EL PADRÓ SÓN DRETS - LA SITUACIÓ A TERRASSA

EL PADRÓ SÓN DRETS

Ahir, 2 de maig, vam llegir amb expectació el comunicat de l’Ajuntament de Terrassa sobre l’empadronament de les persones que resideixen a la nostra ciutat. Rebem amb alleujament que el govern municipal s’hagi manifestat finalment per escrit en torn a una qüestió que és de la seva responsabilitat i que en aquest text s’hi manifesti la voluntat de respectar els drets de tota la ciutadania.

Un comunicat que arribava justament el mateix dia que al BOE s’hi va publicar una nova resolució de l’Instituto Nacional de Estadística amb instruccions tècniques als ajuntaments sobre la gestió del padró municipal i que ve a reafirmar el que ja estava aprovat i a ampliar la regulació en certs aspectes. Entre d’altres qüestions, s’hi disposa que tots els veïns i veïnes immigrades han de ser empadronades i que a les administracions locals no els correspon fer cap comprovació sobre la legalitat de la seva residència o entrar a jutjar en qüestions de propietat sobre l’habitatge, que cal flexibilitat en l’acreditació de la identitat, que s’ha d’empadronar a tothom, encara que no tingui contracte de lloguer o que estigui ocupant, i que les persones que viuen en infrahabitatges o sense llar seran empadronades després d’un informe de Serveis Socials que acrediti que són veïnes de la ciutat.

Malgrat les bones intencions del comunicat de l’Ajuntament de Terrassa hi ha diversos punts  que ens agradaria comentar i sobre els que ens agradaria més i millors aclariments de l’administració pública.

En primer lloc, basant-nos en les experiències viscudes de forma reiterada per persones del nostre col·lectiu o per persones que s’han apropat a nosaltres i les hem acompanyat a sol·licitar el padró, no és cert que s’estigui empadronant a tots i totes les veïnes migrades a la ciutat de Terrassa. Parlem de casos en què no han pogut acreditar amb cap document el seu domicili de residència, fet que, segons l’INE, ja hem vist que no ha de ser un impediment per fer efectiu el padró. Veiem positiu la voluntat de rectificació i l’assumpció de la possibilitat que no s’estigui donant resposta a tots els casos que ho necessiten, fins ara això no s’havia reconegut públicament. Alhora demanem una rectificació pública de la Tinenta d’Alcalde Núria Marín, que va manifestar en declaracions a la televisió pública catalana que calia aportar un contracte de lloguer per ser empadronat, declaracions que xoquen frontalment amb la normativa vigent.

Ens sorprèn que s’afirmi que l’empadronament sense domicili fix està regulat a Terrassa des de 1996. Si això és cert, quin sentit tindria que la junta de portaveus municipal aprovés el juny de 2014 un acord que preveia "Establir un mecanisme per tal d’incloure al padró municipal totes les persones que resideixen a la ciutat, inclosos els casos de persones que no disposen d’un domicili fix"? No hauria d’estar establert després de 18 anys? Tenint en compte la regulació de 1996 i l’acord aprovat el 2014, perquè a la web municipal de l’Ajuntament no hi ha cap tipus d’informació sobre l’empadronament sense domicili fix ni sobre la normativa que regula l’empadronament en general?

D’altra banda, veiem com un encert que des del consistori es vulgui treballar en les relacions amb aquells agents socials sensibles a aquests temes, però ha de quedar clar que l’Ajuntament és el principal responsable a l’hora de garantir els drets de la ciutadania i en el compliment de la normativa municipal. En l’aspecte col·laboratiu, des de Terrassa Sense Murs sempre hem estat obertes a parlar i a aportar de manera constructiva, però concretament amb el tema del padró hem topat amb silencis i opacitat. Malgrat aquests contratemps, com que compartim la preocupació i la prioritat que manifesta el govern municipal en millorar la situació de les persones en situació vulnerable i degut al fet que la resolució d’aquesta problemàtica havia quedat bloquejada, hem optat per empadronar a persones als nostres domicilis encara que no hi visquin, arriscant-nos a ser sancionades. Preferim ser multades abans que les persones que no es poden empadronar s’exposin al creixent negoci fraudulent en què s’ofereix empadronament a canvi de diners.

No acabem d’entendre per què es parla d’un pacte del món local en el comunicat. No es tracta d’un dret reconegut a la normativa vigent? Nosaltres interpretem en aquesta voluntat de pacte que s’està reconeixent implícitament que molts ajuntaments, i no només el de Terrassa, estan escombrant sota la catifa el tema del padró. Sembla que ningú vol ser el primer entre els incomplidors a l’hora de respectar el dret a empadronar-se sense domicili fix, per por a un hipotètic efecte crida. Ens sembla aberrant aquest argument, ja que el padró és un dret essencial mitjançant el qual s’activen molts altres drets i el col·lapse dels Serveis Socials no ha de ser excusa per no empadronar, sinó un element més de la radiografia de les desigualtats existents a les que contribueix un sistema econòmic, polític i social del qual els ajuntaments són part de l’engranatge. Aquesta radiografia hauria de servir a les institucions i als governants per prioritzar en les seves polítiques a les persones, per posar la vida al centre d’una vegada per totes.

Instem a l’ajuntament que abordi la qüestió amb rapidesa per tal d’empadronar aquelles persones que fins ara n’han quedat al marge i per inscriure per silenci administratiu aquelles que van realitzar les sol·licituds de padró fa més de 3 mesos. A més, demanem al govern que informi clarament de quin és el procediment que hauria de seguir qualsevol persona que vulgui empadronar-se per la via del padró sense domicili fix, amb la finalitat d’evitar retards i que es puguin identificar, si és el cas, males praxis. El consistori no ha d’inventar res ni buscar fórmules creatives, només cal que s’assessori de la mà d’altres governs locals que no han renunciat a garantir un dret de tots i totes les veïnes de la ciutat.

Esperem respostes i estarem atentes per tal que el comunicat de l’equip de govern local no es quedi només en paraules. Alhora, estem a l’espera de què tampoc es quedin només en paraules els acords aprovats de la "Proposta de resolució per afavorir els processos d’acollida, inclusió i garantia de drets de les persones migrades residents a Terrassa" que vam impulsar el juny de 2018. Un dels acords aprovats preveia la creació d’un Consell d’Immigració i Ciutadania, un espai que considerem que hauria de servir per seguir treballant en trobar l’encaix dels acords que no van ser aprovats i per fer de Terrassa una ciutat realment inclusiva i proactiva contra el racisme estructural.