Fa uns dies, el nostre alcalde, el senyor Jordi Ballart ens va intentar seduir amb un article al Diari de Terrassa, titulat “Cap a on va Terrassa”?
Era un article ple de paraules i retòrica política massa coneguda, amb missatges buits de contingut i dades no demostrades, d’aquelles que queden a l’aire. En fi, un article de “bones intencions” que es podia haver publicat perfectament fa 10, 20 o 30 anys, és igual.
La veritat és que des de l’Observatori dels Drets Socials ens va sobtar molt que l’alcalde d’una ciutat europea del segle XXI (any 2024), amb més de 225.000 habitants (un nucli urbà prou important), no ens fes cap anàlisi de la realitat en què vivim al món actualment. És com si ens estigués parlant d’un món paral·lel i somiat que possiblement habita a la seva imaginació, no ho dubtem.
És curiós que s’obviïn, per exemple, les últimes dades estadístiques d’aquesta setmana i que diuen que a Espanya quasi 3 milions de treballadors viuen per sota del límit de la pobresa (un 13,7% dels assalariats). O que a Catalunya la taxa de pobresa o de risc d’exclusió social és de quasi el 25%. O la taxa de desigualtat en la distribució de la renda és quasi del 30%… O sigui “molta gent patint” en silenci i de forma invisible. Per cert, on són les xifres de la situació social de Terrassa al dia? No som tan transparents?
Per no dir que formen part d’un Estat, Espanya, que s’ha convertit en els últims deu anys en un dels països europeus amb les quotes més elevades d’immigració internacional. Catalunya a gener del 2023 havia acollit 1.361.981 persones.
Sens dubte, es pot considerar que la immigració ha estat un dels principals factors de canvi social que ha experimentat Espanya des de finals del segle XX.
En aquest segle XXI, senyor Ballart, s’està consolidant un nou model de societat global, que ens ve del progressiu augment de la diversitat social i cultural amb el creixement progressiu dels moviments migratoris que va suposar la famosa globalització. Ho recorden? Molta gent ja avisava del que suposaria tot això durant els anys noranta (i ens van estomacar força als carrers, per cert).
Tot això ha suposat un augment de la por i la incertesa entre la gent, i ha fet que visquem amb la sensació que tot és imminent, que tot pot canviar de forma radical o bé que pot acabar definitivament.
A l’imaginari col·lectiu apareixen representació d’idees i conceptes que actuen directament sobre la forma d’entendre aquesta allau d’immigració, condicionant la relació entre natius i estrangers.
S’instal·len inquietuds entre la gent: efectes sobre la seguretat ciutadana, el mercat de treball, l’educació publica i l’ús dels serveis públics, i aquestes pors i perjudicis cap als immigrants (que són les que deriven cap a posicions xenòfobes i discursos d’odi) que es difonen més en temps de crisi socioeconòmica per part d’organitzacions de dreta radical o ultradreta neofeixista.
El Sr. Ballart, per exemple, tampoc parla d’una cosa que ens preocupa molt, a part de les grans desigualtats socials: no pot ser que des del poder públic, moltes vegades, la diversitat continuï sent tractada com una anomalia social, tapant les discriminacions que encara hi ha als serveis públics i a la societat en general.
Per tant, la societat contemporània està en crisi (està emmalaltida) amb uns dèficits importants de valors humans i en la qual els drets humans han passat a ser una ficció. Per això m’agradaria saber, quan el Sr. Ballart diu que estan lluitant pels drets humans i contra la discriminació: on i com ho estan fent?
Un alcalde d’una ciutat com Terrassa no pot obviar dir, per exemple, que tenim un món en què el poder econòmic dels mercats s’ha globalitzat i han crescut les institucions “supraestatals”, que ho mouen tot pels seus interessos i que és precisament en l’àmbit local on es viuen i es pateixen de forma directa els efectes de tot això. O és que a Terrassa és una illa? A qui estem deixant o venent molt del sòl de la ciutat? Com estan actuant els fons d’inversió (voltors) sobre els habitatges dels nostres ciutadans?
Aquests, Sr. alcalde, són reptes importants per a qualsevol grup humà que comparteix el mateix espai. I a Terrassa hauríem de ser un grup humà més compactat i inclusiu (no tan fragmentat, encara que els interessi a vostès) que pogués parlar d’això i d’altres coses obertament, sense murs, ni invisibilitats, ni manca de transparència.
