CRIDA A LA DESOBEDIÈNCIA CIVIL PELS DRETS CIUTADANS I CONTRA LA DICTADURA FINANCERA

INVITACIÓ A SIGNAR LA

CRIDA A LA DESOBEDIÈNCIA CIVIL

PELS DRETS CIUTADANS I CONTRA LA DICTADURA FINANCERA

Davant la situació d'emergència que vivim, et demanem que llegeixis amb atenció aquesta proposta de Crida i que, si hi estàs globalment d'acord, ens indiquis la teva voluntat de signar-la.

Envia un correu a: info@desobedienciadictadurafinancera.cat

També et demanem que convidis altres persones a sumar-s'hi (o ens indiquis noms i adreces electròniques perquè ho fem nosaltres) i que suggereixis possibles accions a emprendre per aconseguir els objectius que pretenem.

Inicialment aquesta proposta la trametem a un primer grup d'homes i dones, amb plantejaments i de procedències diverses, perquè la signin, l’estenguin i en facin suggeriments abans del 12 d'octubre. La intenció és que actuïn com a catalitzadors d’un procés d’organització i mobilització ciutadanes prou ampli, fort i sostingut en el temps per poder capgirar la greu situació social i econòmica que estem patint com a persones i com a poble. Volem iniciar aquest procés amb una trobada de signants el dissabte 20 d’octubre de 2012.

Un procés iniciat per Ada Colau, Alf Grafulla, Angelina Hurios, Anna Monjo, Arcadi Oliveres, Carles Riera, David Fernández, David Soler, Esther Vivas, Federico Mayor Zaragoza, Francesc Estorach, Gabriela Serra, Gemma Sendra, Guillermo Rojo, Itziar González, J. A. González, Jaume Parisi, Javi Creus, Joan Lluís Jornet, Joan Tamayo, Jordi Garcia Jané, Jordi Via, José Luis Martínez, Josep M. Gasch, Luca Gervasoni, Manel Xicota, Manuel Cubero, Martí Olivella, Montserrat Ponsa, Paco Cabezas, Patrícia Agüera, Pep Subirós, Pepe Beunza, Santi Fornell, Stefano Puddu i Vicenç Altaió.

CRIDA A LA DESOBEDIÈNCIA CIVIL

PELS DRETS CIUTADANS I CONTRA LA DICTADURA FINANCERA

L’oligarquia financera i els polítics i tecnòcrates de la troika, amb les polítiques que dicten i que submisament apliquen els successius governs espanyols, i també el català, unes polítiques que ens porten de dret a la ruïna social i econòmica, ens han declarat la guerra.

Desmantellament del sistema públic de salut, d’educació, de pensions i dependència; retallades a la ciència i la cultura; augment dels acomiadaments i la precarietat; retardament de l’edat de jubilació; baixada de sous i increment de la jornada laboral; encariment dels productes i serveis bàsics; privatització d’empreses públiques; desnonaments i persones sense sostre. Aquestes són algunes armes de l’arsenal que els terroristes econòmics –no mereixen altre nom– utilitzen. A això hi hem d’afegir l’asfíxia econòmica a què l’Estat espanyol sotmet Catalunya, i altres pobles i comunitats.

Com és possible tanta injustícia? Recordem que el malson actual té el seu origen sobretot en l’esclat de la bombolla immobiliària i la fallida dels bancs i caixes que l’havien alimentada. El primer rescat del sistema financer, que aplicà el govern de Zapatero, amb el suport de PP i CiU i la benedicció de la troika, va convertir allò que era el deute privat d’una colla de bancs i caixes en un deute públic, de tots i totes nosaltres. A partir d’aquí, vam entrar en l’espiral infernal del deute. Els governs espanyol i català han optat per anar pagant venciments del deute i interessos als prestamistes (entre els quals hi ha els mateixos bancs que fan endeutar-nos per rescatar-los), i ho paguen amb els nostres diners, retallant serveis públics i apujant l’IVA, en comptes de fer-ho apujant els impostos a les grans fortunes i a les grans empreses, i reduint despeses inútils. De manera que els menys responsables de tot el que ha passat, que coincideixen amb els més desfavorits socialment, som culpabilitzats i els més castigats.

