lunes, 26 de diciembre de 2016

CURS DE FORMACIÓ: ELS INICIS DE LA PEDAGOGIA LLIBERTÀRIA A CATALUNYA (2017)


Els inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya

Josep Llunas i Pujals, Teresa Mañé i Miravet,
Francesc Ferrer i Guàrdia, Félix Carrasquer Launed 
i el Consell de l'Escola Nova Unificada



Sessió 1. «Una aproximació a la filosofia de la pedagogia llibertària»,
a càrrec d'Ernest Weikert (Llicenciat en Filosofia - UB)
dimarts 28 de febrer de les 18:30 a les 21:00h

Sessió 2. «Josep Llunas i Pujals: la pedagogia llibertària del segle XIX»,
a càrrec de Jordi Martí Font (Doctor en Filologia - URV)
dimarts 7 de març de les 18:30 a les 21:00h

Sessió 3. «Teresa Mañé i Miravet: la primera mestra laica», 
a càrrec de Ginés Puente (Graduat en Història - URV)
dimarts 14 de març de les 18:30 a les 21:00h

Sessió 4. «Francesc Ferrer i Guàrdia i l'Escola Moderna», 
a càrrec d'Emili Cortavitarte (Llicenciat en Història - UB)
dimarts 21 de març de les 18:30 a les 21:00h

Sessió 5. «Félix Carrasquer Launed: l’escola autogestionada», 
a càrrec de Gianni Sarno (Llicenciat en Història - UniPi)
divendres 31 de març de les 18:30 a les 21:00h

Sessió 6. «CENU: Consell de l'Escola Nova Unificada de Catalunya», 
a càrrec d'Emili Cortavitarte (Llicenciat en Història - UB)
dimarts 4 d'abril de les 18:30 a les 21:00h



Amics de les Arts i Joventuts Musicals 
Carrer de Sant Pere, 46, 1r – Terrassa


Curs de Formació de 15 hores reconegut pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, adreçat a Mestres d'Educació Infantil i Primària i a Professorat de Secundària, però obert a tothom

INSCRIPCIÓ GRATUÏTA - PLACES LIMITADES

Inscripcions a: https://fair.to/o5Fzn 

Organitzen:
Grup d'Opinió d'Amics de les Arts
CGT Terrassa






jueves, 17 de noviembre de 2016

25N DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA





Al 1981 es va celebrar a Bogotà, Colòmbia, la Primera Trobada Feminista Llatinoamericà i del Carib. Entre moltes altres coses, allà es va decidir que el 25 de novembre sigués el Dia Internacional de No Violència contra les Dones. La data va ser triada per recordar l’assassinat el 1960 de les germanes Mirabal a les mans de la dictadura de Leónidas Trujillo a la República Dominicana.
Més d’una dècada després, al 1993, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració sobre l’Eliminació de la Violència contra la Dona. Allà es va definir que la violència cap a la dona era «tot acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces, la coerció o la prohibició arbitrària de la llibertat, ja sigui que ocorri en la vida pública o en la vida privada».
En la seva resolució 54/134 del 17 de desembre de 1999 l’Assemblea General de Nacions Unides va resoldre que a partir de l’any següent, el 25 de novembre seria la data estipulada com el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona.

La lluita de les germanes Mirabal
Minerva, María Teresa i Patria Mirabal eren tres germanes que durant els anys cinquanta van ser importants opositores al règim dictatorial de Leónidas Trujillo a la República Dominicana. Per aquest motiu van ser empresonades diverses vegades, violades i torturades. Malgrat això van continuar la seva lluita.
El 18 de maig de 1960 les germanes Minerva i María Teresa van ser jutjades a Santo Domingo al costat dels seus marits, «per atemptar contra la seguretat de l’Estat dominicà» i condemnades a presó. No obstant això, el 9 d’agost el dictador va decidir posar en llibertat a les dones, deixant als seus companys a la presó.
El 25 de novembre, quan tornaven de visitar als seus marits a la presó Minerva, María Teresa i la seva germana Patria, que les havia acompanyat, van ser interceptades en la seva ruta. Un esquadró de la mort del Servei d’Intel·ligència Militar les va obligar a pujar a un vehicle en el qual van ser traslladades cap a una casa en la localitat de La Cumbre. Allí van ser assassinades i després els seus cossos van ser colpejats per simular un accident automobilístic.
Dos anys després es va dur a terme un judici contra els autors materials i tots van ser condemnats a diversos anys de presó. No obstant això, amb ajuda de grups afins a Trujillo tots van aconseguir escapar del país.

