domingo, 27 de noviembre de 2016
jueves, 17 de noviembre de 2016
25N DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA
Al 1981 es va celebrar a Bogotà,
Colòmbia, la Primera Trobada Feminista Llatinoamericà i del Carib. Entre
moltes altres coses, allà es va decidir que el 25 de novembre sigués el
Dia Internacional de No Violència contra les Dones. La data va ser triada per recordar
l’assassinat el 1960 de les germanes Mirabal a les mans de la dictadura de
Leónidas Trujillo a la República Dominicana.
Més d’una dècada després, al 1993, l’Assemblea General de les
Nacions Unides va aprovar la Declaració sobre l’Eliminació de la Violència
contra la Dona. Allà es va definir que la violència cap a la dona era «tot
acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un
dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces, la coerció o la
prohibició arbitrària de la llibertat, ja sigui que ocorri en la vida pública o
en la vida privada».
En
la seva resolució 54/134 del 17 de desembre de 1999 l’Assemblea General de
Nacions Unides va resoldre que a partir de l’any següent, el 25 de
novembre seria la data estipulada com el Dia Internacional de l’Eliminació de
la Violència contra la Dona.
La
lluita de les germanes Mirabal
Minerva,
María Teresa i Patria Mirabal eren tres germanes que durant els anys cinquanta
van ser importants opositores al règim dictatorial de Leónidas Trujillo a la
República Dominicana. Per aquest motiu van ser empresonades diverses vegades,
violades i torturades. Malgrat això van continuar la seva lluita.
El
18 de maig de 1960 les germanes Minerva i María Teresa van ser jutjades
a Santo Domingo al costat dels seus marits, «per atemptar contra la seguretat
de l’Estat dominicà» i condemnades a presó. No obstant això, el 9 d’agost el
dictador va decidir posar en llibertat a les dones, deixant als seus companys a
la presó.
El
25 de novembre, quan tornaven de visitar als seus marits a la presó
Minerva, María Teresa i la seva germana Patria, que les havia acompanyat, van
ser interceptades en la seva ruta. Un esquadró de la mort del Servei
d’Intel·ligència Militar les va obligar a pujar a un vehicle en el qual van
ser traslladades cap a una casa en la localitat de La Cumbre. Allí van ser
assassinades i després els seus cossos van ser colpejats per simular un accident
automobilístic.
Dos
anys després es va dur a terme un judici contra els autors materials i tots van
ser condemnats a diversos anys de presó. No obstant això, amb ajuda de grups
afins a Trujillo tots van aconseguir escapar del país.
martes, 8 de noviembre de 2016
sábado, 8 de octubre de 2016
ELS BARONS DE TERRASSA ES REVOLTEN
L’actual batalla política, social i econòmica que s’està
lliurant a Terrassa pel tema de l’aigua, va esclatar quan es va posar a sobre
de la taula, el dilema de si l’aigua, un
bé, i un dret essencial i necessari per a la vida i la dignitat de les
persones, ha que continuar en mans privades, concretament les de Mina Pública d’Aigües
de Terrassa S.A. (AGBAR) o si, una vegada per a totes, Terrassa i els seus ciutadans i ciutadanes poden gestionar de forma pública,
directa i transparent la seva AIGUA.
Ja fa molts mesos que la direcció de Mina conscient de la
possibilitat de perdre els seus interessos econòmics està llençant una campanya
oberta i soterrada per intentar donar una bona imatge (el llop vestit d’ovella), repartint diners per causes solidàries, esportives o culturals com si fos una
gran ONG, que només pensa en el bé social, quan per altra banda es incapaç de ser
transparent i donar tota la informació de la seva gestió econòmica actual i
antiga, com li obliga la llei per ser una concessió d’un bé públic… i el més lamentable és que això ha estat així sempre amb la connivència dels diferents governs locals que hi ha hagut a
Terrassa.
Però clar, si repassem la historia recent de la ciutat, i
no tant recent, i gratem una mica en tot allò que no es visible, perquè no ha
interessat, veiem que tot té una explicació ben clara. Terrassa es una ciutat
que històricament ha estat i continua estant (ho sento, però és així) controlada i gestionada per un poder econòmic i social molt potent, que es
troba concentrat en unes empreses i institucions molt concretes que han tingut
a veure amb el teixit industrial històric de la ciutat, en el tèxtil, per exemple,
amb alguna excepció, posteriorment en el sector immobiliari, que va fer i desfer
i especular tot el que va voler, i també en unes empreses de serveis que han
volgut donar una imatge totalment esbiaixada de bon servei, quan s’han dedicat
només a enriquir-se i prou (Mina, Mútua...).
Tot aquest entramat de poder ha sabut teixir durant molts
anys uns espais comuns on es podien trobar tots i seguir controlant la ciutat
des de diferents àmbits (Cambra, Cecot, algunes institucions culturals, mitjans de comunicació…). Una jugada perfecta, i intel·ligent, a l’estil feudal, ja que tota aquesta teranyina també es va cuidar de
pactar amb el poder polític ja des del primer ajuntament de l’època anomenada “democràtica”
quan el primer alcalde que el presidia va preferir convertir-se en un baró al servei dels interessos de la classe social alta. Per tant no es d’estranyar que aquest senyor ara escrigui articles
“desesperats” al Diari de Terrassa defensant els interessos que sempre ha defensat. D’això es diu coherència
i servitud fins a la mort (com els barons i cavallers medievals), sí senyor!!!.
De fet aquesta és i ha estat la clau de mantenir-se
al poder d’aquesta mena de “cort” de senyors feudals, anar creant barons a
tota la ciutat i a tots els sectors (públics i privats) i així controlar perfectament el tauler de joc.
Per tant, dir-li al senyor alcalde, en Jordi Ballart que
celebro i m’alegra molt que s’hagi pronunciat a favor del Dret a l’Aigua dels
ciutadans i ciutadanes, però que vagi amb compte, perquè el problema d’aquesta
ciutat continua sent el mateix. I que cal molt més, però que molt més, cal un esforç
de tota la ciutadania (moviments socials, entitats, partits democràtics, i
tota la gent que no tingui por) perquè es faci un pas endavant i unitàriament es planti cara a aquests barons que es revolten per defensar única i exclusivament
els interessos dels de sempre (els que tenen el poder real i volen seguir
conduint les nostres vides). Hem perdut 37 anys, per tant ja van sent hora de
treballar per a la LLIBERTAT i l’autodeterminació de les persones. Per fer una
Terrassa lliure de barons i rampoines que fan olor del FEUDALISME i el SERVILISME
de fa 1000 anys.
Joan Tamayo Sala
Advocat
Activista pels Drets Humans i Socials
Membre d’Espai Drets
jueves, 6 de octubre de 2016
Suscribirse a:
Entradas (Atom)