JOAN TAMAYO: «MENYS TRIOMFALISMES I MÉS POLÍTIQUES A FAVOR DELS DRETS SOCIALS»

MENYS TRIOMFALISMES 

I MÉS POLÍTIQUES A FAVOR DELS DRETS SOCIALS

Ha passat el 28 d'abril, i sembla que tot sigui «aigua de roses» perquè la dreta no pot governar. Però i l'esquerra o els que es proclamen d'esquerres (PSOE-PSC) fan o faran polítiques d'esquerra de veritat? Des d'aquí retem a què ho demostrin.

Perquè si realment ets una formació política d'esquerres, amb sensibilitat social i convençuda de que cal governar amb els Drets Humans com a premissa bàsica, no queda altre remei, per exemple, que derogar ja!, l'estafa que va suposar la Reforma Laboral del 2012

«Demà aprovem la reforma del mercat laboral i ja veurà que serà extremadament agressiva, amb molta flexibilitat en la negociació col·lectiva i reducció de la indemnització per acomiadament». Qui s'expressava així no era cap altre que el ministre d'Economia de l'estat espanyol, Luis de Guindos, en una conversa amb el comissari d'Assumptes Econòmics de la UE, OlliRehn. Les paraules van ser captades pel so ambient d'una càmera que gravava les trobades prèvies a una reunió de l'Euro grup. I, efectivament, l'endemà, 10 de febrer del 2012, s'aprovava via decret llei la pitjor caiguda de drets laborals i salarials de la classe treballadora d'ençà de la mort del dictador.

Cal posar-nos en context: l'estat espanyol estava profundament afectat per la crisi social i financera i amb un forat molt elevat en el seu sistema bancari per l'esclat de la bombolla immobiliària. L'aposta governamental per gestionar aquesta situació es va focalitzar en dos punts: d'una banda, incrementar el ritme de retallades seguint el dogma de l'austeritat imposada per la UE i, de l'altra, reduir fortament els costos laborals per tal d'incrementar la taxa de guany de les empreses i afavorir la falsa recuperació en què vivim.

Si ens aturem en el segon punt, la devaluació interna feta sobre costos i flexibilitat de la mà d'obra només es pot qualificar de brutal. En només nou mesos des de l'entrada en vigor de la reforma laboral, el pes dels salaris dels treballadors sobre el total del PIB espanyol va baixar 2,6 punts, la caiguda més important de tota la crisi.

Un dels canvis més destacables va ser l'eliminació de l'ultra activitat en la majoria de convenis sectorials. Des de la reforma laboral, quan un conveni caduca, el contingut —recull de drets, salaris base...— deixa d'estar blindat si no s'assoleix un nou acord. Així, quan passa un any després de la fi de la vigència, el conveni s'elimina totalment, com ha passat recentment amb el conveni d'oficines i despatxos de Biscaia. Aquesta espasa de Dàmocles ha permès a les patronals obtenir moltes concessions en cada negociació, perquè els treballadors volen evitar el mal major de perdre-ho tot.

Una altra via per reduir drets laborals és permetre que els convenis d'empresa tinguin condicions pitjors que el conveni sectorial, cosa que desencadena un dúmping social quan empreses amb comitès d'empresa dòcils signen salaris per sota del mínim per categoria. Destaca la proliferació de les anomenades «empreses multiservei» que, sovint amb un comitè d'empresa creat ad hoc, aprofiten les pitjors condicions signades per oferir tarifes reduïdes en la prestació de serveis a tercers. Un clàssic exemple d'aquestes pràctiques el trobem en les ínfimes condicions de treball de les kellys, molt per sota del que hauria de ser el conveni de referència d'Hostaleria.

Pel que fa a la reducció en el cost de l'acomiadament que va fer la reforma, si bé la part més cridanera sembla que sigui el pas de 45 dies d'indemnització per any treballat a 33 en el cas dels acomiadaments improcedents, l'autèntic daltabaix està determinat pels acomiadaments objectius: indemnització de 20 dies per any treballat.

Tant en els casos d'acomiadament objectiu individual o col·lectiu (ERO), s'accepta com a causa vàlida la «previsió econòmica negativa de l'empresa» per executar la modalitat. Una ambigüitat així és una porta oberta a l'ús a discreció. Cal destacar, també, que l'eliminació de l'acceptació de la conselleria o del ministeri per tirar endavant qualsevol ERO ha permès reduir el nombre de traves.

L'ampliació de les causes d'acomiadament objectiu per malaltia va ser un altre dels punts negatius incorporats amb afectacions molt greus. Per exemple: la setmana passada, la plantilla de Correus de Barcelona va fer cinc dies de vaga contra els acomiadaments produïts per aquesta raó.

Un altre aspecte per eliminar condicions laborals ha estat la relaxació de les condicions per a fer modificacions substancials de les condicions de treball. En només 15 dies i adduint algun dels motius de tràmit existents, moltes empreses han pogut reduir qualsevol garantia, salari o dret de la plantilla. L'escàs període de negociació pretén limitar les possibles respostes en forma de vaga.