En els moments en què estem, per tant, de radicalització desmesurada, amb el neofeixisme de molts grups, apuntant directament a les essències d’una societat democràtica, cal ser valent, senyor Ballart, i mirar enrere (la memòria històrica), no només anar a veure l’excel·lent pel·lícula “El 47”, sinó aprendre del que van fer i van lluitar dignament molta gent d’aquesta ciutat i d’arreu per poder tenir valors de democràcia i de llibertat i que hem oblidat massa fàcilment. Necessitem un reforçament lúcid i militant dels valors i de les institucions democràtiques (molta més democràcia).
Hem de barrar el pas als radicalismes, a l’autoritarisme i, en definitiva, a la ultradreta i al neofeixisme. Els problemes de radicalització han d’anar més enllà d’una òptica exclusivament de seguretat (més policia, més lleis, més gent a la presó…). Han d’anar a la base de la societat de forma valenta! La democràcia no sobreviurà sense una ciutadania plenament demòcrata i convençuda.
Quan parlem del futur de Terrassa, senyor Ballart, hem de prioritzar la defensa de la democràcia i els seus valors. I en aquests moments històrics demanen un sistema de democràcia comunal. Una democràcia comunitària (real) com a alternativa a la gran crisi social, econòmica i de valors que tenim; no pot obviar això en un discurs a la ciutadania, Sr. Ballart, la gent no és cega i pateix molt més del que vostè es pensa, que viu entre “logaritmes” i pantalles i visites de cortesia.
El model de democràcia dominant que prové dels règims liberals del capitalisme contemporani ja no ens serveix i, per tant, hem de buscar lògiques i racionalitat diferents de l’hora de governar (allò d’un reglament de participació ciutadana que encotilli la participació de la gent o que no deixi que els infants participin de les decisions que els afecten directament), per exemple, això és “vell”, senyor Ballart.
Si la democràcia és considerada com una forma de govern justa i convenient per viure en harmonia, en una democràcia ideal la participació de la ciutadania és el factor que materialitza els canvis, per la qual cosa cal que entre governants i ciutadans s’estableixi un diàleg per assolir objectius comuns.
O sigui que unes bases sòlides per construir una societat democràtica avançada des de la ciutat, aquest espai compartit, el més proper a la ciutadania, és el que anomenem des de la Declaració dels Drets Humans Emergents de Monterrey (2007), el dret humà a la ciutat.
D’altra banda, vostè exposa en el seu article que s’està millorant la vida de tota la gent sense diferències (dir això per dir és molt greu, Sr. Ballart, molt greu, si no dona dades concretes, està mentint!).
Sap que és molt urgent fer polítiques públiques que promoguin la convivència intercultural (no una mera coexistència, i en molts casos d’hostilitat) tornant al comunitari, a uns senyals d’identitat compartits (prou discriminacions, estigmatitzacions i intoleràncies).
Cal visualitzar barreres invisibles, enderrocar murs (i a l’Ajuntament n’hi ha molts, encara) a l’hora de prestar els serveis públics bàsics. No puc entrar en detalls per manca d’espai, però vostè les coneix!
I també és important detectar els problemes socials en les seves fases inicials i reconèixer que tenim entre nosaltres idearis d’odi (racisme, xenofòbia, aporofòbia, homofòbia, etc.) i destinar els recursos que calguin a aquestes tasques tan importants d’educació, intermediació, mediació (pedaços no, si us plau).
Cal dissenyar estratègies globals preventives que comencen amb els infants a les escoles… per exemple.
I podria seguir: per exemple, no reconèixer els problemes a l’ensenyament que encara existeixen (segregació i molt més), els de l’habitatge, la salut mental de moltíssima gent, etc.
Ja veu, no li hem parlat de xifres, ni de premis (que diu que els els donen), hem intentat parlar del “moll de l’os” de com viu i sobreviu molta gent, que, per cert, el projecte d’una hipotètica Terrassa del futur el desconeix, no li interessa o no en té ni idea. Manca de democràcia? De transparència? De valentia?
Diuen que ara toca parlar del futur de Terrassa (el nou POUM). Demostri que creuen en la democràcia de veritat!
Joan Tamayo