Mentrestant, els responsables i els màxims beneficiaris d’aquesta situació, que més que una crisi és un estratagema dels súper rics per ser-ho més encara, continuen impunes i, en la majoria de casos, ocupant algun càrrec en una gran empresa o en l’Administració. Les retallades i reformes aplicades pels governs de torn han deixat fins ara intactes les seves fortunes i influències. És indignant que els Millet, els Urdangarín, els Rato i els Botín es passegin tranquil·lament pel carrer o segueixin manant des dels despatxos, en comptes d’estar a la presó i de retornar el que presumptament han robat!

Per si la majoria de la població no estiguéssim patint ja prou, el govern de Rajoy va enviar a Brussel·les a principis d’agost una previsió pressupostària que inclou un altre ajust de 102.000 milions d’euros fins a finals de 2014. Aquesta nova contracció comportarà més retallades en sanitat i educació, més acomiadaments de persones treballadores públiques i una altra elevació de l’edat de jubilació. No podem permetre que la Comissió Europea i els governs espanyol i català ens collin encara més, si no volem acabar sumits en la misèria per generacions.

Ja hem expressat la nostra indignació amb centenars de manifestacions i assemblees, acampades del 15M, insubmissió als peatges de les autopistes, ocupacions de centres de salut, vagues, etc., però ens cal una estratègia global i a mitjà termini per aconseguir que les nostres protestes i accions obtinguin millors resultats. Pensem que hem de reaccionar amb més contundència i intel·ligència que mai, però també amb creativitat i innovació.

Per això, nosaltres, que donem suport o participem en coordinadores en defensa de l’educació i de la sanitat públiques; en plataformes de persones d’afectades per les hipoteques o per les preferents, contra els peatges; en assemblees de persones aturades o en sindicats; en grups ecologistes, pacifistes, antiracistes i feministes; en el moviment cooperativista i d’economia solidària; en assemblees i comissions del 15M; en entitats de cooperació internacional i per la justícia econòmica global; en associacions de defensa dels drets humans; en el moviment veïnal i ciutadà, en candidatures municipals alternatives i progressistes; en col·lectius de treballadors, usuaris i familiars d’entitats d’acció social; en moviments universitaris contra l’augment de taxes; en mobilitzacions de treballadors públics; etc., manifestem la ferma voluntat d’impulsar la confluència de les nostres legítimes reivindicacions en una campanya conjunta i global, planificada i prolongada, que es basi en una estratègia noviolenta de mobilització, de no cooperació i desobediència civil, en la qual pugui participar el conjunt de la població de Catalunya (persones assalariades, de la petita i mitjana empresa, professionals independents, comerciants, pagesia, estudiants, jubilades etc.), una campanya que estigui orientada a assolir els objectius següents:

1.               Aprofundir i ampliar els drets civils, socials i laborals que encara preservem, avui amenaçats per la Comissió Europea i els governs espanyol i català. També recuperar els drets que ens han arrabassat en els últims anys. Cal que tota persona tingui cobertes les seves necessitats bàsiques: una alimentació adequada, un habitatge i un lloc de treball digne i l’accés a l’educació, la sanitat i la cultura.

2.               Canviar de manera radical les polítiques seguides darrerament, la qual cosa requereix la dimissió del govern de Mariano Rajoy i la formació d’un altre govern sorgit d’unes noves eleccions, que es posi al servei de la població i que apliqui un pla d’emergència fonamentat en les mesures següents:

a)              Augment dels ingressos públics: persecució efectiva del frau i l’evasió fiscals; reforma de la fiscalitat per tal paguin més els qui més tenen i equilibri equitatiu de les balances fiscals entre les comunitats autònomes.

b)             Reducció de despeses vergonyants, com la compra d’armament militar, la casa reial o la construcció d’infraestructures inútils i antiecològiques.

c)              Derogació de les contrareformes econòmiques, socials i laborals (les “retallades”) i restauració plena dels drets civils, socials i laborals que tants sacrificis i tantes lluites van costar durant generacions.

d)             Encausament judicial dels responsables que ens han portat a aquest desastre: directius i consellers delegats de bancs, caixes i empreses amb actuacions fraudulentes, responsables bancaris de les participacions preferents, polítics corruptes, grans evasors fiscals i de capitals, alts directius del Banc d’Espanya, etc., tal com reclama el “Manifest ciutadà davant la crisi del sistema financer”, impulsat per Attac Acordem i signat per nombroses entitats del país.

