdaderas víctimas e ignoran la violencia que se ejerce contra los desahuciados? Se niegan a ver a quienes utilizan cualquier medio, la fuerza física si es preciso, para expulsar a seres humanos de sus casas, en abierta violación de un derecho elemental, sin tener en cuenta para nada los desgarros personales y familiares que ocasionan.

Vale la pena comparar unas y otras acciones. Conviene preguntar si alguien ha visto algún día agentes colocando escaleras en el balcón de un alto cargo corrupto o forzando una puerta para detener a dirigentes de entidades financieras o corporaciones inmobiliarias, para poner a la sociedad a salvo de sus acciones fraudulentas, estafas millonarias o desvíos de capital.

La frase de la vicepresidenta habría resultado apropiada y pertinente si la hubiera aplicado a sí misma y a sus compañeros de partido, a los salvadores de bancos y entidades financieras, en vez de a los afectados por las hipotecas y a otras tantas víctimas de la irracionalidad mercantil.

Cuando entorpecen la Iniciativa Legislativa Popular promovida por la PAH y  facilitan la ejecución de desahucios «no protegen los derechos de nadie, sino que invaden los de otros», para perpetuar los privilegios de los ganadores de siempre.

Marià de Delàs

Público, 6 d'abril de 2013