DON ALEJO VIDAL QUADRAS SEGUEIX ENGREIXANT LA SEVA BOSSA

DON ALEJO VIDAL QUADRAS, MENTRE FA CAMPANYA PER VOX, SEGUEIX ENGREIXANT LA SEVA BOSSA COM A EURODIPUTAT DEL PP

Des que fa campanya per VOX (no fa ni un mes i mig), els seus ingressos ronden els 75.000 euros nets. Es dóna per segur que serà designat cap de cartell a les europees del proper mes de maig per l’esmentat partit. Don Alejo, va abandonar el PP després de trenta anys per anar-se’n a aquest nou partit ultradretà. Fonts ben informades diuen que el PP ja no era el suficientment nazi per a ell. Es veu que la Falange no l’ha volgut per extremista. Ha dimitit com a militant però no com a vicepresident del Parlament Europeu (sí, un ser com aquest és vicepresident), es veu que necessita el suculent sou de Brusel·les per comprar esprais amb els que mantenir la seva veu de “castratti”. De fet, és la versió masculina del que va fer en el seu dia la sra. Rosa Díez amb el PSOE, per muntar UPyD. El menda de l’Alejo, és un feixista de manual, no oblidem que ja ha demanat diverses vegades anular l’Autonomia Catalana per la força, on un bon grapat de guàrdies civils amb màquina d’escriure al cap de xarol, ens haurien de donar un sever correctiu. No seria el primer en fer una cosa com aquesta, es veu que l’ulradreta espanyolista ho porten en els gens. No es pot dir que no tinguin vergonya, ja que aquesta mai l’han coneguda.

No podem oblidar que estan en política per “salvar al poble i inclús perdre diners”. La única vegada que he escoltat alguna cosa coherent i sincera a un dirigent del PP, fou quan Zaplana va dir allò de: "Estoy en política para forrarme". Aquest “baríton”  sap del cert que estaven a punt d’engegar-lo des del PP, i s’ha buscat un altre cau de lladres per poder seguir amb la seva filosofia que no es altre que la de no donar un pal a l’aigua i, aprofitar-se d’algun idiota per a no perdre la poltrona.  Cal recordar també que bona part de les grans sotanes d’aquest país estan al darrera i donen suport a aquest nou partit de merda. No sé que és més desagradable, si ell, el seu nou partit o la seva veu de hiena.  

Miquel Mallafré

WERT, ATACA DE NOU!

WERT, ATACA DE NOU: VOL FER DESAPARÈIXER L’ASSIGNATURA DE MÚSICA DE L’ENSENYAMENT

“La vida sense música seria un error” (Nietzsche)

Argument d’aquest ignorant que produeix nàusees: “Hay materias que distraen a las asignaturas instrumentales (Ciencias, Lenguas y Matemáticas) en detrimento de otras”.

Crec que puc parlar en propietat, conec la música professional des de fa molts anys. No fa falta estudiar les grans obres quan ets nen, qualsevol melodia —encara que sigui amb una flauta dolça— pot commoure’t. Si desapareix la música en aquesta etapa, d’on sortiran els estímuls per dedicar-te a la música? De la religió?

És una autèntica barbaritat. La música, ministre ignorant, a més de música, ensenya pensament abstracte. La combinació de set notes pot crear una melodia, que els ritmes canviïn el sentit, encara que toquis Frère Jacques, és molt útil. A mi m’agradava, i com se’m donava bé, la meva mare em va posar en una acadèmia, i crec que vaig arribar a aprendre matemàtiques per les escales, els harmònics, els intervals i d’altres coses que vaig aprendre. La lògica que vostè aplica per treure la Música, té la mateixa explicació que la de treure la Química, les Mates o la Llengua, total a parlar ja aprenem tots encara que sigui amb el cul.

JO TAMBÉ ODIO ELS MANEL!

Aquesta nit tot anirà com havies pensat. Tot correcte i controlat.

Tot al seu lloc. Res fora de to. Ensopit. Inofensiu. Avorrit. Lent.

Bona nit, estàs a un concert de Manel...

Des de un temps cap aquí una nova onada de música en català ha arrasat al nostre país... Pop? Folk mediterrani? Cançó d'autor? No ho sabem, però el cas es que els Manel són els capdavanters d'aquesta escena, que domina les inquietuds de molts joves i no tant joves, caracteritzada  per cançonetes  lentes,  sense  contingut  ideològic / polític, sense actitud ni propostes, ni ganes de canviar res, ni de fer-te pensar massa.

Estaríem parlant d'un borreguisme català conformista i neutral?

Relaxa't, t'estem ajudant.

L'origen de la música rock n'roll, era el descontrol, la diversió, l’inconformisme, revolució, violència, lluitar i proposar canvis socials i sobretot provocar i fer pensar a la gent... fins que van arribar els hippies i ho van deixar perdre tot amb la seva passivitat...

Estaríem parlant d'un fenomen social semblant?

Reflexionem junts.