e)              Impuls d’un nou model socioeconòmic: penalització del capital especulatiu i regulació dels mercats financers; creació d’una banca social i pública que doni crèdits a les famílies i a les petites i mitjanes empreses; promoció de nous sectors econòmics sostenibles i de l’economia cooperativa, social i solidària.

f)                Abolició de la reforma del punt 2 de l‘article 135 de la Constitució espanyola que, en la seva nova versió de l’estiu de 2011, estipula que “el pagament dels interessos i el capital del deute públic tindrà prioritat absoluta”; establiment d’una moratòria en el pagament del deute fins a haver delimitat la part que és il·legítim ―que no es pagarà― de la que és legítim, que es negociarà per tal que el seu pagament no impedeixi proporcionar unes condicions de vida dignes al conjunt de la societat actual ni a la dels nostres fills.

g)             Promulgació d’una nova llei electoral que impedeixi el segrest de la democràcia pels partits majoritaris i reconegui el dret a desenvolupar consultes populars vinculants.

h)              Anul·lació de totes les causes pendents i les condemnes contra aquelles persones i entitats acusades d’activitats relacionades amb protestes contra les retallades o de desobediència civil, per exercir el dret legítim de rebel·lió contra la injustícia.

Per avançar en aquesta campanya som conscients que:

a)               Només si mantenim una vigilància i una mobilització permanents aconseguirem que un nou govern posi en pràctica mesures com les que hem detallat, en comptes de sucumbir a les pressions de les  persones corruptes, l’oligarquia financera i la troika. Ens comprometem a partir d’ara a seguir impulsant la mobilització social per aquestes mesures, independentment del partit que governi, sigui a Catalunya o a l’Estat espanyol.

b)             Sabem que la mobilització social no es pot cenyir a casa nostra. Ens comprometem també, doncs, a contactar amb persones i col·lectius dels altres pobles de l’Estat espanyol i d’Europa per proposar-los aquests mateixos objectius i, en allò que els facin seus també, coordinar-nos per aconseguir-los.

c)               Les mesures socioeconòmiques d’urgència que exigim ens ajudaran a sortir del pou en què ens han tirat, però no resoldran el problemes de fons de naturalesa econòmica, social, ecològica, política i de valors que es troben al darrere de la situació actual. Per això, cridem també la societat catalana a:

c1. Exercir el dret a l'autodeterminació que ens permeti al conjunt de ciutadans i ciutadanes de Catalunya decidir democràticament la nostra relació amb l’Estat espanyol i la Unió Europea. Si la majoria social votés per la independència, caldria un procés constituent per decidir quin model social, polític i econòmic de país volem i elaborar de manera participativa una Constitució pròpia; o si la majoria social votés per mantenir-se dintre l’Estat espanyol, caldria elaborar amb els altres pobles de l’Estat, i també de manera participativa, una nova Constitució conjunta.

c2. Multiplicar les experiències autogestionàries per resoldre de manera alternativa les necessitats (de treball, de consum, d’habitatge, de cultura, d’oci, de relació...) que estan proliferant arreu del país en forma de cooperatives de tota mena, d’iniciatives comunitàries per la sostenibilitat, de xarxes de suport mutu, d’assemblees populars de barri, de finances ètiques i de monedes socials, d’ateneus, casals i centres socials…, així com d’enfortir-les i enxarxar-les. Aquestes experiències constitueixen la matriu inspiradora d’una nova societat més democràtica, equitativa, solidària i sostenible.

c3. Promoure l’autoorganització de la ciutadania amb formes de democràcia participativa i directa perquè decideixi progressivament en els diferents nivells, des dels més locals fins als més generals, les línies mestres d’actuació que hauran de seguir els governs per gestionar els assumptes col·lectius d’acord amb la voluntat popular.

Les persones que signem aquesta Crida ens constituïm en Grup Promotor per a la creació urgent d’una plataforma catalana d’entitats ciutadanes i de persones que acordi i impulsi una campanya de desobediència civil noviolenta que posi fi d’una vegada a la dictadura financera que estem patint.

Catalunya, setembre de 2012