FEDERACIÓ ANARQUISTA DE CATALUNYA

Federació Anarquista de Catalunya

Un dia ens vam preguntar: per què no?, en comptes de tan sols: per què?; per què no podem gaudir de relacions lliures de poder entre nosaltres?, per què no puc decidir jo per mi mateixa?, per què no puc fer les coses que m’agraden i m’esclavitzo tota la vida a altres que se suposa que haig de fer?… i llavors vam decidir començar a caminar plegades, en un aprenentatge que serà molt llarg però que veiem necessari de fer per tenir una cohesió real dins del moviment anarquista.

     Vam veure que tot i poder accedir a la comoditat que ofereix el capital, podem rebutjar aquesta invitació i comprometre’ns amb la lluita. Una lluita que pren sentit quan la fem col·lectiva, quan ens ajudem i quan fem autocrítica, quan donem realitat a una teoria; però bé, anem a pams.

     Cap a l’any 2013 diferents grups de tendència llibertària vam començar a veure que tenim massa roba i poc sabó, que ens faltava una xarxa comuna que ens ajudés a coneixe’ns i a organitzar-nos en col·lectivitat. I així van sorgir les primeres trobades per posar fil a l’agulla, les quals van confluir en un procés final de federacionisme.

     Així neix la Federació Anarquista de Catalunya, amb una vintena de grups que en formen part, un espai de trobada, coordinació i organització pels diversos col·lectius integrants. La llibertat, la igualtat en tots els àmbits —ja sigui de gènere, raça o espècie—, la solidaritat i el suport mutu, l’oposició a l’estat, les estructures i institucions religioses i la propietat, són els principis sobre els quals ens movem per poder atacar frontalment nosaltres mateixes l’autoritat, difonent un altre tipus de cultura que no fomenti els valors establerts, i que creï unes dinàmiques de lliure associació entre individus que siguin capaces de respondre a les seves necessitats autònomament a qualsevol dominador.

     Però no pretenem ser unes noves salvadores, el nostre objectiu principal és el de donar respostes reals als problemes quotidians, col·laborant conjuntament. Creiem que com millor es demostra la teoria és amb els fets, retornant la lluita al carrer i el poder al poble, prenent-li al govern autodenominat com a gestor de les nostres existències. I qui millor que cada col·lectiu de barri, escola,… per saber quins són els problemes que més afecten a les veïnes d’aquell context? I encara millor sabent que tenim el suport d’altres grups per poder donar una resposta contundent.