En relació al treball a temps parcial, com que es permet fer hores extraordinàries en aquesta modalitat, es va donar a les empreses la clau perquè les plantilles s'adaptin a les corbes de producció. Es paga així pel temps de treball imprescindible, i amb un contracte per a sis hores s'amplia a vuit quan convé. El % de contractes laborals actualment és el més alt de la UE.

Sobren les paraules i alegries post 28 d'abril, i ara cal seguir EXIGINT JUSTÍCIA! QUE NO ES VULNERI CAP DRET SOCIAL, COM EL DRET AL TREBALL!

Joan Tamayo Sala

Advocat, activista pels Drets Humans

Membre d'Espai Drets Terrassa i de l'Institut de Drets Humans de Catalunya

Comissió Defensa Drets Humans de l'ICATER

EL BLOQUE OBRERO Y CAMPESINO Y LAS ELECCIONES A LAS CONSTITUYENTES (1931)

CIUTAT, ART I QUALITAT EMPRESARIAL

CIUTAT, ART I QUALITAT EMPRESARIAL

Des de fa uns anys ens assabentem d'assumptes d'àmbit local que no tenien cabuda en els mitjans estatals i nacionals de tipus tradicional gràcies a l'accés als nous mitjans de comunicació.

Així, per exemple, si ja coneixíem els actes de vandalisme que van malmetre en el passat algunes obres de Ferran Bach-Esteve presents en els espais públics de Terrassa, ara sabem que aquestes demostracions de manca de civisme contra escultures públiques succeeixen amb més freqüència del que podíem imaginar i en tots els àmbits geogràfics. Es fan pintades sobre una estàtua del segle XII a Santiago de Compostel·la, una obra de Subirachs és utilitzada com a mini via d'escalada a Montserrat, es trenquen escultures a parcs d'Albacete, una obra de Guinovart es converteix en pista d'skate a Ciutat de Palma, ​​es roba i trosseja a Trasmoz (Saragossa) una estàtua de bronze de 300 quilos per vendre-la a un drapaire...

El que no passa tan sovint és que les administracions públiques mostrin una certa deixadesa —segons el nostre criteri— davant el deteriorament del que ha estat objecte a Terrassa «Relacions teòriques», una obra escultòrica de Ramon Suau fins fa pocs dies instal·lada a la Plaça dels Drets Humans, l'espai peatonal que envolta l'Estació de Vallparadís dels Ferrocarrils de Catalunya.

Des de 2017 aquesta obra ha estat víctima de manera reiterada de diversos danys causats per col·lisions de camions i furgonetes que es dirigien a les instal·lacions de Mútua de Terrassa.

L'última, esdevinguda el passat 24 d'abril, ha provocat un desperfecte de tal magnitud que l'obra ha quedat irrecuperable. Costa de creure que una ambulància l'hagi envestit frontalment de manera fortuïta, però concedim el benefici del dubte al conductor responsable.

Hi haurà qui digui que aquesta obra no s'hauria d'haver instal·lat en un espai per on transiten ambulàncies. El nostre punt de vista és diferent, ens sembla més aviat que són les ambulàncies les que no haurien de circular habitualment per un espai que se suposa que ha de ser per als vianants. A més, l'escultura es troba a aquest lloc des de 2009, molt abans de l'arribada de Mútua de Terrassa.

No volem errar per ignorància i per això ens agradaria que algú autoritzat ens respongui aquestes preguntes i ens ajudi a contextualitzar el cas amb bon criteri: Quin tipus d'ambulàncies transiten per aquesta plaça? Les que transporten casos d'urgència? Potser Mútua no tenia ja una entrada per a aquestes ambulàncies? Si la utilització d'aquest espai per les ambulàncies resulta imprescindible per a un bon servei de les persones usuàries, no s'hauria d'haver dissenyat aquest espai d'una altra manera? Si no són d'urgències, a què ve que vagin amb tantes presses? No poden maniobrar amb més cura? Es tracta d'una plaça peatonal pública o aquest espai pertany a Mútua de Terrassa?

Evidentment és una plaça pública, però es podria considerar fins i tot que el nostre Ajuntament ha permès la seva privatització de fet per part de Mútua de Terrassa?

El que ens sembla fora de dubte és que des de l'Administració Municipal no s'ha mostrat el respecte degut a l'autor, i que s'ha descuidat la integritat d'una obra que, agradi més o menys, s'entengui o no, té un sentit i que, a més, pertany en últim terme a tota la ciutadania de Terrassa.

Què hi pensa fer el nostre Ajuntament? S'encarregarà la realització d'una rèplica d'aquesta escultura al creador mateix? Es negociarà amb ell una ubicació alternativa o es remodelarà l'espai? S'exigirà a Mútua de Terrassa que pagui les despeses derivades de la construcció de la nova escultura? No existeix un protocol d'actuació per quan un particular o una empresa malmeten una propietat pública? Demostrarà Mútua de Terrassa la sensibilitat que mostren altres empreses davant el fet artístic? Desitjaríem que no esperés una requisitòria de l'Administració Municipal per reparar degudament la destrucció d'aquesta l'escultura urbana.

