EL PADRÓ SÓN DRETS
Ahir, 2 de maig, vam llegir amb
expectació el comunicat de l’Ajuntament de Terrassa sobre l’empadronament de
les persones que resideixen a la nostra ciutat. Rebem amb alleujament que el
govern municipal s’hagi manifestat finalment per escrit en torn a una qüestió
que és de la seva responsabilitat i que en aquest text s’hi manifesti la
voluntat de respectar els drets de tota la ciutadania.
Un comunicat que arribava justament
el mateix dia que al BOE s’hi va publicar una nova resolució de l’Instituto
Nacional de Estadística amb instruccions tècniques als ajuntaments sobre la
gestió del padró municipal i que ve a reafirmar el que ja estava aprovat i a
ampliar la regulació en certs aspectes. Entre d’altres qüestions, s’hi disposa
que tots els veïns i veïnes immigrades han de ser empadronades i que a les
administracions locals no els correspon fer cap comprovació sobre la legalitat
de la seva residència o entrar a jutjar en qüestions de propietat sobre
l’habitatge, que cal flexibilitat en l’acreditació de la identitat, que s’ha
d’empadronar a tothom, encara que no tingui contracte de lloguer o que estigui
ocupant, i que les persones que viuen en infrahabitatges o sense llar seran
empadronades després d’un informe de Serveis Socials que acrediti que són
veïnes de la ciutat.
Malgrat les bones intencions del
comunicat de l’Ajuntament de Terrassa hi ha diversos punts que ens agradaria comentar i sobre els que
ens agradaria més i millors aclariments de l’administració pública.
En primer lloc, basant-nos en les
experiències viscudes de forma reiterada per persones del nostre col·lectiu o
per persones que s’han apropat a nosaltres i les hem acompanyat a sol·licitar
el padró, no és cert que s’estigui empadronant a tots i totes les veïnes
migrades a la ciutat de Terrassa. Parlem de casos en què no han pogut acreditar
amb cap document el seu domicili de residència, fet que, segons l’INE, ja hem
vist que no ha de ser un impediment per fer efectiu el padró. Veiem positiu la
voluntat de rectificació i l’assumpció de la possibilitat que no s’estigui
donant resposta a tots els casos que ho necessiten, fins ara això no s’havia
reconegut públicament. Alhora demanem una rectificació pública de la Tinenta
d’Alcalde Núria Marín, que va manifestar en declaracions a la televisió pública
catalana que calia aportar un contracte de lloguer per ser empadronat,
declaracions que xoquen frontalment amb la normativa vigent.
Ens sorprèn que s’afirmi que
l’empadronament sense domicili fix està regulat a Terrassa des de 1996. Si això
és cert, quin sentit tindria que la junta de portaveus municipal aprovés el
juny de 2014 un acord que preveia "Establir un mecanisme per tal d’incloure al
padró municipal totes les persones que resideixen a la ciutat, inclosos els
casos de persones que no disposen d’un domicili fix"? No hauria d’estar
establert després de 18 anys? Tenint en compte la regulació de 1996 i l’acord
aprovat el 2014, perquè a la web municipal de l’Ajuntament no hi ha cap tipus
d’informació sobre l’empadronament sense domicili fix ni sobre la normativa que
regula l’empadronament en general?
D’altra banda, veiem com un encert
que des del consistori es vulgui treballar en les relacions amb aquells agents
socials sensibles a aquests temes, però ha de quedar clar que l’Ajuntament és
el principal responsable a l’hora de garantir els drets de la ciutadania i en
el compliment de la normativa municipal. En l’aspecte col·laboratiu, des de
Terrassa Sense Murs sempre hem estat obertes a parlar i a aportar de manera
constructiva, però concretament amb el tema del padró hem topat amb silencis i
opacitat. Malgrat aquests contratemps, com que compartim la preocupació i la
prioritat que manifesta el govern municipal en millorar la situació de les
persones en situació vulnerable i degut al fet que la resolució d’aquesta
problemàtica havia quedat bloquejada, hem optat per empadronar a persones als
nostres domicilis encara que no hi visquin, arriscant-nos a ser sancionades.
Preferim ser multades abans que les persones que no es poden empadronar
s’exposin al creixent negoci fraudulent en què s’ofereix empadronament a canvi
de diners.
No acabem d’entendre per què es parla
d’un pacte del món local en el comunicat. No es tracta d’un dret reconegut a la
normativa vigent? Nosaltres interpretem en aquesta voluntat de pacte que s’està
reconeixent implícitament que molts ajuntaments, i no només el de Terrassa,
estan escombrant sota la catifa el tema del padró. Sembla que ningú vol ser el
primer entre els incomplidors a l’hora de respectar el dret a empadronar-se
sense domicili fix, per por a un hipotètic efecte crida. Ens sembla aberrant
aquest argument, ja que el padró és un dret essencial mitjançant el qual
s’activen molts altres drets i el col·lapse dels Serveis Socials no ha de ser
excusa per no empadronar, sinó un element més de la radiografia de les
desigualtats existents a les que contribueix un sistema econòmic, polític i
social del qual els ajuntaments són part de l’engranatge. Aquesta radiografia
hauria de servir a les institucions i als governants per prioritzar en les
seves polítiques a les persones, per posar la vida al centre d’una vegada per
totes.
Instem a l’ajuntament que abordi la
qüestió amb rapidesa per tal d’empadronar aquelles persones que fins ara n’han
quedat al marge i per inscriure per silenci administratiu aquelles que van
realitzar les sol·licituds de padró fa més de 3 mesos. A més, demanem al govern
que informi clarament de quin és el procediment que hauria de seguir qualsevol
persona que vulgui empadronar-se per la via del padró sense domicili fix, amb
la finalitat d’evitar retards i que es puguin identificar, si és el cas, males
praxis. El consistori no ha d’inventar res ni buscar fórmules creatives, només
cal que s’assessori de la mà d’altres governs locals que no han renunciat a
garantir un dret de tots i totes les veïnes de la ciutat.
Esperem respostes i estarem atentes
per tal que el comunicat de l’equip de govern local no es quedi només en
paraules. Alhora, estem a l’espera de què tampoc es quedin només en paraules
els acords aprovats de la "Proposta
de resolució per afavorir els processos d’acollida, inclusió i garantia de
drets de les persones migrades residents a Terrassa" que vam impulsar el juny de 2018. Un dels acords aprovats preveia
la creació d’un Consell d’Immigració i Ciutadania, un espai que considerem que
hauria de servir per seguir treballant en trobar l’encaix dels acords que no
van ser aprovats i per fer de Terrassa una ciutat realment inclusiva i
proactiva contra el racisme estructural.