No pot ser que el màxim exponent de la música en català sigui un grup que està adormint la societat catalana, que no proposa res, ni ens ajuda en res... No estem per perdre el temps, no ens podem adormir, som joves i necessitem dir les coses clares!

CATALUNYA LLIURE DE MANELETS!

I els politics catalans ben contents de que aquests 4 bons nois es passegin per tot Catalunya amb els seus instruments Inofensius i de que els nostres joves els escoltin i hi combreguin... Amén.

Tenen tot el seu suport... MANEL = CIU!

Estàs segur que si no estiguessin sortint tot el dia pel canal 33, TV3, Catalunya Radio, amb els seus programes convergents i la seva dictadura cultural els estaries escoltant?

Si t'agrada la música en català, relaxa't, tens moltes opcions a escollir, molts estils I grups que tenen moltes mes coses a dir que aquests nois ben educats.

Manel no és el camí.

T'agrada el pop / foIk / cançó d'autor o com li vulguis dir? Doncs escolta pop i folk i el que et sembli molt relaxadament tant com vulguis, però recorda:

Manel no és el camí.

Els concerts són per desfasar-te i treure tot el que portes dins... els Manel i els seus súbdits estan convertint l'oci de la musica en directe en sales dormitori on no passa res. No estàs cansat/da de sortir de casa i tornar dient: no ha passat res.

Eeeeeeh?

Odiar no està bé. Però això ens és igual, odiem els Manel.

I tu? Què fas aquí badant

CARCOM

(Col·lectiu anarquista revolucionari català odio els Manel)

JORGE FERNÁNDEZ DÍAZ CONCEDEIX MEDALLES A LA VERGE MARIA

JORGE FERNÁNDEZ DÍAZ BUSCA “AMPARO DIVINO” CONCEDINT LA MEDALLA POLICIAL A NUESTRA SEÑORA MARÍA SANTÍSIMA DEL AMOR. 

L’ANY PASSAT JA LI VA DONAR A LA DEL PILAR.

Si us podeu aguantar el riure o la indignació, envieu la notícia als vostres amics i coneguts, poseu-ho en una pancarta, expliqueu-li als vostres fills i néts, perquè estem en un moment històric, diria que irrepetible: l’espanyol consell de ministres, de ministres beats i talibans cristians, li concedeix un altre medalla a una suposada mare d’un déu que va morir en una creu. Diria que és com regalar-li, a forma de record magnànim i entranyable, un parell de papelas de cocaïna a la mare del suïcida.

A veure, què va fer d’extraordinari la verge Maria per merèixer aquesta condecoració? Doncs, pel que es veu, portar uns cent anys, pel cap baix, sent la patrona del cos, sense dir ni piu i, beneint a colpistes il·lustres, al marge de ser la patrona de no sé quantes collonades més, cossos i organismes que ja ens han preparat les seves grans creus on crucificar-nos a tots plegats en el Gòlgota de la crisi. 

Jorge Fernández Díaz, membre (amb perdó) supernumerari de l’Opus Dei, havia felicitat molt efusivament a tota la policia que ha dut el terror i ferits des de que s’ha posat en solfa la “llei mordassa”. Tothom ha pogut veure com la policia es recrea a cops de porra d’un temps cap aquí sobre el cap dels manifestants, com els arrosseguen per terra, com queden immobilitzats per botes militars a la gola mentre sagnen per les celles i oïda, policies amb plaques d’identificació ocultes, a qui el seu cap, el devorador d’hòsties supernumerari, ha donat carta blanca per repartir alegrement les hòsties que a ell no li havia donat temps a tragar a la missa del matí.

Un individu amb la carència del sentit de la proporció està del tot incapacitat per entendre que concedir-li una medalla a la imatge d’una verge, influeix més que pugi la prima de risc que totes les bajanades de Rajoy juntes a la seu de Nacions Unides. Els mercats no són idiotes, saben millor que ningú que agenollats als seus peus per tal de calmar la seva fúria depredadora, estem disposats a suportar sense dir res, que ens abaixin encara més les pensions i els pantalons, que apugin l’IVA, ens retallin encara més i amenacin encara més les nostres llibertats civils i desmuntin el poc que queda de l’estat de dret. El que no podien esperar els mercats és que aquest país estigués governat per gent amb les facultats mentals tan minvades que són capaços de condecorar, mitjançant Real Decret, a una verge de fusta policromada. Això sí que inquieta els mercats, ja que la bogeria sempre és impredictible.

Un país submergit en plena Edat Mitja, que treu els sants i les verges per implorar el treball i la pluja, i que honra amb la màxima condecoració a la Guàrdia Civil, a la Policia i a qui calgui amb la mare de deu, és brutal. Amb un ministre de l’Interior incapaç de veure la brutalitat dels seus policies, malgrat posar-li imatges dels abusos una vegada i un altre davant els morros, però que creu fermament que existeix una verge-mare que està al cel vetllant per les ànimes de qualsevol policia. Acolloneix, oi? 

Miquel Mallafré