sábado, 8 de octubre de 2016

ELS BARONS DE TERRASSA ES REVOLTEN




L’actual batalla política, social i econòmica que s’està lliurant a Terrassa pel tema de l’aigua, va esclatar quan es va posar a sobre de la taula, el dilema de si l’aigua, un bé, i un dret essencial i necessari per a la vida i la dignitat de les persones, ha que continuar en mans privades, concretament les de Mina Pública d’Aigües de Terrassa S.A. (AGBAR) o si, una vegada per a totes, Terrassa i els seus ciutadans i ciutadanes poden gestionar de forma pública, directa i transparent la seva AIGUA.

Ja fa molts mesos que la direcció de Mina conscient de la possibilitat de perdre els seus interessos econòmics està llençant una campanya oberta i soterrada per intentar donar una bona imatge (el llop vestit d’ovella), repartint diners per causes solidàries, esportives o culturals com si fos una gran ONG, que només pensa en el bé social, quan per altra banda es incapaç de ser transparent i donar tota la informació de la seva gestió econòmica actual i antiga, com li obliga la llei per ser una concessió d’un bé públic…  i el més lamentable és que això ha estat així sempre amb la connivència dels diferents governs locals que hi ha hagut a Terrassa.

Però clar, si repassem la historia recent de la ciutat, i no tant recent, i gratem una mica en tot allò que no es visible, perquè no ha interessat, veiem que tot té una explicació ben clara. Terrassa es una ciutat que històricament ha estat i continua estant (ho sento, però és així) controlada i gestionada per un poder econòmic i social molt potent, que es troba concentrat en unes empreses i institucions molt concretes que han tingut a veure amb el teixit industrial històric de la ciutat, en el tèxtil, per exemple, amb alguna excepció, posteriorment en el sector immobiliari, que va fer i desfer i especular tot el que va voler, i també en unes empreses de serveis que han volgut donar una imatge totalment esbiaixada de bon servei, quan s’han dedicat només a enriquir-se i prou (Mina, Mútua...).

Tot aquest entramat de poder ha sabut teixir durant molts anys uns espais comuns on es podien trobar tots i seguir controlant la ciutat des de diferents àmbits (Cambra, Cecot, algunes institucions culturals, mitjans de comunicació…). Una jugada perfecta, i intel·ligent, a l’estil feudal, ja que tota aquesta teranyina també es va cuidar de pactar amb el poder polític ja des del primer ajuntament de l’època anomenada “democràtica” quan el primer alcalde que el presidia va preferir convertir-se en un baró al servei dels interessos de la classe social alta. Per tant no es d’estranyar que aquest senyor ara escrigui articles “desesperats” al Diari de Terrassa defensant els interessos que sempre ha defensat. D’això  es  diu coherència i servitud fins a la mort (com els barons i cavallers medievals), sí senyor!!!. De fet aquesta és i ha estat la clau de mantenir-se al poder d’aquesta mena de “cort” de senyors feudals, anar creant barons a tota la ciutat i a tots els sectors (públics i privats) i així controlar perfectament el tauler de joc.

Per tant, dir-li al senyor alcalde, en Jordi Ballart que celebro i m’alegra molt que s’hagi pronunciat a favor del Dret a l’Aigua dels ciutadans i ciutadanes, però que vagi amb compte, perquè el problema d’aquesta ciutat continua sent el mateix. I que cal molt més, però que molt més, cal un esforç de tota la ciutadania (moviments socials, entitats, partits democràtics, i tota la gent que no tingui por) perquè es faci un pas endavant i unitàriament es planti cara a aquests barons que es revolten per defensar única i exclusivament els interessos dels de sempre (els que tenen el poder real i volen seguir conduint les nostres vides). Hem perdut 37 anys, per tant ja van sent hora de treballar per a la LLIBERTAT i l’autodeterminació de les persones. Per fer una Terrassa lliure de barons i rampoines que fan olor del FEUDALISME i el SERVILISME de fa 1000 anys.  

Joan Tamayo Sala
Advocat
Activista pels Drets Humans i Socials
Membre d’Espai Drets