Junta Directiva d'Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa

«ESTUDIANTES PERTURBADORES» EN LA TERRASSA DE 1968

QUAN LA POR S’APODERA DEL PARTIT QUE MANA A L’AJUNTAMENT DE TERRASSA

QUAN LA POR S’APODERA DEL PARTIT 

QUE MANA A L’AJUNTAMENT DE TERRASSA

S’acosten les eleccions municipals de maig de 2019. Una vegada més la "fallida" i imperfecta democràcia representativa, mitjançant els partits polítics, demana als ciutadans i ciutadanes de Terrassa que escollin als seus "representants" polítics. I els partits que ni creuen ni els interessa una democràcia real i participativa (que tots sabem quins són) ja tenen ganes de què arribi el dia de les votacions (anomenat per ells, com el dia de la Festa de la Democràcia), per tal de poder aconseguir el poder a qualsevol preu i amb els pactes que calgui, oblidant-se ràpidament dels seus votants, perquè els interessos, moltes vegades, són ben diferents (trista hipocresia).

Aquest cop, a més a més, tenim un enrenou afegit. Resulta que hi ha un partit polític "històric" que porta governant la ciutat de forma continuada des de l’any 1979 que es torna a presentar malgrat que ja fa temps que no treu majories suficients, però fins ara no ha tingut mai cap problema perquè sempre ha trobat la forma que algun altre grup li doni suport de forma directa o indirecta (i és que el poder és molt "llaminer").

I que passa, aquesta vegada? Doncs que, després de 40 anys, la situació política general és més convulsa i enrevessada que mai i potser aquest partit que ens governa a Terrassa fa tant de temps pot perdre el PODER, totalment...

Ufff!, això és l’abisme, una "desgràcia", una situació mai coneguda abans, amb "lo  bé que estàvem controlant la ciutat des de tots els àmbits (social, polític econòmic i cultural)... que li passarà a la pobra Terrassa, sense nosaltres que som els que ho hem fet millor!?".

De què hauran servit tants anys de "feudalisme" autàrquic d’aquell "gran" alcalde i després del seu fill l’"hereu" que tenien tant de poder que fins i tot, en el seu regne "mai es posava el sol"! Després de tanta feina cosint i teixint complicitats amb el poder econòmic i capitalista de la ciutat per tal de fer de Terrassa, una gran "propietat", on poder fer i desfer a esquenes dels ciutadans, o de destruir les essències del gran moviment veïnal que tenia Terrassa  fins a arribar al control màxim de tot el teixit associatiu... De què haurà servit tants anys d’ajudar a engreixar econòmicament a tantes empreses o immobiliàries depredadores i especuladores...

En fi... que no hi cap als seus caps una catàstrofe d’aquesta naturalesa. És per això, potser, que ja fa dies que observem una actitud molt preocupant en els governants d’aquesta ciutat (decisions polítiques improvisades per intentar ocultar el que NO S’HA FET, com és el cas del Pla Local d’Habitatge i altres exemples.....) o, fins i tot, arribar al punt de la vulneració de drets fonamentals, ja que es veu que quan la por s’apodera dels éssers humans la irracionalitat pot aflorar en el moment menys esperat. Per exemple, com ha passat aquests dies quan la publicació periòdica i alternativa MALARRASSA després de molt de temps que es distribuia de forma gratuïta per  molts indrets de la ciutat, inclòs els Centres Cívics, acaba de patir un "simulacre de segrest", ja que el govern de l’Ajuntament ha prohibit que es distribueixi o es reparteixi des dels Centres Cívics (per tant que es prohibeixi l’accés lliure a la informació en un espai públic).

 S'ha intentar fer callar una publicació periodística que parla obertament dels ciutadans i ciutadanes de Terrassa, de les seves associacions, de la seva vida cultural, associativa, política, i de les seues inquietuds. Què passa?, que fa por que una publicació periodística que ja fa temps parla de forma lliure i sense embuts, i amb cap hipoteca de tipus, econòmica, ni política, pugui desemmascarar la "ficció" democràtica, política i econòmica en què viu Terrassa des de l’any 1979?

I és molt sospitós que això passi amb MALARRASSA, la única publicació de què disposa aquesta ciutat de més de 200.000 habitants que doni una visió real i alternativa donant la veu i el protagonisme a la part més conscient , mobilitzada i amb valors cooperatius de la ciutat, així com als col·lectius que veuen vulnerats, diàriament, els seus drets.

Aquest fet preocupant i denunciable no fa mes que confirmar la necessitat que a Terrassa fa falta , més que mai, un canvi radical de model i d’estructura social i política que va més enllà d’unes eleccions municipals, i que només es pot aconseguir amb el treball solidari i l’empoderament de tots els ciutadans i de totes les ciutadanes amb voluntat de construir des de baix un model de ciutat nou , governat pel dret a la ciutat i pels drets humans, sense exclusió... i sobretot amb una democràcia radical, sense cap escletxa. i on cap interès il·legítim, hi tingui cabuda i molt menys la por!!!

Joan Tamayo Sala 

Advocat i Activista dels DDHH Membre d’Espai Drets i de l’Institut de Drets Humans de Catalunya